13.01.2026 - 13:27
|
Actualització: 13.01.2026 - 13:52
El govern espanyol ha aprovat avui un avantprojecte de llei per incloure els deepfakes en el catàleg de delictes contra l’honor. L’executiu vol actualitzar la norma del 1982 i combatre la creació d’imatges sexuals mitjançant intel·ligència artificial a partir de fotografies reals. Ho ha anunciat el ministre de Justícia espanyol, Félix Bolaños, que l’ha qualificat de fita del Pla d’Acció per a la Democràcia anunciat el setembre del 2024. La reforma considera il·legítima qualsevol imatge creada o simulada amb tecnologia i d’una aparença extremadament realista si es fa sense el consentiment de la persona exposada.
La iniciativa ha superat el primer tràmit i ara s’haurà de sotmetre als informes dels òrgans consultius. Tornarà al consell de ministres espanyol els mesos vinents i, a continuació, serà enviada al congrés espanyol, on caldrà majoria absoluta perquè tingui rang de llei orgànica.
Excepcions per a la creació i la sàtira
La llei preveu excepcions en casos de finalitat creativa, satírica, artística o de ficció, però exigeix que els creadors facin explícit que és contingut manipulat.
El projecte també amplia la figura del consentiment per impedir que les plataformes digitals publiquin imatges de persones sense l’autorització expressa.
Consentiment revocable i menors
Quan hi hagi consentiment, es podrà revocar en qualsevol moment. En el cas dels menors, no podran donar-hi el consentiment fins als setze anys. També regula el consentiment de les persones amb discapacitat.
En relació amb els programes de crims reals, la reforma proposa limitacions per evitar que els delinqüents puguin revelar fets relacionats amb el crim que puguin generar dolor a les víctimes.
Quant a les persones que s’han mort, el testament podrà prohibir l’ús de la veu o la imatge amb finalitat publicitària o comercial.
Dret de rectificació a les xarxes socials
El govern espanyol també ha aprovat avui el projecte de llei del dret de rectificació, que amplia a les xarxes socials la possibilitat que qualsevol persona afectada per una informació hi pugui exposar la seva versió dels fets que consideri inexactes. Si entra en vigor, la llei s’aplicarà als anomenats usuaris d’especial importància –amb més de 100.000 seguidors en una xarxa o més de 200.000 en unes quantes–. Fins ara aquest dret s’aplicava només als mitjans de comunicació convencionals.
Bolaños ha recordat que la llei vigent es va aprovar el 1984 i ha insistit en la necessitat d’adaptar-la al temps actual: “La freqüència i la gravetat de les boles i mentides que patim creixen com més va més, i cal una legislació que s’adapti a l’ecosistema.”
El text elimina l’obligació d’adreçar la demanda de rectificació a la direcció del mitjà i estableix que els creadors de continguts i prescriptors digitals hauran d’indicar de manera pública com es pot exercir el dret de rectificació respecte de les informacions que publiquen.
Les plataformes també hauran de garantir un enllaç visible per exercir aquest dret i publicar la rectificació amb un format equivalent. Quan la publicació original hagi estat rectificada, ho hauran de comunicar de manera clara.
