El govern de la Generalitat, dirigit de manera interina pel conseller de Presidència, Albert Dalmau, passa un dels moments més complicats des que va arribar al poder. El servei de trens de Rodalia és interromput d’ençà de dimecres a primera hora i encara no hi ha data per a la represa, a excepció de la R2 Nord, reactivada ahir a la nit. La AP-7, un dels eixos principals del país, també és tallada entre Martorell i Vilafranca del Penedès, un dels trams amb més circulació, i la solució tampoc no té data. Els plans de transport alternatiu habilitats pel govern –autobusos llançadora, més freqüència dels Ferrocarrils de la Generalitat i supressió provisional dels peatges de la C-32– han despertat queixes de molts usuaris que els consideren insuficients.

La crisi va començar amb els efectes de la pluja de dimarts. Aquell vespre, un tren de passatgers va topar contra un mur de contenció de la AP-7 que havia caigut damunt la via, entre Gelida i Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès). En l’accident, hi va morir el maquinista, un jove andalús de vint-i-vuit anys que feia pràctiques, i hi hagué trenta-set ferits –cinc dels quals, greus. Un altre tren va xocar amb una roca entre Blanes i Maçanet (Selva) i va perdre un eix –en aquest cas, sense ferits. A tocar de mitjanit, l’empresa estatal responsable de la infrastructura, ADIF, va anunciar sobtadament que suspenia tota la circulació de Rodalia fins que no s’hagués comprovat que no hi havia cap més obstacle a les vies.

Dimecres a primera hora, l’anunci d’ADIF va agafar milers d’usuaris de sorpresa. A les estacions s’hi van repetir escenes de confusió, resignació i indignació de ciutadans que no podien arribar a la feina, a visites mèdiques, a entrevistes laborals o a uns altres compromisos, i que de moment no tenien transport alternatiu. Les entitats en defensa del transport públic van criticar la manca de planificació per a aquesta mena de situacions d’emergència, van exigir de revisar urgentment tota la xarxa ferroviària i van denunciar un problema estructural de manteniment, de desinversió i de gestió del sistema.

El govern va anunciar llavors que el servei es reprendria l’endemà –ço és, ahir, dijous–, quan ADIF hagués acabat les revisions pertinents. L’empresa va anunciar que el sistema tornava a ser apte per a operar, però la majoria de maquinistes van considerar que no hi havia prou garanties. Ahir, doncs, de cent quaranta tan sols sis es van presentar a la feina, de manera que la paràlisi es va allargar un dia més. “No hi ha maquinistes per a poder prestar el servei ni amb normalitat ni amb garanties”, va dir la consellera de Territori, Sílvia Paneque. La Generalitat va convocar una negociació amb els sindicats, RENFE i ADIF en què, després de moltes hores, es va acordar que uns representants dels maquinistes participarien en noves tasques de supervisió, i encara no s’hi va poder acordar cap data per a la represa del servei, que en tot cas serà “progressiva.”

Paneque va evitar de descriure el paper dels maquinistes absents amb cap to de retret ni cap qualificatiu concret. En la conferència posterior a la reunió, quan uns quants periodistes li van demanar explícitament si el govern considerava aquesta incompareixença com una “vaga encoberta”, la consellera va evitar de pronunciar-s’hi. “A nosaltres no ens pertoca posar adjectius ni definir aquesta situació; ens pertoca, com a govern, d’actuar en conseqüència”, digué. El secretari general del sindicat SEMAF, Diego Martín, va dir ahir que no entenien per què el govern havia anunciat dimecres que es reprendria el servei ahir al matí si ells ja havien comunicat que necessitaven més garanties.

Els maquinistes, molt organitzats, han esdevingut un actor central amb molt de poder en la negociació política sobre la gestió de Rodalia. El març de l’any passat, els sindicats majoritaris de RENFE i ADIF van aconseguir un acord amb el Ministeri de Transports espanyol perquè Rodalies de Catalunya, la nova empresa que ha de canalitzar el traspàs parcial del servei, no fos dominada per la Generalitat, tal com ERC i el PSOE havien pactat fa dos anys, i continués, en canvi, dins del Grup RENFE, com una societat més. Se’n van sortir.

Per una altra banda, dimecres, l’endemà de la tempesta, els bombers van alertar que la caiguda del mur de contenció de l’AP-7 que havia causat l’accident mortal, la nit abans, podia causar també una “possible inestabilitat” a l’autopista. Així doncs, a partir de les sis del vespre –gairebé vint-i-quatre hores després de l’accident–, la AP-7 va restar tallada en sentit sud, de Martorell a Vilafranca del Penedès. La decisió va ser fruit d’un acord entre el Servei Català de Trànsit, els Mossos d’Esquadra i el Ministeri de Transports espanyol. Ara com ara, s’hi mantenen les tasques de seguretat i és previst que la interrupció duri dies.

Aquesta crisi de transport enxampa el govern en un moment delicat, amb el president Salvador Illa ingressat a l’Hospital de la Vall d’Hebron per una osteomielitis púbica que li ha obstruït la mobilitat. Illa es va recuperant, però ha hagut de delegar les funcions de despatx en Dalmau, que és qui ha assistit presencialment a les reunions de seguiment, acompanyat sovint de més membres del govern. Segons que va dir Paneque dimarts, Illa “segueix amb atenció el dia a dia i les qüestions més importants, hi pot haver una comunicació fluida amb ell”, i ell mateix dóna als consellers “l’opinió i directrius, si escau”, en matèries com la crisi meteorològica d’aquell dia.

Junts, ERC i la CUP han reclamat explicacions polítiques immediates al govern i han dit que els socialistes haurien d’assumir responsabilitats. El president Carles Puigdemont va acusar el govern d’Illa d’incompetència i de manca de lideratge. El president dels republicans, Oriol Junqueras, va piular ahir: “Si no aporten solucions, al final haurem d’exigir-los dimissions.” La presidenta dels Comuns al parlament, Jéssica Albiach, ha considerat “un greu error” d’haver anunciat la represa del servei si no era assegurada. I el diputat de la CUP Dani Cornellà ha demanat a Paneque que obri un expedient a ADIF –la consellera n’ha obert un d’informatiu a RENFE per la incompareixença dels maquinistes– i ha exigit una auditoria integral de la xarxa.