Al Penedès es deia en veu baixa: “Ai, el dia que el senyor Ferrer no hi sigui!” Es referien a Josep Ferrer Sala, el patriarca de Freixenet, que es va passar tota la vida dirigint i expandint Freixenet, l’empresa que havien creat els seus pares. La veu popular sembla que la va encertar perquè només ha passat un any i escaig de la mort del patriarca (es va morir el novembre del 2024, a noranta-nou anys) i la família ja se n’ha venut totes les accions.

Aquest mes de març, la multinacional alemanya Henkell ha anunciat la compra de totes les accions de Freixenet. D’ençà del 2018 que ja disposava del 50% de l’accionariat. L’altre 50%, se’l repartien les famílies fundadores, la família Ferrer (42,5%) i José Luis Bonet (7,5%). 

Al mateix comunicat i en declaracions a l’agència EFE, Henkell ha assegurat que, en aquests vuit anys de col·laboració, el grup Freixenet s’havia convertit en el principal productor mundial de vins escumosos. I que continuaria invertint-hi i desenvolupant el negoci per consolidar la marca en més mercats del món, com ara l’asiàtic i el sud-americà. 

El grup no ha resolt, amb tot, la gran pregunta que es fa el sector vitivinícola del Penedès: de quina manera Henkell Freixenet farà aquesta expansió? Comptarà amb el territori i la DO Cava o continuarà expandint-se sense comptar-hi, com ha anat fent d’ençà que va arribar fa vuit anys a Freixenet?

El prosecco, l’ERO i la producció d’escumós fora de la DO Cava

A principi del 2018 es va anunciar la venda del 50% de Freixenet a la multinacional alemanya Henkell, per uns 220 milions d’euros. La marca cavista passava a denominar-se Henkell Freixenet. 

Pocs mesos després, l’octubre del 2018, Freixenet anunciava que introduiria el prosecco a l’estat espanyol. El prosecco és el nom d’una denominació d’origen italiana que produeix vi escumós i que s’ha convertit, aquests darrers anys, en el gran competidor del cava al mercat internacional, tot i que el prosecco és d’una qualitat inferior, perquè s’elabora segons el mètode charmat o també dit cuve clos, que fa la segona fermentació en tancs grossos d’acer inoxidable i no dins l’ampolla, com el mètode champenoise o tradicional. 

L’anunci va indignar molt el sector cavista a Catalunya, sobretot perquè Henkell Freixenet va comercialitzar el prosecco amb la marca Freixenet i va introduir una gran confusió en els consumidors.

Tot i que la tendència de la DO Cava és optar pels caves de qualitat i que s’ha fet un gran esforç en aquesta direcció amb la traçabilitat, els caves de Guarda Superior (amb més de nou mesos de criança), el segell d’elaborador integral i els caves de Paratge Qualificat, entre més accions, durant els tres anys de sequera (2022, 2023, 2024), que van implicar una reducció de raïm i de litres de vi base per al cava, les grans cavistes van pressionar per aprovar mesures excepcionals. Així, per a la campanya de verema del 2023, la DO Cava va decidir de permetre l’entrada de raïm d’una altra DO. I per a la verema del 2024, va canviar la normativa de la DO Cava, adduint escassedat de raïm en temps de sequera, i va permetre més extracció de raïm a l’hora de premsar-lo i l’entrada de varietats no autoritzades i també de vi de fora. Les mesures permetien fins a un 15% de vi i raïm de fora de la DO Cava. I el 2025 també es va aprovar la creació d’un fons de provisió que va permetre d’elevar rendiments per hectàrea de 10.500 kg/ha a 12.000 kg/ha. 

Tot i aprovar-se aquestes mesures excepcionals, del 2024 ençà Henkell Freixenet ha començat a comercialitzar escumós fora de la DO Cava amb la marca Freixenet. No se n’han fet públiques les dades, però es calcula que l’any passat, malgrat ser la primera verema normalitzada després dels tres anys consecutius de sequera quant a producció, Freixenet va deixar de comprar al Penedès entre 30 i 40 milions de litres de vi base per a fer cava. Segons el president de Covides, Rafel Ramon, avui Freixenet podria estar fent fora de la DO Cava la meitat de la producció i amb el temps podria arribar al 80% del volum. És una dada crítica.

En aquest context, el maig del 2025 Henkel Freixenet va anunciar un ERO que va acabar afectant 154 treballadors, més d’un 20% de la plantilla. L’empresa adduïa raons “econòmiques, organitzatives i productives per la sequera”. Tanmateix, els sindicats tenen sospites sobre aquesta reestructuració de plantilla, que van lligades a la producció d’escumós fora de la DO.

Els pagesos i les cooperatives del Penedès patiran

Amb tots aquests precedents, com creu el sector del cava i del cooperativisme, els dos col·lectius més afectats, que el control total de Freixenet en mans de l’empresa alemanya pot condicionar el Penedès? Quins temors té el sector? Quines conseqüències pot tenir la compra per a la comarca?

Hem preguntat a Rafel Ramon, president de Covides, principal cooperativa vinícola del Penedès i de Catalunya, sobre la situació: “Venim d’uns quants anys de sequera que ens ha minvat la producció. No hem tingut el potencial vitícola per a poder omplir les ampolles que omplíem normalment i, per tant, al mercat hem perdut pistonada. Sí que és cert que veníem el litre de vi a un preu una mica més elevat, però si habitualment veníem al voltant de 300 milions d’ampolles, amb la sequera la xifra s’ha reduït a 250 o 200 milions. I, quan hem pogut recuperar la producció, ha coincidit amb una caiguda més accentuada del consum. Per una altra banda, el prosecco ha augmentat les vendes, perquè els italians saben vendre molt millor el seu producte que nosaltres.”

I continua: “Com que tens unes collites molt justes, la DO Cava pren la decisió de permetre de qualificar més litres de vi tot augmentant el rendiment de premsa i agafant vinyes limítrofes de fora la DO Cava que poden donar una qualitat semblant, i es posen al mercat al voltant d’uns 20 o 25 milions de litres de vi addicionals per causa de la sequera, cosa que dóna entenent que aquestes empreses grans continuaran creient en el territori i en nosaltres.”

“Però nosaltres ja percebíem, d’ençà del 2018, que Henkell venia a comprar la marca Freixenet, no pas la marca DO Cava. Es va veure claríssim quan van considerar que el celler era ple d’ampolles sobrevalorades (a parer seu) i van abaixar el preu del raïm (0,30 cèntims el quilo de raïm) i vam estar un any patint. Després va venir la sequera. I ara ens hem trobat que la verema 2025 és una mica curta, però que ja es mou en una certa normalitat, i que ens sobraran entre 50 i 60 milions de litres. No sabem del cert encara quants en sobraran, perquè la DO Cava encara no ha fet públiques les dades oficials de tancament del desembre. Amb això haurien de millorar, perquè com més aviat tinguem les dades i puguem treballar la nova realitat, millor. Però sembla que hi hagi una certa opacitat o deixadesa.”

Rafel Ramon acaba de definir el context: “I, entremig de tot això, l’esclat de la guerra a Ucraïna, arriba Trump als EUA i aplica els aranzels, la caiguda del consum… Total, que el problema que tenien fa dos o tres anys denominacions d’origen especialitzades en vins negres com ara la Rioja i Ribera del Duero, Borgonya i Bordeus, amb arrencades de vinya en massa, ha arribat a Catalunya i a la DO Cava.”

Què pot passar, doncs? Ramon és clar: “Potser s’accentuaran les arrencades de vinya,  però de moment encara no s’acaba de percebre el problema que ens vindrà. Ara el tenim amb el vi, però l’any vinent serà amb el raïm. Ja hi ha cellers que comenten que no voldran tant de raïm, els pagesos comencen a preocupar-se per què en faran… És clar que aquesta verema i aquest any vinent tindrem un problema greu amb l’excedent de raïm, si la resta de l’any que ens queda és normal. Els ceps s’hauran recuperat de les sequeres i si hem de fer una previsió de l’any que ve, podríem tenir un 10%, un 15% o un 20% més de raïm. Aleshores, si aquest any ja ens poden sobrar de 40 a 60 milions de litres, l’any que ve pot ser que ens en sobrin 100. És el problema que tindrem.”

De fet, la incertesa sobre la verema d’enguany és total, perquè amb tanta aigua el míldiu podria atacar les vinyes. Un elaborador del Penedès recordava a VilaWeb que el 2020, un any molt plujós, però menys que enguany i amb pluja més tardana, hi va haver cellers en ecològic que van perdre el 80% de la collita. Ara tot el raïm DO Penedès és conreat en ecològic, de manera que es podria donar el cas que la plaga malmetés la collita d’una manera destacada. “Avui no sabem què pot passar. Hi pot haver una gran collita o hi pot haver una collita magra. Si el míldiu hi entra, pot ser terrible. Perquè les vinyes avui ja no poden absorbir més aigua. Tot és molt incert. I econòmicament és molt dur. Aquests anys hem resistit, però fa molt de temps que fem un gran esforç. Aquest mes de març han caigut al Penedès uns 1.400 litres de pluja, quan en un any normal bo en cauen 600. El cep ara comença a brotar, és un moment en què ja no hauria de ploure gaire més.”

Creure en el territori

Entre els cavistes, el temor principal és que Henkell Freixenet es desvinculi del territori i augmenti la producció d’escumós amb la marca Freixenet, però sense ser DO Cava, que a la pràctica vol dir que compri el raïm i el vi base fora del Penedès. Un elaborador vinculat a la DO Cava ens explicava: “Si es desvinculen del territori, malament, perquè la conseqüència serà que sobrarà raïm, i això sense entrar en el tema del preu. Esperem que no se’n desvinculin i, tot i les ampolles que han produït sense ser DO Cava, que no vagin a més i que no passi res més.”

També Corpinnat s’ha manifestat en la mateixa línia. Aquesta setmana l’entitat ha presentat la memòria econòmica del 2025. Sobre la compra de Freixenet, el seu vice-president, Roc Gramona, ha declarat: “No entrarem a valorar aquesta compra, però sí que desitgem que Freixenet continuï arrelat al territori. I, com a empresa líder del segment a casa nostra, que compri el raïm als nostres viticultors, al Penedès.” El president de Corpinnat, Pere Llopart, també ha reclamat: “Fins i tot, que reverteixin les xifres d’enguany i recuperin una altra vegada la defensa del Penedès. Perquè no hi ha cap zona de prestigi vinícola que tingui el territori malmès i, si els viticultors no es poden guanyar la vida fent de viticultors, hi ha moltes possibilitats que el territori es malmeti, sigui per la pressió urbanística de l’àrea metropolitana, sigui per temes energètics. Canviar vinyes per plaques solars seria un problema important.”

Les temences i les solucions

Rafel Ramon descriu un possible futur negre que podria canviar la realitat del Penedès: “Si hi ha excedents i es busquen uns altres canals de comercialització fora de la DO Cava, si cal competir amb zones vinícoles com ara la Manxa, on el cost de producció és molt més barat, quedarem fora de mercat i no podrem revalorar el producte. Per una altra banda, la pagesia està molt envellida i no s’ha fet el relleu generacional com s’hauria d’haver fet. Pot ser que en cinc anys hi hagi un canvi no només econòmic, sinó també paisatgístic, sobretot a la zona cava del Penedès. Haurem de canviar les produccions per adaptar-nos al consumidor, perquè tot canvia molt de pressa. I ens hi haurem d’adaptar. Si som capaços d’adaptar-nos a aquesta nova realitat serà més fàcil. Però, sigui com sigui, serà fotut.”

I en el context específic de les cooperatives? Respon Ramon: “Tindrem algunes vinyes que no podrem veremar, perquè no sabrem on portar el raïm, perquè la capacitat dels cellers és la que és i de mica en mica ens hi haurem d’anar acostumant. Allò que és clar és que no es pot produir vi sense tenir garantida tota la traçabilitat fins a arribar a l’ampolla final dins d’una DO, que dóna un valor afegit i una identitat.”

“Covides som una mica l’excepció, perquè fa temps que no venem vi a Freixenet, per una qüestió de preu, i aquests darrers anys hem fet un gran esforç per l’embotellament i no tenim una gran quantitat de vi a doll per a comercialitzar. Però també és veritat que en el món cooperatiu en general no s’ha fet aquest esforç tan seriós i entre totes les cooperatives es poden haver venut a Freixenet entre 40 i 50 milions de litres.”

Quines solucions proposa el cooperativisme per afrontar l’excedent de raïm i de vi si aquesta verema i l’any vinent s’acaba produint? És optar per la qualitat, la solució? La resposta de Rafel Ramon és taxativa: “Per descomptat. Tenim molta qualitat a la zona cava. Fem uns productes en general d’una qualitat molt més bona, de mitjana. Tots els caves tenen una qualitat molt bona. No hem de dubtar de la qualitat que tenim. Però hem de defensar més el territori i optar per l’enoturisme, que agafarà un pes importantíssim, perquè haurem de donar més importància a la zona, per a potenciar-la encara més. I cal oblidar-nos d’anar a lluitar per grans volums, que també hi han de ser, perquè si no podem perdre el potencial vinícola que tenim. Els cinc anys vinents pot haver-hi un abans i un després per a veure on arribem i què podem fer. Però l’opció ferma ha de ser la qualitat, expandir-nos en mercats nous, esperar que no hi hagi gaires més Trump al món, que el comerç pugui fructificar i així recuperar el mercat. I anar pel món, perquè el consum intern cau i, per tant, t’has d’expandir cap enfora.”

“És clar que aquests 200 o 300 milions d’ampolles que produïm, costaran de mantenir, si aquestes grans empreses deixen de creure en el territori, i també per la davallada del consum. El sistema de consum canvia, el vi ja no és un producte de consum diari. I entre tots hem de treballar per donar un valor afegit al nostre territori.”