11.08.2025 - 21:40
El Tribunal Constitucional (TC) encara una nova renovació, que amenaça amb un altre terratrèmol polític. El 17 de desembre s’acaba el mandat de quatre membres, entre els quals hi ha el president, Cándido Conde-Pumpido. Ara, les negociacions entre el PSOE i el PP per a decidir els relleus no es preveuen gens fàcils.
La setmana passada, el dirigent del PP Jaime de los Santos va deixar clar que la seva formació volia que l’alt tribunal recuperés “el camí de respecte a les institucions i a la justícia”, del qual creu que s’ha desviat amb la sentència de l’amnistia i la revisió de les condemnes del cas dels ERO d’Andalusia. Així mateix, va acusar Conde-Pumpido d’estar a les ordres de la Moncloa.
Alberto Núñez Feijóo haurà de decidir si “talla” el cap d’una de les seves bèsties negres, Conde-Pumpido, o bloca la renovació tot esperant que unes noves eleccions li proporcionin el suport necessari per a imposar els seus candidats i apoderar-se del control del ple del TC. “Serà molt difícil”, han dit fonts del PP a La Razón sobre un pacte amb els socialistes. El preu a pagar pel blocatge: Conde-Pumpido, president amb el mandat prorrogat.
Cal tenir en compte que l’allau de causes judicials que envolten el govern de Pedro Sánchez, sobretot el cas Koldo, que s’endinsa dins les entranyes de l’executiu, han dinamitat l’escletxa que –l’estiu passat– va permetre de solucionar la crisi del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), després d’anys de blocatge forçat pel PP.
L’ex-secretària general Cuca Gamarra, ara flamant vice-secretària de Regeneració Institucional, serà l’encarregada d’encapçalar la delegació negociadora del PP, i a l’altre costat de la taula hi haurà el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb Corts espanyol, Félix Bolaños.
Com es fa la renovació?
Cada tres anys es renova un terç del ple del TC: el congrés elegeix quatre membres, el senat quatre més i el govern espanyol i el CGPJ, dos cadascun. Perquè els candidats passin el filtre del senat calen 160 vots, és a dir, tres cinquenes parts de la cambra. El PP té majoria absoluta amb 145 senadors, però és molt lluny de la xifra que li permetria de fer nomenaments de manera unilateral. Sense els vots dels 91 senadors del PSOE, el PP solament pot sumar amb Vox, el PNB i els independentistes. Un pacte surrealista.
Ni el PP ni el PSOE no han fet públics els candidats, però els socialistes només validaran una renovació que mantingui les quotes actuals: dos mal anomenats progressistes i dos conservadors. Per tant, un ple del TC amb majoria afí al PSOE per 7 a 5. Solament unes eleccions avançades o un blocatge institucional fins a noves eleccions poden fer que la balança es decanti cap al PP.
El PP no ha aconseguit mai una majoria de tres cinquenes parts al senat per a poder fer nomenaments a dit al ple del TC. En les majories absolutes del 2000 i 2011, José María Aznar i Mariano Rajoy van fer curt.
La via del blocatge no és nova
La via del blocatge –o el “segrest”, com l’anomena el PSOE– no és nova. Entre el 2007 i el 2010, el PP va blocar la renovació del TC mentre deliberava la sentència de l’estatut de Catalunya. Durant tres anys, el PP va insistir que un dels seus candidats havia de ser el magistrat de l’Audiència espanyola Enrique López, tot i que no complia els requisits legals d’antiguitat.
El setembre del 2010, tres mesos després d’haver-se fet pública la sentència que laminava l’estatut, el PP va decidir de retirar la candidatura de López i desblocar la renovació. El seu substitut va ser Francisco Pérez de los Cobos, germà del coronel de la Guàrdia Civil que va dirigir la repressió contra l’1-O.
El 2022, l’última renovació del TC, a càrrec del govern espanyol i el CGPJ, tampoc no va ser senzilla. El PP no hi va intervenir de manera directa, però un grup de vocals de la seva òrbita va blocar qualsevol nomenament durant tres mesos.
A qui se li acaba el mandat?
Els mandats al TC duren nou anys i no són improrrogables. Al desembre s’acaben els de Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer, també del bloc afí al PSOE. També s’acaben els de Ricardo Enríquez i José María Macías, del bloc afí al PP. El cas de Macías, conegut pel seu antiindependentisme furibund, és especial perquè fa poc més d’un any que és al tribunal i segurament renovarà (el límit que impedeix la reelecció és haver superat els tres anys).
Enríquez, que sí que encara el final del seu mandat, ha estat notícia recentment per un vot particular incendiari contra la llei d’amnistia, en què deia que la norma era arbitrària, inconstitucional i producte d’un “frau de llei”. El 2017, abans de ser nomenat membre del TC, va deixar clar el seu supremacisme espanyolista, quan va dir que Espanya era l’única nació de l’estat espanyol.
Què té entre mans el TC?
Sobre la taula del TC hi ha recursos importants per resoldre sobre l’amnistia, com ara els de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín contra la decisió del Suprem de no aplicar-los la llei. També ha de sentenciar afers sobre el català, és a dir, la validesa de la retirada del requisit lingüístic a la sanitat de les Illes o del decret per a esquivar la imposició del 25% del castellà a les aules.
