El govern italià aprova la polèmica construcció del pont penjant més llarg del món

El govern italià ha aprovat definitivament el projecte del pont sobre l’estret de Messina, que ha de connectar l’illa de Sicília amb la península italiana. L’obra, llargament ajornada, serà el pont penjant més llarg del món, amb una llargària total de 3.666 metres. El projecte, valorat en 13.500 milions d’euros, és impulsat pel ministre d’Infrastructures, Matteo Salvini, que n’ha fet bandera política.

“Serà el pont penjant més llarg del món. Una infrastructura d’aquestes característiques és un accelerador del desenvolupament”, ha dit Salvini, que ha celebrat l’aprovació del projecte definitiu com una fita històrica. El pont tindrà sis carrils per a vehicles –tres en cada sentit, amb un de servei i un d’emergència per banda– i una línia ferroviària de doble via. Serà sostingut per dues torres de 399 metres i dos cables d’acer formats per més de 44.000 fils cadascun. Segons que han explicat les autoritats italianes, podrà suportar vents fins a 270 km/h i forts terratrèmols, gràcies a una estructura que s’ha inspirat en ponts construïts en zones sísmicament actives, com ara el d’Akaixi, al Japó, i el de Çanakkale, a Turquia.

Una obra envoltada de controvèrsia

El projecte va tornar amb força el 2023, amb el suport del govern de Giorgia Meloni i una campanya de Salvini per a incloure’l com a despesa vinculada a la defensa, atès que a Sicília hi ha una base de l’OTAN. Aquesta classificació podria facilitar-ne el finançament, perquè Itàlia s’ha compromès a augmentar la despesa militar fins al 5% del PIB. Tanmateix, més de sis-cents professors i investigadors han signat una carta en què rebutgen aquesta catalogació, perquè consideren que implicaria requisits addicionals i un possible ús militar de la infrastructura.

A més del debat polític, el projecte ha topat amb resistències socials i ambientals. Col·lectius locals denuncien el cost elevat de l’obra i els impactes ecològics en una regió d’alt valor natural. També hi ha escepticisme sobre si s’arribarà a completar, atesa la llarga història d’intents fallits: d’ençà del 1969 se n’han presentat propostes, però cap no ha reeixit fins ara. El 2006, el consorci Eurolink –encapçalat per l’empresa italiana Webuild– en va guanyar el concurs, però l’obra es va aturar amb la crisi de deute del 2012. Ara, Eurolink torna a ser-ne l’adjudicatari principal.

Promeses d’ocupació i de transformació territorial

Les autoritats calculen que l’obra donarà feina a set mil persones simultàniament i que afavorirà més de cent mil ocupacions directes i indirectes durant tot el procés. El president de la regió de Sicília, Renato Schifani, ha dit que el projecte s’integra dins un pla estratègic per a modernitzar la regió, amb inversions de gairebé 20.000 milions d’euros. Ha destacat la construcció de la línia de velocitat mitjana entre Palerm, Catània i Messina, la nova carretera Catània-Ragusa, la renovació de l’autopista A19 Palerm-Catània i el viaducte de la SS640 a Caltanissetta.

A més, el projecte inclou estacions ferroviàries noves a banda i banda de l’estret i tres estacions soterrades a Messina, fet que permetria d’enfortir la xarxa de transport regional per als més de 400.000 habitants de l’àrea metropolitana.

Els treballs preliminars podrien començar al final d’aquest estiu i la construcció formal l’any vinent, amb l’objectiu d’acabar l’obra el 2032. Mentrestant, les crítiques continuen, en un país on moltes obres públiques han restat inacabades i on la memòria del terratrèmol del 1908 a Messina, que va matar més de 80.000 persones, continua ben viva.