Una cuina moderna i diàfana en contrast amb un menjador rústic que conserva les arrels. No és el Bulli sinó una reproducció del restaurant en un plató de Terrassa, però qui va trepitjar-lo diu que el representa de manera fidedigna. Aquí es filmen els interiors de Gènesi, la sèrie que explicarà en sis capítols la revolució gastronòmica encapçalada per Ferran Adrià, però que alhora té molts més protagonistes.

Els quadres sobre els seients, el toro de la cuina, el buldog del cartell. Detalls de fons per a construir un escenari que és història de la gastronomia mundial, on es van viure moments de descoberta i entusiasme que els actors han estat reproduint aquests darrers dies. La filmació rodatge d’aquesta primera ficció sobre el cuiner i el seu projecte acabarà el 13 de febrer i és previst que la sèrie s’emeti a TV3 i a la plataforma 3Cat la tardor del 2026 en exclusiva i en català, i que després arribi a Netflix.

Coproduïda per 3Cat amb Minoria Absoluta, Fischcorb i Emulsió Films AIE, la sèrie és basada en fets reals i segueix la transformació del Bulli en icona internacional, però també té una trama que narra la història fictícia de Glòria Canabach, una crítica culinària retirada que reobre un restaurant familiar de cuina tradicional amb la seva neboda Lola. Així, innovació, tradició –i els lligams i tensions entre ambdues– seran presents en la trama, que vol explicar part de l’origen del miracle gastronòmic català.

El desafiament d’interpretar els Adrià

L’actor que ha entomat el desafiament d’interpretar Ferran Adrià és Miquel Fernández, que tenia molt clar la feina que implicava representar algú tan conegut i fer-ho fora de tota caricatura. “He vist moltíssima documentació i ha estat molt important treballar l’evolució del Ferran que entra al Bulli com a rentaplats, molt jove, i que es va empoderant”, explica l’actor. “No podia obviar la seva manera de parlar, com s’expressa. Vaig reescriure tot el guió adaptant-lo fonèticament a ell. L’he pogut conèixer, sopar amb ell, preguntar-li moltes coses. Que la persona que interpretes t’ajudi és un luxe: li he pogut preguntar com se sentia quan feia una cosa o una altra.” A més, la transmissió d’algunes nocions de cuina als actors principals també ha estat clau.

Carlos Cuevas també ha pogut parlar directament amb el personatge que interpreta, Albert Adrià. Els Adrià i molt bona part de l’equip del Bulli estan en contacte directe amb la producció de la sèrie i, de fet, alguns actors van sopar al restaurant Enigma, d’Albert Adrià. “Ens va servir molt per a entendre com funciona l’alta gastronomia, va ser una experiència brutal, vam al·lucinar”, explica Cuevas. “Jo he decidit no imitar l’Albert, sinó encarnar el seu esperit, l’esperit d’un jove que va arribar i el van posar a rentar plats. Va tenir un atac d’al·lèrgia, perquè és al·lèrgic als crustacis, i el van enviar a les postres, perquè allà no hi ha marisc. D’aquest accident va descobrir, primer, la pastisseria i, després, tota la cuina. És l’esperit d’algú que no coneix una disciplina i s’acaba convertint en un dels millors. L’Albert era una figura imprescindible, perquè era dels qui més s’atrevia a dir que no al Ferran, per una qüestió de confiança. Un no s’entén sense l’altre. L’Albert va descobrir l’esferificació, m’ho va narrar detalladament. Això ho hem rodat, i també el moment en què descobreixen que la pastanaga fa un aire perquè té unes propietats que no té res més, i a partir d’aquí troben els aires. Parlem de moments històrics.”

Juli Soler, la mà dreta imprescindible

Gènesi va molt més enllà dels Adrià, i el Bulli no s’entendria sense Juli Soler, l’altre artífex del restaurant, mà dreta imprescindible de Ferran Adrià. “Abans que arribés el Ferran, el Juli estava amb una parella d’alemanys, que són els primers propietaris”, explica Ivan Massagué, l’actor que l’interpreta a la sèrie. “Eren uns sonats, uns Messi que van fer la revolució. Amb cada cosa nova que descobrien, fos l’esferificació de l’oliva o del meló, s’obria tot un món a partir de les tècniques que inventaven. Per interpretar-lo he parlat molt amb els seus fills i amb el Ferran i l’Albert, que m’han anat corregint com ell deia les coses. Tothom m’ha dit que era molt divertit, que es movia molt, que feia riure tothom, que era un geni a la sala i a la cuina. No tenien ni un duro i ell va apostar-hi perquè va veure que Ferran Adrià no podia anar-se’n d’allà, va ser un visionari.”

“Ferran Adrià i Juli Soler són una parella protagonista d’antagonistes. Un és molt introspectiu, molt reflexiu, i l’altre és expansiu, molt vital”, explica David Pujol, director de la sèrie, que ja va enregistrar el documentari El Bulli, història d’un somni. “Que en un país petit com el nostre hàgim tingut tres dels millors restaurants del món és una cosa única. Des d’un petit restaurant de Roses, apartat del circuit lògic, es van trencar totes les normes i es va canviar el paradigma de la cuina internacional. Però res de tot això no hauria passat sense les bases tradicionals d’una cuina molt sòlida. A vegades, l’avantguarda, d’alguna manera, es confronta amb la tradició, però en realitat el que fa és abraçar-la.” Malgrat els lligams, la sèrie no obvia les tensions sorgides entre un paradigma i un altre.

L’esferificació i el fricandó

Aquesta pugna i el lligam entre avantguarda i tradició, que els productors de la sèrie han sintetitzat amb l’exemple de l’esferificació i el fricandó, és especialment present en la trama de Glòria Canabach, interpretada per Mònica López, que en certa manera fa un paper de pont entre un món i un altre. “És una dona en un món d’homes, enmig de la polèmica i de la confrontació entre la cuina d’avantguarda i la tradicional”, afegeix Pujol. “És la dona que hi posa equilibri.” “La sèrie explica aquest vincle amb la tradició i la família, els plats que ens recorden als avis, també reivindica la cuina tradicional”, afegeix Joana Vilapuig, que interpreta la Lola, la neboda de la Glòria. “La meva àvia era cuinera i, com que hi ha una escena en què faig un fricandó, vaig demanar-li que el féssim juntes.”

I sigui un fricandó o qualsevol plat de qualsevol etapa del Bulli, també s’ha volgut tenir cura de la qualitat de les receptes. Gènesi compta amb l’aval d’El Bulli Foundation, per a donar versemblança i rigor a totes les seqüències de cuina. Davant el plató hi ha una food truck sofisticada amb un equip de cuiners que havien treballat al Bulli i que han elaborat els més de setanta plats que hi apareixen. Segons el moment narratiu, els plats han estat escollits de manera conjunta per Ferran Adrià i David Pujol, entre els 1.846 que es cuinaven al Bulli. Alhora, el decorat també és pensat per reproduir al mil·límetre com era el restaurant. No està dividit en mòduls, sinó interconnectat, per poder fer plans seqüència.

Un homenatge a la cuina, el paisatge i el territori

A la sèrie, també hi apareixen personatges sense els quals no es pot explicar l’abast del llegat del Bulli i el moviment gastronòmic català dels darrers anys. Santi Santamaria, Fermí Puig, Christian Escribà, Oriol Castro, els germans Roca, Carme Ruscalleda, Fina Puigdevall o Nandu Jubany també són noms clau que es volen reivindicar.

La sèrie, que d’alguna manera també vol pensar la cuina per mitjà del paisatge i el territori, s’ha filmat en diverses localitzacions que representen l’admiració d’Adrià pel producte quilòmetre zero. Al Penedès, hi ha el restaurant fictici Can Canabach, el contrapunt dramàtic i gastronòmic; de cala Montjoi s’ha fet servir la porta d’entrada real del Bulli i els entorns naturals, i una masia de Barcelona és l’entrada i l’interior de Can Fabes, el restaurant del xef Santi Santamaria. El Maresme, la Costa Daurada i Montserrat són unes altres de les localitzacions de Gènesi, a les quals s’afegeixen els platós del Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, que representen els interiors i la cuina del Bulli i el local buit que després serà el Tickets d’Albert Adrià.