12.03.2026 - 18:38
|
Actualització: 12.03.2026 - 19:56
El govern francès ha fet un pas que pot facilitar la inscripció de noms catalans amb accents i grafies pròpies al registre civil. El ministre de Justícia francès, Gérald Darmanin, ha enviat una circular als fiscals perquè deixin de portar als tribunals els casos de pares que volen posar als seus fills noms que inclouen signes diacrítics o grafies que no formen part estrictament de l’ortografia francesa.
La instrucció s’ha adreçat inicialment als parquets de Pau i Rennes, però estableix un criteri general: evitar la judicialització de demandes relacionades amb noms en llengües dites regionals. Això obre la porta a noms catalans com Martí, Núria, Gal·la o Mònica, que fins ara sovint topaven amb reticències de l’administració perquè contenen accents o grafies que no figuren en les normes ortogràfiques del francès.
Durant anys, aquestes restriccions han provocat conflictes administratius i judicials en diversos territoris de l’estat francès. El cas més conegut és el del nom bretó Fañch, que inclou una ñ, o el del basc Iñaki, amb el mateix signe. L’origen del problema es troba en una circular del 2014 que fixava els signes diacrítics autoritzats en els noms inscrits al registre civil. El text permetia accents, dièresi o c trencada, però no altres signes habituals en llengües minoritzades.
A Catalunya Nord, la qüestió també ha tingut casos destacats. El lingüista Alà Baylac-Ferrer va mantenir durant més d’una dècada una batalla amb l’administració francesa per poder inscriure el seu fill amb el nom Martí amb accent a la “í”. El cas va arribar fins al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que finalment no li va donar la raó. Segons ha explicat Baylac-Ferrer a Ràdio Arrels, després de la nova circular ja han començat els tràmits per corregir oficialment el nom del seu fill.
La decisió del ministeri respon sobretot, segons afirma, a criteris pragmàtics. Darmanin ha argumentat que la justícia “té altres coses a fer” que no pas iniciar procediments per l’ús de signes diacrítics en noms propis, i ha defensat que cal respectar la diversitat cultural present a l’estat francès.
Une mesure de bon sens.
La Justice a autre chose à faire que d’engager des poursuites suite à l’utilisation, dans les prénoms et noms propres, des signes diacritiques.
Par circulaire, j’ai donc demandé aux parquets de ne plus s’opposer à l’utilisation du tilde ou de tout…
— Gérald DARMANIN (@GDarmanin) March 5, 2026
La circular permetria no solament inscriure nous noms amb grafies fins ara contestades, sinó també corregir noms ja registrats amb ortografies adaptades al francès. Tot i això, la mesura té una base jurídica feble. No modifica formalment la circular del 2014 ni té rang de llei, de manera que podria ser qüestionada als tribunals o revocada per futurs governs. Per això, alguns activistes lingüístics reclamen una reforma legal que garanteixi de manera estable el dret a inscriure noms en llengües com el català.
