27.01.2017 - 18:03
SANT SEBASTIÀ, 27 (EUROPA PRESS)
Un total de 281 presos d’ETA presentaran demandes davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg, de les quals 260 es corresponen a casos de dispersió i les altres 21 a la no computació a l’Estat espanyol de penes complertes en altres països europeus, segons ha donat conèixer l’associació a favor dels presos etarres Etxerat.
En una roda de premsa a Sant Sebastià, han donat compte de dues demandes que, “després d’un llarg recorregut jurídic”, es troben ja al TEDH. Les iniciatives presentades estan relacionades amb l’allunyament i, segons la seva opinió, la no aplicació de la llei marc europea del còmput de les penes complertes en un altre país membre, “dos de les mesures d’excepció de les moltes que conformen l’actual política penitenciària”.
La primera iniciativa és la que va interposar Josetxo Arizkuren, àlies ‘Kantauri’, i que han secundat altres membres d’ETA a la presó. Es tracta de 260 recursos, “cadascun dels quals emprendrà el seu propi procediment”.
Etxerat ha detallat que han presentat tres peticions davant de “la negativa de l’Estat espanyol a computar les penes ja complertes a l’Estat francès”. Es tracta de Santiago Arrozpide, Alberto Plazaola i Francisco Mujika. Un total de 21 “estan llistes per ser presentades en aquest tribunal, i han estat 50 el total de presos als qui no se’ls computa la condemna ja complerta” a França.
TRÀMITS LLARGS
Etxerat ha sostingut que per als familiars i cercles pròxims de membres d’ETA la dispersió suposa “un preu molt alt a pagar per no renunciar al dret a la vida familiar”. Tot i que esperen un pronunciament favorable, han reconegut que “el temps no corre a favor seu”.
“Els tràmits són llargs i caldrà esperar molt temps fins que el Tribunal resolgui, mentre que la nostra situació i la dels nostres familiars empresonats requereix solucions urgents”, han expressat.
Per això, Etxerat ha confiat que la “desactivació” d’aquestes mesures arribarà abans que la resolució del Tribunal d’Estrasburg. “Confiem plenament a la societat basca, en la seva capacitat d’evitar que el Govern espanyol faci prevaler les estratègies de venjança sobre el respecte als drets humans”, ha conclòs.
