10.02.2026 - 13:59
|
Actualització: 10.02.2026 - 14:27
El consell de ministres espanyol ha aprovat un avantprojecte de llei per a prioritzar la gestió pública dels serveis sanitaris arran de la proliferació de models privats aquestes darreres dècades.
El Ministeri de Sanitat espanyol ha impulsat l’avantprojecte de llei de gestió pública i integritat del Sistema Nacional de Salut (SNS), que estableix un marc jurídic per a reforçar el caràcter universal i equitatiu del sistema sanitari. “Protegeix i blinda el sistema de les urpes especuladores i privatitzadores”, ha emfasitzat la ministra del ram, Mónica García.
El text consolida la gestió directa com a modalitat preferent en la prestació sanitària pública i deroga la llei del 1997 sobre noves formes de gestió de l’SNS, aprovada durant el govern de José María Aznar. Aquesta normativa va permetre la gestió d’hospitals i centres públics amb models com el d’Alzira de Ribera Salut.
“Vull deixar clar que aquesta llei no va contra fórmules que no tenen ànim de lucre o que tenen models de col·laboració público-privada sanes. Posa límits als models que treuen recursos de la pública per engrossir les carteres d’algunes empreses”, ha dit García. També ha afegit que el nou avantprojecte cercava de limitar les externalitzacions amb l’exigència d’informes d’experts i professionals.
Conseqüències del model actual
Segons el govern espanyol, l’expansió d’aquests models ha comportat fragmentació, dèficit de transparència i menys capacitat de control institucional. A més, Sanitat sosté que presenten resultats pitjors en hospitalitzacions evitables i en mortalitat per infart o ictus en comparació amb hospitals públics semblants. L’executiu espanyol també vincula la privatització amb una reducció de plantilles que podria afectar la qualitat assistencial i la sostenibilitat del sistema.
La nova norma limita l’actuació
L’avantprojecte defineix la gestió directa i limita la indirecta a situacions excepcionals: només s’autoritzarà quan no sigui possible la prestació directa, es garanteixi la sostenibilitat financera i l’eficiència i es compleixin requisits de qualitat, continuïtat, accessibilitat i assequibilitat del servei. Aquestes fórmules requeriran una avaluació prèvia a càrrec de comitès tècnics.
La norma elimina també fórmules contractuals mixtes que vinculaven la construcció de la infrastructura amb la prestació del servei i reforça la transparència, la rendició de comptes i el control públic. A més, estableix mecanismes d’assessorament a les institucions que afrontin processos de reversió de la privatització, amb participació de l’alta inspecció del Ministeri de Sanitat.
A banda derogar la llei del 1997, el text modifica l’article 67 de la llei general de sanitat del 1986 i introdueix una clàusula en la llei de contractes del sector públic per a prioritzar entitats sense ànim de lucre en cas d’empat en adjudicacions.
També s’impedirà la utilització de contractes en què una empresa privada assumeixi alhora la construcció de l’hospital i la gestió posterior. Els concerts i contractes vigents es mantindran fins que vencin i la nova normativa ja s’aplicarà als procediments futurs.
