Gemma Humet estrena “La Mercè canta”, la cançó de les Festes de la Mercè 2025

La cantant Gemma Humet ha estrenat “La Mercè canta“, la cançó de les Festes de la Mercè 2025. La cançó forma part de la campanya de promoció ideada per Lluís Danés, que ha dissenyat el cartell i l’espot que l’acompanya.

Humet explica a VilaWeb que la cançó és una declaració d’amor a Barcelona i a allò que ens manté vius com a poble: la música, la cultura compartida, el vincle amb els altres. “Volia que la lletra fos delicada, que evoqués imatges potents però pròximes, que tothom pogués reconèixer. Una lletra simbòlica, amb ganes de celebrar, però també de dir coses”, explica.

I afegeix: “La Mercè no és solament una festa, sinó una manera d’entendre la ciutat. Des del compromís, des de la cultura popular, des de la llum, la tendresa i també des d’un cert esperit de rebel·lia i empoderament. Per això hi ha una veu femenina al centre. Una veu que convida, que crida, que obre, que celebra.”

Ja podeu escoltar “La Mercè canta” a les plataformes principals, com ara Spotify, Apple Music, i YouTube.

Humet explica que la cançó va néixer a casa seva, tot compartint idees amb Lluís Danés: “Em va dir que aquest any volien donar veu a la Mercè. I això em va ressonar molt endins. Vam començar a imaginar aquesta figura simbòlica com una dona poderosa, protectora, lúcida, compromesa amb la vida i amb el seu temps. Una mena de mare col·lectiva que acompanya el poble, que obre camins i encén la festa. I d’aquí en va sortir la cançó”, detalla Humet.

El cartell de la Mercè d’enguany ha causat algunes crítiques. A principi de setmana, l’Arquebisbat de Barcelona va dir que “ridiculitzava” la religió. Tanmateix, l’Ajuntament de Barcelona va defensar la llibertat creativa de Danés i va dir que en cap cas s’havia inspirat en cap motiu o figura religiosa per dissenyar-lo.

Danés, per la seva banda, ha reiterat que el cartell no volia transmetre cap missatge tancat ni excloent, sinó que tenia la intenció clara d’obrir, sumar, emocionar, i convidar. També subratlla: “No hi ha dogma ni símbols ambigus, només la voluntat de celebrar la cultura com un espai de llibertat i de convivència.”