El govern espanyol ordena l’esbucament de la Feixina el dia que l’Ajuntament de Palma el cataloga definitivament

  • Una sentència del Tribunal Suprem espanyol protegia el monument feixista, però ara s’obre la possibilitat de començar un nou procés judicial

VilaWeb
Monument franquista de la Feixina (fotografia: Martí Gelabert)
26.03.2026 - 11:24
Actualització: 26.03.2026 - 12:24

Canvi sobtat respecte del monument feixista de la Feixina, a Palma. Després d’anys de lluita de l’associació Memòria de Mallorca per a esbucar-lo i una sentència del Tribunal Suprem espanyol que el protegia i representava un cop dur per a l’entitat, ara s’ha obert el camí de l’esperança. Serà el primer símbol franquista inclòs al cens estatal de Memòria Democràtica i, per tant, hi ha la possibilitat de començar un nou procés judicial per a avançar en la retirada definitiva si no s’esbuca. 

Ho ha anunciat Memòria de Mallorca, que celebra la decisió. El secretari d’estat de Memòria Democràtica, responent a les preguntes formulades per la portaveu de l’entitat, Maria Antònia Oliver, va fer públic que el monument als “Héroes del Crucero Baleares” s’inclourà en aquest cens. “Això implica un pas endavant molt important després d’anys de reivindicació”, diu Memòria de Mallorca.

La decisió es fa pública el mateix dia que l’Ajuntament de Palma, avalat per la sentència del Tribunal Suprem del 2022 –contra la qual es va recórrer sense èxit al Constitucional espanyol– aprovava la protecció definitiva del monument. En concret, s’ha aprovat la modificació del pla general per a catalogar-lo. 

El PSIB ha demanat la retirada del punt de l’ordre del dia quan s’ha fet pública la resolució, però s’ha denegat i ha tirat endavant. Més per Palma ha qualificat el mes de març del de “la croada contra la memòria”, atès que el parlament també va derogar la llei de memòria democràtica.

Què diu la resolució del ministeri?

L’informe sobre el qual se sosté aquesta decisió reconeix que el monument s’entén com a part i exemple de culte als morts franquistes. “Un culte que va constituir una de les polítiques més simbòliques, importants i persistents de la dictadura, que va ser destinada a recordar de manera excloent i sense cap intenció de reconciliació ni de menció als morts del bàndol republicà.”

També desfà els arguments que han donat els defensors del monument. Diuen que el 2010 es van retirar els símbols i inscripcions franquistes, però l’informe recorda que la forma del monument respon a l’estil propi commemoratiu de les construccions de la dictadura.

Entitats com ARCA defensaven el valor patrimonial que té, però l’informe també ho desmunta: del punt de vista artístic i arquitectònic, diu que el monument no es pot analitzar de manera aïllada de la funció política i simbòlica per a la qual va ser concebut.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor