El gestor Pallerola, el “mossèn” dels Pujol, apuntala la versió de la família

El nom de Josep Maria Pallerola, el primer gestor bancari de la família Pujol Ferrusola a la Banca Reig, ha anat sortint de manera recurrent al judici del cas Pujol. És un personatge important en la història, un dels homes a qui Marta Ferrusola i els seus fills s’adreçaven com a “mossèn”. Avui li ha tocat de declarar, finalment, a Andorra. Pallerola ha volgut llevar importància al llenguatge en clau que la família feia servir per a codificar les operacions amb els diners no declarats, i ha dit que li deien així perquè la vegada que es van conèixer, a Jordi Pujol Ferrusola li va semblar que feia fila de capellà. “M’ho deia fins i tot quan em trucava, però era per a fer broma”, ha dit. El testimoni de Pallerola ha servit per a donar cobertura a bona part de la tesi de les defenses.

Segons el gestor, la primera explicació que Jordi Pujol Ferrusola li va donar sobre els diners, a principi dels noranta, era que eren la deixa de l’avi Florenci, tal com sosté la família –les acusacions, en canvi, creuen que provenien de comissions il·legals per obra pública. Més de cent milions de pessetes. Pallerola també ha disculpat el president Jordi Pujol per la titularitat d’un compte: diu que en realitat pertanyia al fill gran, però que el pare va accedir a posar-lo a nom seu perquè, en el procés de separació amb Mercè Gironès, el fill no hagués de dividir el líquid que hi tenia. “Ella demanava més diners perquè sabia que hi havia més comptes, però [quan el fill havia convençut el pare per a atribuir-se el compte] li vaig ensenyar el manuscrit i se’n va anar”, ha explicat Pallerola.

Pallerola també ha assegurat que, a la pràctica, cada germà es feia càrrec del compte corresponent. “Alguna vegada [Jordi Pujol Ferrusola] els va acompanyar, però normalment venien sols”, ha dit. És una altra dada important per a les defenses, que volen incidir en la tesi que no hi havia cap associació il·lícita, sinó que els diners de la deixa es van dividir i, després, cadascú va tenir marge per a fer-ne allò que volgués, al marge dels múltiples negocis del fill gran. El fiscal atribueix al germà gran –i, en un altre sentit, a un altre germà, Josep– un paper de gestors, raó per la qual els demana una pena més alta. 

La declaració del gestor avala tàcitament la versió de la defensa, però encara hi ha llacunes. Per exemple: per què hi ha desenes de testimonis titulars d’uns altres comptes d’Andbank que suposadament van enviar diners del compte dels acusats o en van rebre, però que afirmen que no en van saber mai res. Pallerola ho ha vinculat amb el sistema de compensacions bancàries que, en aquell temps, era subjecte a menys mecanismes de control financer. “Mai cap client no se’m va queixar que no li quadressin els comptes”, ha dit. Quan Pallerola se’n va anar del banc –que aleshores ja s’havia transformat en Andbank, després d’una fusió–, li agafà el relleu Joan Jové, que no ha donat tants detalls, però ha confirmat que atenia els germans individualment i ha negat que els tractessin com a VIP.

L’any 2010, els Pujol van passar els seus diners d’Andbank a la Banca Privada d’Andorra (BPA). Segons que va declarar l’altre dia Manel Cerqueda, amo d’Andbank, just abans de canviar d’entitat la família els havia demanat que destruïssin la documentació relacionada amb els seus comptes, Andbank ho va refusar i els va oferir “totes les facilitats” perquè deixessin de ser clients. Josep Pujol Ferrusola ja tenia els diners a la BPA on, a més a més, hi feia de gestora la filla de Pallerola, Marta Pallerola, i tot plegat va agilitar el procés. Allí, segons la fiscalia, una xarxa de fundacions va servir per a ocultar l’origen dels diners. Marta Pallerola ha ratificat el testimoni que ahir va donar una altra treballadora del banc, que va dir que l’única raó era mantenir la confidencialitat davant treballadors que poguessin ser imprudents, perquè Pujol Ferrusola tenia por d’un cas Falciani a l’andorrana.

L’escàndol es va destapar quan els Pujol ja tenien els diners a la BPA, que havia estat extorquida per la policia espanyola perquè publiqués informació bancària sobre la família. Avui un dels amos de l’entitat, Higini Cierco, ha declarat en el mateix sentit que ho va fer ahir el seu conseller delegat, Joan Pau Miquel, que va relatar que l’agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, i després el cap d’Afers Interns de la policia espanyola, Marcelino Martín Blas, el van pressionar sota l’amenaça de destruir el banc, cosa que va passar de tota manera. Cierco s’ha espolsat més les puces de sobre: ha dit que no tenia funcions executives a la BPA, però ha confirmat el xantatge i s’ha referit als contactes amb Barroso com “una pel·lícula de terror dolenta.”

Avui Barroso, que també ha declarat, ha negat que fos cap pressió, però ha dit que qui li va donar l’ordre de reunir-se amb els directius de la BPA va ser Pedro Esteban, comissari de la Brigada Provincial d’Informació de la policia espanyola a Barcelona.