El govern reconeix que prop de 650 docents interins de les Illes no tenen el coneixement de català

El govern de les Illes ha reconegut avui que 644 ensenyants interins no tenen acreditat el coneixement de català aquest curs. Ho ha confirmat la Conselleria d’Educació i Universitat, després que el conseller Antoni Vera hagi dit avui al parlament, sense embuts, que el curs passat la xifra era de 455 mestres. Es triplica, per tant, la del 2022 –un any abans que Prohens fos investida presidenta–, en què n’eren uns 220.

El PP i Vox van acordar fa unes quantes setmanes d’eliminar el requisit del català en places docents de cobertura difícil. Si més no, durant els primers anys i el temps que els donin –que no es va especificar– per a poder-lo acreditar. Avui, el conseller ha anat més enllà i ha dit que tots aquells que tenguin una plaça definitiva l’hauran d’acreditar, però no els interins ni les places de cobertura difícil.

“No són mesures aïllades”

“Allò que fa el govern amb la llengua no són petites reformes, és un degoteig de mesures regressives”, ha dit la diputada de Més per Mallorca Maria Ramon, que ha preguntat sobre aquesta qüestió a Vera. El govern de Prohens ja va instaurar el fracassat pla de segregació lingüística, la lliure elecció de primera llengua, l’eliminació del requisit del català a la sanitat i ara, a places de funció pública i a docents amb cobertura difícil.

“No són mesures aïllades, és una estratègia i té un objectiu molt clar: fer que el català deixi de ser necessari per a viure en aquesta terra”, ha recriminat Ramon. Mentrestant, Vera s’ha escudat a defensar la mesura amb aquestes mateixes dades que ha aportat avui. Per això la diputada de Més li ha dit que enviaven un missatge molt perillós: que el català sigui prescindible i que no fa falta ni per a educar ni per a exercir drets. “Posen tot el poder de les institucions al servei de la llengua forta”, ha dit, recordant que cada pacte amb Vox hi sortia perdent la llengua.

Ramon ha insistit que el govern havia renunciat a protegir la llengua, però que també havia decidit de prescindir-ne i trair el país. “No és una decisió neutra: els alumnes no podran ser educats en català, els centres perdran normalitat lingüística i tendrem una llengua que retrocedirà més al sistema educatiu”, ha sentenciat.