El govern espanyol descarta de fer obligatori el català per a obtenir el permís de residència en la regularització extraordinària

El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol ha precisat que no exigirà el coneixement de les llengües oficials, com el català, a l’hora de rebre l’autorització inicial de residència i treball inclosa en la regularització extraordinària que vol posar en marxa.

Fonts del ministeri han fet aquest aclariment arran de la proposta del govern de Catalunya d’incloure el coneixement del català per a la renovació del permís. Esquerra Republicana, de fet, s’havia atribuït la incorporació futura d’aquesta mesura al text definitiu.

El departament encapçalat per Elma Saiz ha remarcat que el text del reial decret que ha d’obrir l’autorització a tots els residents estrangers empadronats a l’estat espanyol abans del 31 de desembre de 2023, i sense antecedents penals, encara es trobava en tramitació.

Procés d’aprovació i aportacions

Segons el ministeri, el text haurà de superar unes quantes fases, com ara la petició d’informes a institucions espanyoles com el Fòrum per a la Integració Social dels Immigrants (FISI) i el Consell d’Estat espanyol.

Quant al coneixement de llengües, ha assegurat que cap de les aportacions admeses, fins ara, preveia l’obligatorietat del domini de cap llengua oficial per a obtenir l’autorització inicial.

Renovació del permís i informes d’integració

El ministeri ha assenyalat que, una vegada transcorregut el primer any de permís, es podrà optar a uns altres itineraris com ara l’arrelament, segons que preveu el reglament d’estrangeria.

Alternativament, sempre que continuïn complint-se les condicions de la regularització extraordinària, es podrà prorrogar el permís amb un informe d’integració favorable emès pels serveis socials de les comunitats autònomes. Aquest requeriment no constava a la primera versió de l’esborrany, que es va sotmetre a audiència pública.

El valor del coneixement lingüístic als informes socials

Aquest informe d’integració haurà d’acreditar, entre més aspectes, l’aprenentatge de les llengües oficials del territori on resideix la persona. El ministeri ha subratllat que era coherent amb la normativa sobre estrangeria, que preveu aquest criteri per a totes les autoritzacions.

I ha recordat que, de la mateixa manera, en la regularització mitjançant l’arrelament ja es demana l’informe social, en què el coneixement lingüístic és només un element per a valorar el grau d’integració, però no un requisit indispensable per a obtenir el permís.