08.03.2017 - 13:01
MADRID, 8 (EUROPA PRESS)
Gairebé cent menors migrants no acompanyats d’entre 10 i 17 anys dormen als carrers de Melilla, en espera de ‘colar-se’ com a polissons en vaixells per creuar la Península. La majoria acaba sent víctima d’abusos sexuals, de les drogues i l’alcohol, segons l’informe ‘Rebuig i abandonament. Situació dels nens que dormen als carrers de Melilla’.
El document, realitzat per la Càtedra Santander de Dret i Menors, l’Oficina de Compromís Solidari (Comillas Solidaria) i la Clínica Jurídica de la Universitat Pontifícia Comillas ICAI-ICADE, es basa en l’experiència d’un grup d’investigadors durant un mes a la ciutat autònoma i ha estat testimoni del dia a dia d’aquests nois. També s’ajuda d’entrevistes amb representants de l’Administració i de les ONG que treballen a la zona.
L’informe destaca que aquest fenomen dels menors migrants que dormen als carrers es remunta al 1995 i que no tots els menors són inscrits en el registre de Menors Estrangers No Acompanyats (MENA) tal com estableix el Protocol del 2014.
També subratlla que aquests nens i adolescents són traslladats al Centre Residencial Educatiu Fort La Purísima, on “existeixen unes condicions d’amuntegament que provoca que els menors no gaudeixin de les garanties que la llei preveu”, segons la coordinadora de l’estudi i especialista en Drets Humans, Violeta Assiego.
SENSE ATENDRE NI ESCOLARITZAR
“El desbordament de La Purísima impedeix i dificulta que s’ofereixi una intervenció individualitzada i s’ofereixin activitats socioeducatives, s’escolaritzi tots els menors, se’ls faciliti la targeta sanitària i es gestioni la seva documentació”, asseguren els autors de l’estudi.
Davant aquesta situació, s’escapoleixen del centre i dormen als carrers fins que aconsegueixen escapar de Melilla, amagats en vaixells, cap a la Península. Al no estar registrats la majoria, els autors alerten que es desconeix el nombre i parador de molts d’aquests nois.
El principal problema és que, durant l’espera, no són atesos per l’Administració i queden a la seva sort, sobrevivint a les esculleres i exposats als abusos sexuals, les drogues i l’alcohol. “Arriben als vaixells nadant i en una sola nit poden intentar tres o quatre vegades arribar i amagar-se”, expliquen.
POTENCIALS SOL·LICITANTS D’ASIL
Per a la investigadora de la Càtedra Inditex de Refugiats i Migrants Forçosos de Comillas ICAI-ICADE, Nuria Ferré, que ha participat en les jornades els menors no acompanyats a Melilla, organitzades per la Universitat Pontifícia de Comillas, “són nens potencials sol·licitants d’asil”, una opinió que comparteix el president de l’ONG Prodein, Luis Palazón, que ha assegurat que el sistema de protecció de menors a Melilla “és un caos total”, caracteritzat pel “maltractament institucional i violència física”.
L’informe alerta que no existeix informació objectiva ni dades accessibles que puguin ser consultats i permetin contrastar les informacions respecte al nombre de menors que entren a la ciutat i surten de la mateixa com a polissons per conèixer el perfil d’aquests nois i les dificultats en els procediments de documentació.
Segons l’entrevista que van mantenir els investigadors amb responsables de la Conselleria de Benestar Social de Melilla, aquests els van assegurar que l’any passat van entrar uns 1.800 menors a aquesta ciutat, encara que es tracta d’una xifra difícil de contrastar per falta de dades, ja que no tots els menors són ressenyats.
PROVES D’ADN PER ACABAR AMB LES XARXES DE TRÀFIC
Les estadístiques oficials assenyalen que dels 3.341 menors estrangers no acompanyats registrats el 2015, 759 van ser inscrits a Melilla, mentre que a Ceuta en van ser 158 i en tot Andalusia 973. A més, segons la Fiscalia, Melilla també copa les estadístiques de proves d’ADN, que permeten conèixer si un menor és realment fill de la persona migrant a la qual acompanya: de les 545 proves d’ADN que es van realitzar a Espanya, 455 van tenir lloc a Melilla.
“És un instrument costós però fonamental per eradicar les xarxes criminals de tràfic”, segons el fiscal adscrit al Fiscal de Sala Coordinador d’Estrangeria de la Fiscalia General de l’Estat, Luis Lafont, que ha denunciat en aquestes jornades algunes de les pràctiques que utilitzen les xarxes de tràfic de persones, com els anomenats ‘menors àncora’ o els ‘nens programats’ (resultat de violacions de la xarxa mafiosa que després reté per explotar sexualment la mare).
