El govern ordena d’enderrocar la piscina il·legal de Pedro J. Ramírez a la costa dels Pins

El govern ha ordenat l’enderrocament de la terrassa, la piscina i l’embarcador del periodista Pedro J. Ramírez, situats en domini públic marítim i terrestre a la costa dels Pins, a Son Servera (Mallorca). Quan hagi anat a terra, serà el punt final d’una història que fa dècades que dura per l’ocupació privada d’un espai públic.

La decisió ha estat presa per la Direcció General de Costes, en aplicació d’una sentència de l’Audiència espanyola que va anul·lar les ordres del Ministeri de Medi Ambient espanyol que permetien el funcionament d’aquestes instal·lacions. Tal com ha avançat l’Ara Balears i han confirmat fonts del govern a VilaWeb, la resolució dóna compliment a aquest pronunciament judicial.

La sentència es va fer pública el 2021 i, un any després, el fill del director d’El Español la va recórrer al Tribunal Suprem espanyol. Tanmateix, el tribunal no va admetre a tràmit el recurs i el 2024 l’Audiència espanyola en va ordenar l’execució forçosa.

Segons Europa Press, ha estat el mateix Pedro J. Ramírez qui ha sol·licitat formalment l’enderrocament de les instal·lacions per a complir la sentència. Segons que han explicat, serà ell mateix qui es farà càrrec de demanar les llicències pertinents i d’executar les obres d’enderroc.

Una llarga lluita ecologista

L’origen del conflicte és el 1974, quan Joaquín Calvo Sotelo –germà de José Calvo Sotelo i oncle de l’ex-president espanyol Leopoldo Calvo Sotelo– va ser propietari de la casa i va aconseguir una concessió per a construir-hi l’embarcador, la terrassa i la piscina. Quan es va morir, la seva dona va deixar d’anar a Mallorca i no va pagar la renovació de la concessió, de manera que la va recuperar l’estat espanyol.

El 1999, Pedro J. Ramírez –llavors director d’El Mundo i amb gran influència per aquesta posició– va comprar la casa. El ministeri de Medi Ambient d’aleshores, que dirigia l’ex-president de les Illes Jaume Matas, va fer com si la concessió hagués continuat vigent. És a dir, com si la vídua de Calvo Sotelo hagués passat la concessió a Pedro J. Ramírez.

El periodista i la seva esposa, la dissenyadora Ágatha Ruiz de la Prada, van poder gaudir d’aquell indret privilegiat i en feien ostentació a les revistes del cor, cosa que va esperonar els activistes ecologistes de l’illa a plantar-hi cara. Van investigar la situació de la piscina, van demanar un informe a Costes, van portar-hi un notari perquè aixequés acta que no podien passar per aquell espai ocupat i van presentar un  recurs contenciós administratiu.

El 2005, el conflicte es va agreujar perquè el diputat d’ERC Joan Puig i alguns activistes més, com Jaume Sastre, Joan Lladó i Bernat Fiol, van decidir d’entrar a l’espai malgrat la presència de treballadors de seguretat, per a reivindicar que era espai públic. Els guàrdies els van agredir, però la imatge va tenir molta potència. Pedro J. Ramírez els va denunciar per terrorisme, però la condemna va ser de 200 euros per unes suposades coaccions i amenaces a Ramírez.

Amb el govern espanyol de Mariano Rajoy es va provar de legalitzar la piscina a condició que la família del periodista pogués tenir-ne l’ús exclusiu al juliol, però que la resta de l’any fos d’accés lliure. Però el 2009 l’Audiència espanyola va dictaminar en contra de la proposta, que no es va arribar a concretar. L’any 2013, dues sentències més del Tribunal Suprem confirmaven l’ús públic de la piscina, però el govern espanyol va emetre posteriorment, el 2014 i el 2016, dues resolucions per a ampliar l’autorització d’ús del domini públic de Pedro J. Ramírez fins a l’any 2074.

Va ser aleshores quan els activistes van reprendre el cas de zero: van sol·licitar a Costes l’expedient i van interposar un recurs contenciós administratiu perquè els el mostressin. Quan el van revisar, van concloure que no se sostenia i ho van tornar a denunciar a l’Audiència espanyola. El 2021, els jutges van anul·lar aquelles resolucions i van assenyalar que la piscina ocupava una zona pública i que es podia haver situat en uns altres espais habilitats de la casa. El 2022, el Tribunal Suprem va dictar una sentència ferma que desestimava els recursos de la família.

I, finalment, el 2024 l’Audiència espanyola en va ordenar la demolició forçosa, amb l’amenaça que si no es complia la sentència hi hauria sancions.