El govern defensa la gestió de María Jesús Montero i refreda nous acords amb Madrid

El govern del president Salvador Illa creu que està en condicions d’aprovar el pressupost en aquest període de sessions –abans de les vacances d’estiu– després de l’acord amb Esquerra Republicana. Fins ara, ja ha hagut de rectificar la posició dues vegades: primer, l’objectiu era que entrés en vigor per cap d’any i, després, el 31 de març. Ara que ja l’havia presentat al parlament, el govern l’ha retirat per donar-se més marge de negociació amb els republicans, que s’han avingut a retirar la seva condició d’entrada: la transferència de la recaptació de l’IRPF a Catalunya. 

Una volta ha assumit haver de retirar uns comptes per primera vegada a la història, el govern aprofita el moment per a enviar un missatge als republicans: a partir d’ara la negociació del pressupost serà circumscrita a les competències catalanes. Així, el PSC aconsegueix un dels objectius que tenia de fa mesos: desvincular l’estabilitat de la legislatura als acords d’investidura que depenien de Madrid. Per exemple, la mateixa transferència de l’IRPF. La consellera Sílvia Paneque, portaveu de l’executiu, ha dit que ells també eren partidaris de guanyar competències, però que calia que la millora de l’autogovern i la negociació pressupostària avancessin “per camins paral·lels”.

Paneque també ha agraït i ha defensat el paper de la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, que dimitirà aviat per ser la candidata del PSOE a les eleccions autonòmiques d’Andalusia del 17 de maig vinent. Les reticències de Montero amb l’IRPF han estat un dels elements que han molestat Esquerra. La secretària general del partit, Elisenda Alamany, va dir que aquestes reserves no s’havien superat perquè “el PSC no s’ha sabut moure bé a Madrid”. Paneque, tanmateix, ha negat que Montero hagi estat mai un problema: “Es va dir que la seva figura entorpia la reforma del finançament i ja es va veure que no era així.”

Més enllà d’això, no hi ha novetats. No hi ha prevista cap reunió més del Consell de Política Fiscal i Financera, l’òrgan autonòmic espanyol que ha de debatre qualsevol canvi en matèria de finançament. No hi ha un calendari més concret sobre l’aprovació del pressupost: Paneque tot just ha dit que el treball havia de començar les setmanes vinents i que esperaven que Esquerra “compleixi l’acord”. Segons la consellera, els acords que han de poder servir per a aprovar el pressupost hauran d’estar vinculats als desafiaments que encara Catalunya, entre els quals ha esmentat la millora dels serveis públics i la crisi de l’habitatge. 

La consellera ha dit que “l’estat del govern és saludable, bo i molt compromès” a solucionar els problemes del país, però que encara tenia obertes crisis importants en uns altres àmbits. La vaga multitudinària dels mestres de la setmana passada ha obligat el conseller de Presidència, Albert Dalmau, a reunir-se demà passat amb els sindicats majoritaris, que discrepen de l’acord que va signar el govern amb Comissions Obreres i la UGT. Paneque ha dit que volien “escoltar el malestar expressat al carrer” i no pas per negociar, i en tot cas ha evitat de dir si estaven disposats a modificar l’acord. Fins ara, el govern s’hi havia negat. 

Una altra de les crisis de gestió que té obertes el govern és la del servei de Rodalia, que no ha recuperat la normalitat d’ençà de l’esclat de problemes de mitjan gener. Encara hi ha trams sense servei a la R3 –per les obres de desdoblament–, la R4, la R8 i la R15 i es mantenen més de dues-centes limitacions temporals de velocitat que causen retards habituals a la resta de línies. Paneque ha justificat la continuïtat dels problemes perquè, a banda els estralls de la tempesta, romanen a la xarxa dos problemes fonamentals: la històrica manca de manteniment preventiu d’ADIF i les gairebé dues-centes obres que ja hi havia en marxa i que alenteixen el procés de recuperació. La consellera ha estat reprovada dues vegades al parlament perquè l’oposició en critica amb molta duresa la gestió.

Per una altra banda, avui el consell de govern ha aprovat un decret molt extens, amb mesures força variades, que mobilitza 400 milions d’euros per atenuar els perjudicis del conflicte al Llevant. Entre les mesures hi ha ajuts a petits transportistes, autònoms i petites i mitjanes explotacions agràries, una nova línia de crèdit de l’Institut Català de Finances per a finançar projectes d’energia renovable i la simplificació dels procediments de les llicències d’autoconsum. Paneque ha adduït que eren mesures d’urgència extraordinària i ha dit que tenien el suport d’Esquerra i dels Comuns.