La catàstrofe humanitària assetja Gaza, on la fam s’acarnissa amb els més vulnerables

The Washington Post · Louisa Loveluck, Heba Farouk Mahfouz, Siham Shamalakh, Miriam Berger i Abbie Cheeseman

Després de quatre mesos de blocatge israelià gairebé total, els pocs hospitals que queden a Gaza s’han vist obligats a habilitar sales senceres per a tractar un mal a l’alça: els infants desnodrits, els cossos dels quals sovint queden reduïts a poca cosa més que ossos.

Els metges pateixen tanta fam que sovint experimenten mareigs i nàusees mentre treballen, i els periodistes que s’encarreguen de documentar les condicions als hospitals de l’enclavament sovint es troben tan febles que malden, fins i tot, per desplaçar-s’hi.

Fa mesos que els grups humanitaris adverteixen que l’enclavament es troba a les portes d’una crisi humanitària de grans proporcions, precipitada per la decisió d’Israel de blocar-hi l’entrada d’ajut humanitària durant mesos i, posteriorment, de provar de substituir el dispositiu de repartiment d’ajut de l’ONU per punts de distribució en zones militars. Les autoritats israelianes al·leguen que el blocatge perseguia l’objectiu d’augmentar la pressió sobre Hamàs, el grup que orquestrà l’atac del 7 d’octubre de 2023 al país.

Metges, treballadors humanitaris i residents expliquen que l’enclavament es troba al caire de la catàstrofe humanitària: gairebé una persona de cada tres fa diversos dies que no menja, segons l’ONU, i les morts per desnutrició als hospitals s’acumulen.

El Ministeri de Salut de Gaza informà abans-d’ahir que deu persones havien mort de fam en les 24 hores anteriors, cosa que eleva a 111 la xifra total de morts per fam d’ençà del començament de la guerra. Entre aquests morts, hi ha Yousef al-Safadi, un nadó de sis setmanes tan petit que, fins i tot, el pijama de nounat en què morí li anava balder, i revelava unes costelles emaciades que eclipsaven un cos diminut.

El Comitè Internacional de Rescat, una organització internacional d’ajut al desenvolupament, anuncià abans-d’ahir que, en els darrers dies, els seus treballadors havien constatat un augment en la xifra d’infants ingressats d’urgència als hospitals per desnutrició.

“Els seus petits cossos s’apaguen: no poden respirar, els seus sistemes immunitaris col·lapsen”, explica Scott Lea, director interí de l’organització als territoris palestins ocupats.

“Les xifres [de casos de desnutrició] han augmentat de pressa perquè als nens se’ls nega el menjar, l’aigua i l’atenció mèdica que els cal; és tan simple com això”, diu Tess Ingram, portaveu de l’agència de l’ONU per a la infància.

Durant la guerra, que ha deixat més de 59.000 morts a Gaza, Israel ha imposat restriccions severes a la quantitat d’aliments i d’ajut humanitari que entra en l’enclavament. En alguns casos, Israel ha permès d’augmentar l’entrada de combois humanitaris, com ara, durant l’alto-el-foc de sis setmanes de començament d’any.

Però el 2 de març Israel reimposà el blocatge a l’enclavament i no l’aixecà –parcialment– fins al maig, quan el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, admeté que “les imatges de masses de gent passant fam” podrien costar-li al seu país el suport dels Estats Units i d’altres aliats.

En una conferència de premsa abans-d’ahir, un oficial militar israelià admeté que hi havia una “manca de seguretat alimentària a Gaza”, però culpà l’ONU de no repartir l’ajut que s’envia a l’enclavament.

“No hi ha cap obstacle: els passos fronterers són oberts, tan sols cal fer-hi arribar els camions i l’ajut”, digué. I hi afegí: “Nosaltres també veiem les imatges, i vull dir-los que ens les prenem molt seriosament.”

L’ONU, per la seva banda, diu que les autoritats israelianes són les úniques responsables de decidir quina mena d’ajut –i en quina quantitat– entra a Gaza.

“Desplaçar-se per Gaza implica superar una sèrie d’obstacles relacionats amb la coordinació amb les forces israelianes, incloent-hi travessar zones de conflicte actives, viatjar per carreteres mig destruïdes i, sovint, veure’s obligat a esperar en punts de control o travessar zones controlades per grups criminals”, digué aquesta setmana el cap d’ajut humanitari de l’ONU, Tom Fletcher, davant el Consell de Seguretat de l’ONU a Nova York.

La producció alimentària a Gaza ha quedat pràcticament destruïda pel conflicte, atès que les operacions militars israelianes han arrasat tant les terres de cultiu com les fàbriques de l’enclavament. Amb l’arribada de la calor de l’estiu, els civils famolencs i assedegats s’han quedat sense les reserves amb què havien aconseguit de subsistir fins ara.

Els palestins de la franja de Gaza depenen d’un ajut humanitari al qual la majoria de la població no pot accedir fàcilment a causa del nou sistema israelià de distribució d’ajut. Segons les autoritats sanitàries locals, més d’un miler de persones han mort disparades mentre travessaven territori controlat per l’exèrcit israelià en direcció als punts de distribució gestionats per mercenaris nord-americans, on l’ajut es reparteix per ordre d’arribada.

Sovint, els cossos de les víctimes dels atacs israelians que arriben als hospitals de Gaza es troben visiblement demacrats per la fam. Al districte d’al-Sabra, a la ciutat de Gaza, Ayat al-Soradi, de 25 anys, diu que passà molta fam durant l’embaràs dels seus bessons, Ahmed i Mazen, nascuts dos mesos abans d’hora. Cadascun pesava prop d’un quilo i, durant gairebé un mes, s’estigueren en incubadores mentre les infermeres els alimentaven amb llet en pols.

Però fins i tot el personal de l’hospital anava curt de menjar. La farina, la llet, els ous i la carn que havien entrat a l’enclavament durant l’alto-el-foc anterior ja havien desaparegut del mercat. L’escassetat alimentària ha fet enfilar el preu dels aliments fins a cotes inaudites: avui dia, una bossa de farina o de llenties pot arribar a costar més de 200 euros a Gaza.

Als grups de WhatsApp, les famílies palestines proven a la desesperada d’aconseguir llet en pols per a nadons, com la que els metges havien recomanat a l’Ahmed i el Mazen. Una volta els bessons de Soradi foren donats d’alta de l’hospital, la seva família hagué de fer mans i mànigues per trobar llet.

L’Ahmed morí tretze dies després ser donat d’alta. “Tenia dos mesos”, recorda Soradi. Les perspectives d’en Mazen no són gaire més bones: la llet en pols roman prohibitivament cara, continua Soradi, si és que la família pot aconseguir-ne. La dona explica que sol barrejar-la amb aigua d’arròs per fer-la durar més, però que el nen pràcticament no ha crescut. Fa deu dies, en Mazen va ser readmès a l’hospital, amb febre i amb dificultats per a respirar. En el moment de l’ingrés, pesava tres quilos.

Els treballadors humanitaris expliquen que és habitual que els pares, a tot Gaza, renunciïn a menjar, sovint durant uns quants dies, per poder alimentar els seus fills. Quan el rebost es buida, es veuen obligats a empescar-se alguna excusa per a explicar a les criatures per què aquell dia no podrà menjar ningú.

La Sham Emkat, de dos mesos, morí dimarts a la nit a l’Hospital Rantisi, al nord de Gaza. Ekram Emkat, tia de la nena, explica que la Sham era tan petita i estava tan prima quan morí, que la família podia comptar-ne els ossos.

En una carta oberta publicada abans-d’ahir, un grup de 115 organitzacions –incloent-hi Metges Sense Fronteres i Save the Children– denuncien que el blocatge d’Israel i les operacions militars del país a l’enclavament han empès els més de dos milions de residents de Gaza, incloent-hi els treballadors humanitaris, a la fam.

Juliette Touma, portaveu de l’agència de l’ONU per als refugiats palestins, explica que els seus col·legues han començat a rebre “missatges de socors del personal humanitari a l’enclavament, que també passa fam”.

Eyad Amawi, director de l’Hospital dels Màrtirs d’Al-Aqsa, a Gaza, explica a The Washington Post que la seva família, de sis membres, ha aconseguit dos quilos de farina i calcula que en tindran per a un dia i mig. “El principal problema és que tota l’estona estàs ocupat pensant on, i com, podràs aconseguir una mica de menjar”, diu. A mitja entrevista, Amawi s’excusa i es retira a descansar pel mal de cap i les nàusees que té, producte de la fam.

Amawi explica que ha perdut uns set quilos d’ençà de l’esclat de la guerra; d’altres han perdut encara més pes. Els metges i infermeres del seu hospital, explica, fan torns molt llargs amb l’estómac buit. Alguns, sovint, no tenen prou forces ni tan sols per a mantenir-se drets.

En una declaració conjunta emesa dimarts, un grup de periodistes de l’agència de notícies France-Presse (AFP) advertí que el blocatge israelià i la consegüent crisi alimentària a l’enclavament havien fet insostenibles les condicions de feina a Gaza.

El fotògraf principal de l’agència, identificat com a Baixar, havia publicat poc abans a la seva pàgina de Facebook que ni tan sols li quedaven forces per a treballar. Més col·legues seus es troben en una situació molt semblant, segons el comunicat.

“Aquests darrers dies, hem sabut pels seus breus missatges que les seves vides pengen d’un fil. Amb el valor que han demostrat durant mesos per a fer arribar les notícies al món no n’hi haurà prou per a tirar endavant”, afegia el text.

I continuava: “D’ençà que es fundà l’AFP, l’agost del 1944, alguns dels nostres periodistes han mort en conflictes; d’altres han resultat ferits o han estat presos com a presoners, però no hi ha constància que cap hagi mort de fam.”

Loveluck informa de Londres estant; Mahfouz i Shamalakh, del Caire estant; Berger, de Jaffa (Israel) estant, i Cheeseman, de Beirut estant. Lior Soroka, de Tel-Aviv estant, ha contribuït a aquest reportatge.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb