18.07.2025 - 00:50
|
Actualització: 18.07.2025 - 07:49
El Tribunal d’Apel·lació de París ha ordenat l’alliberament condicional de Georges Ibrahim Abdal·là, militant libanès pro-palestí que compleix una condemna de cadena perpètua a França d’ençà del 1987, per la implicació en l’assassinat de diplomàtics israelians i americans a París el 1982. A setanta-quatre anys, Abdal·là és un dels presoners més antics del país, amb quaranta anys de detenció. Es preveia que sortiria de la presó el 25 de juliol.
La decisió del tribunal es va prendre a porta tancada al Palau de Justícia de París, en absència d’Abdal·là, que actualment és a la presó de Lanamesa, a la Gascunya. El tribunal va decidir que la seva llibertat restava condicionada a l’obligació de deixar el territori francès i no retornar-hi mai més.
El seu advocat, Jean-Louis Chalanset, va qualificar la mesura de “victòria judicial” i “escàndol polític”. Va criticar la posició dels Estats Units i dels governs francesos que han impedit que l’alliberessin fins ara. D’ençà que el van detenir a Lió, el 1984, Abdal·là ha estat considerat un presoner polític, i tot i que ha estat elegible per la llibertat condicional de fa més de vint-i-cinc anys, la seva petició ha estat rebutjada en més de deu ocasions.
El 25 de juliol, Abdal·là serà escortat fins a l’aeroport de Tarbes i d’allà volarà cap a Roissy, d’on partirà cap a Beirut. El Líban, que fa anys que en reclama la llibertat, ha confirmat que n’organitzarà el retorn. La fiscalia general, que pot presentar un recurs davant el Tribunal de Cassació, no podrà impedir que Abdal·là sigui alliberat, perquè aquest recurs no suspèn la mesura.
Segons els tribunals, la durada de la detenció és “desproporcionada” en relació amb els crims comesos i, a 74 anys, Abdal·là , que vol “passar els seus últims dies” al nord del Líban, ja no representa cap amenaça per a l’ordre públic. El tribunal va subratllar que el grup de què formava part, les Fraccions Armades Revolucionàries Libaneses (FARL), es va dissoldre fa dècades i no ha comès cap acte violent del 1984 ençà.
Abdal·là, que no ha reconegut mai la seva implicació en els assassinats, ha defensat aquests actes com a “resistència” contra “l’opressió israeliana i nord-americana”, en el context de la guerra civil libanesa i de la invasió israelià del sud del Líban el 1978. Tot i que la figura ha estat oblidada pel gran públic, durant els anys vuitanta va ser un dels noms més coneguts a França.
