Girona impulsa un estudi pioner sobre els usos socials del català a la ciutat

L’Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona (UdG) han posat en marxa un estudi per analitzar els usos socials del català a la ciutat. És la primera vegada que es fa una recerca d’aquestes característiques a escala urbana, ja que fins ara només se n’havien fet en l’àmbit de país o de demarcació. Per tal d’elaborar una radiografia precisa, han entrevistat 500 ciutadans per barris i franges d’edat, amb l’objectiu de garantir la màxima representativitat de la mostra. Narcís Iglesias, director de l’estudi i investigador de la UdG, destaca que els ajuntaments tenen un potencial significatiu en la defensa de la llengua i els anima a impulsar polítiques concretes.

Testimoni de l’experiència de les enquestes

Júlia O’Firrell és una de les enquestadores que, aquestes darreres setmanes, recorre els carrers de Girona per preguntar als ciutadans pels usos que fan del català. Les preguntes aborden qüestions com ara l’idioma amb què inicien una conversa amb amics o en establiments, la llengua utilitzada a casa i si consideren que el català és útil per a treballar. Segons que explica, a vegades “hi ha gent que se sent jutjada per les respostes” i alguns fins i tot confessen que tendeixen a “reprimir-se” pels usos lingüístics que fan.

Malgrat tot, O’Firrell afirma que també hi ha molta gent implicada a aprendre el català i integrar-se, i hi ha qui vol continuar perfeccionant-lo tot i ser la seva llengua materna. Reinalda Blanco, una de les enquestades, considera molt important de fer un estudi d’aquesta mena, encara que per a ella el català hagi estat sempre la llengua vehicular.

Polítiques i responsabilitat individual

Blanco expressa que actualment hi ha moltes polítiques i recursos disponibles per a parlar el català i que, per tant, fer-lo servir només depèn de la gent. Oriol Quintana valora positivament la iniciativa perquè creu que el predomini del català “no s’ha de donar per fet”. Segons ell, “Girona viu en una mena de bombolla” on el català encara és prioritari, però considera que cal actuar.

“A la ciutat hem començat a veure les orelles al llop”

La regidora de llengua catalana de Girona, Núria Riquelme, explica que volen combatre la idea de “a Girona, rai” i el cofoisme entorn el predomini del català. “A la ciutat hem començat a veure les orelles al llop i ja hi ha llocs sense retolar en català i establiments on no l’entenen, per això cal actuar”, diu.

Narcís Iglesias desmenteix el tòpic del predomini total del català: “En l’àmbit de vegueria estem a la mitjana catalana, potser en posicions de jugar a Champions, però no encapçalem la classificació.”

El paper dels ajuntaments en la defensa de la llengua

Tant Iglesias com Riquelme ressalten la importància de disposar d’un estudi específic per a la ciutat, que permetrà de conèixer l’estat real del català a Girona. La regidora recorda que aquest era un dels acords de govern i que, a partir dels resultats, es podran decidir mesures més concretes. L’investigador defensa que el projecte posa de manifest “el potencial” que tenen els ajuntaments per a la defensa de la llengua.

Iglesias recorda que, fins ara, la Generalitat i les entitats culturals eren els principals actors implicats en la promoció del català, però els ens locals no havien tingut un paper actiu. Per això, considera importantíssim que l’administració municipal es comprometi en polítiques actives, ja que “els ajuntaments són el dia a dia de molts ciutadans”.

Repartiment territorial i paritat de les enquestes

Les enquestes es fan tant a peu de carrer com als domicilis. L’objectiu és arribar a 500 persones que reflecteixin la diversitat de la ciutat. La tria d’entrevistats té en compte el districte i el barri, segons la densitat de població, la franja d’edat i el gènere.

Així, al districte de l’Eixample s’han fet 180 enquestes, perquè és on es concentren més veïns. Al centre (Barri Vell, Mercadal, carrer del Carme) se n’han fetes 39; a Girona Est, 45; a Girona Nord, 30; a la zona de Girona Oest (Fontajau, Sant Ponç, Taialà, Domeny i Germans Sàbat), 50; al districte de Santa Eugènia, 90. Quant als barris de Girona Sud (Montilivi, la Creueta, Palau, Avellaneda), se n’han fetes 52; a Montjuïc, 12, i a la zona de Mas Xirgu, 2.

També s’ha tingut en compte el gènere: 248 homes i 252 dones. Quant a l’edat, s’han fet 164 qüestionaris a joves entre setze i trenta anys, 168 de la franja entre trenta-u i seixanta, i 168 a més grans de seixanta anys.