16.12.2025 - 15:26
|
Actualització: 16.12.2025 - 17:57
La FETAP-CGT ha advertit la jutgessa que investiga la gestió de la gota freda del 29 d’octubre de 2024 que la Generalitat ja sabia a primera hora de la vesprada que el barranc de Torrent (o rambla del Poio) s’havia desbordat. Ho sosté un informe presentat per l’organització sindical, personada com a acusació popular, al jutjat de Catarroja (Horta Sud) que instrueix la causa.
El procediment judicial investiga dues persones: l’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i el seu ex-número dos Emilio Argüeso. Segons l’informe, la Generalitat va tenir un coneixement “efectiu” del desbordament de barrancs considerats clau unes quantes hores abans no s’emetessin alertes a la població i sense que s’activessin mesures de protecció civil atès amb el risc existent.
Carreteres tallades a mitja vesprada
L’informe acredita que entre les 15.14 i les 15.15 nombroses carreteres de titularitat valenciana i espanyola ja eren oficialment tallades per inundacions en zones directament vinculades als barrancs de Torrent, Possalet i Xiva. Aquesta informació, procedent de registres interns de gestió d’infrastructures, evidencia, segons l’acusació, que se sabia la gravetat de la situació tot i no desplegar-se actuacions preventives adequades.
Entre els exemples documentats, hi ha el tall de la carretera CV-383, de titularitat valenciana, a les 15.14 al punt quilomètric 1+400. La via es troba entre el barranc de Torrent, a 488 metres, i el de Possalet (o Saleta), a 828,62 metres, i a menys de dos quilòmetres de Loriguilla (Camp de Túria). Per a la FETAP-CGT, el fet que la carretera fos inundada ja és una prova inequívoca del desbordament d’aquests cursos fluvials.
També consta el tall de la A-3, de titularitat espanyola, al quilòmetre 323, al terme de Xiva (Foia de Bunyol), a les 16.46. Segons l’informe, aquest punt es troba a 259 metres del barranc de la Contienda, on hi va haver unes quantes morts aquell mateix dia, o a la vora. A més, la CV-379, de titularitat de la diputació, era tallada a les 15.15 en un tram de més de dos quilòmetres, a només 124 metres del barranc de Xiva.
L’informe també recull que la CV-421, de titularitat valenciana, era tallada entre els punts quilomètrics 3+500 i 9+200, amb l’agreujant que ja era tancada d’ençà de les 11.18. A tocar d’aquesta via, la CV-4242, de titularitat provincial, també era tallada a les 11.50 a Godelleta (Foia de Bunyol).
Víctimes a tocar de punts ja inundats
FETAP-CGT ha creuat aquestes dades amb la localització de les víctimes recollida en l’informe de la Guàrdia Civil i hi detecta un patró repetit: persones sorpreses per les riuades durant desplaçaments, en finques agrícoles, en baixos i garatges o en vies que ja eren afectades per inundacions, sense controls d’accés ni avisos preventius efectius. En alguns casos, les víctimes es trobaven a pocs centenars de metres de punts que ja feia hores que eren tallats per inundació. L’informe posa una atenció especial en el cas de Xiva, capçalera d’uns quants d’aquests barrancs. Segons el document, al llarg del dia es van registrar més de 160 trucades al 112, i més d’un centenar durant el període en què el CECOPI ja era constituït. Tot i això, no es van activar els punts de vigilància previstos als plans d’emergència ni es van adoptar mesures d’allunyament preventiu de la població.
Finalment, l’acusació popular denuncia incompliments “greus i generalitzats” del pla especial d’inundacions, com ara l’absència de llocs de comandament avançats, la manca d’avisos a les batllies, el retard en la coordinació operativa i l’emissió de missatges genèrics a la població quan el perill ja era imminent. Tot plegat, sosté l’informe, malgrat la gran quantitat d’informació disponible procedent d’avisos meteorològics, trucades d’emergència i talls de carreteres.
