17.02.2017 - 17:44
BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)
El director general de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró, s’ha referit aquest divendres al risc que la quarta revolució industrial generi un buit a la classe mitjana, amb la intel·ligència artificial i l’automatització de nous llocs de treball: “Els efectes que això pot tenir sobre la cohesió social i sobre la democràcia real són imprevisibles”, però és possible que sigui transitori i la robòtica generi oportunitats inesperades i riquesa addicional.
Durant la conferència que ha pronunciat en el Fòrum Social Pere Tarrés, ha admès que aquest buit ja es dóna en alguns països en forma de desigualtat, i ha afegit: “Una vegada més, la resposta serà política, i la major o menor fortalesa i inclusividad de les institucions farà decantar la balança cap al progrés o cap a la reculada”.
Sota el títol ‘Que visqueu temps interessants… Amenaces i incerteses d’una època molt estranya’, Giró ha identificat els reptes per a les societats en un futur proper, acompanyat pel president de la Fundació Pere Tarrés, Antoni Millet; el director general, Josep Oriol Pujol, i el periodista Tomàs Delclós.
Ha definit l’automatització del treball com “el desafiament més important que haurà d’encarar el món en l’àmbit econòmic i laboral”, que implicarà que desapareguin treballs, sobretot els rutinaris, per la qual cosa ha cridat a innovar en l’ensenyament, encara que en ser preguntat pels presents, ha admès que probablement el ritme de creació no s’equipararà al de pèrdua de llocs.
OBLIGACIÓ MORAL
Preguntat per la possibilitat que es faci una renda bàsica, ha evitat posicionar-se, i ha afegit que depèn de com s’abordi aquest tema des de les institucions, però que sí que creu que en un futur les ajudes publiques “hauran d’anar a més”, perquè hi ha persones que no podran accedir al mercat –encara que hi hagi igualtat d’oportunitats– i la societat té l’obligació moral i política d’acompanyar-les.
“La debilitació de la democràcia i les llibertats individuals, al costat de l’emergència de moviments xenòfobs i excloents, suposen una amenaça avui que no podem menysprear”, ha avisat, i ha dit que són desafiaments de dimensió universal, reptes globals que s’han de gestionar de forma universal, amb més diàleg, més solidaritat i més democràcia.
Ha assegurat que la sort d’un país no depèn tant de recursos primaris i energètics, ni de la seva situació geogràfica, sinó “de la fortalesa de les seves institucions”, i que aquestes assegurin el pluralisme, estimulin la creativitat i la igualtat d’oportunitats, i garanteixin la justícia, la democràcia i la falta de corrupció.
CANVIAR LES INSTITUCIONS
Ha reflexionat sobre que si és difícil canviar les institucions ineficients, és perquè han de beneficiar a algú, però que les millors són les que beneficien a més persones, i que canviar-les depèn de l’esfera pública i privada, també dels ciutadans: “Tant combatent la corrupció, i assegurant la justícia independent, com també pagant els nostres impostos i no tolerant fraus, ni petits ni grans”.
“Ni la història, ni la naturalesa ni la cultura fan que el mercat no es pugui corregir, o que les societats hagin de ser desiguals. La pobresa no està escrita amb lletres de foc en la destinació de les societats”, i ha dit que si els països del sud d’Europa són més pobres, és senzillament perquè potser les institucions són pitjors.
