15.09.2025 - 21:45
|
Actualització: 15.09.2025 - 22:55
A la Unió Europea, gairebé tots els estats permeten que els nacionals residents a l’exterior votin en les eleccions estatals. Però únicament uns quants han anat més enllà i han establert una representació parlamentària específica per a la diàspora. França, Itàlia, Portugal i Croàcia en són els casos més clars.
França: diputats i senadors de la diàspora
Tots els francesos inscrits al registre consular –per tant, també els ciutadans catalans del nord– tenen dret de vot. D’ençà del 2010, elegeixen diputats a l’Assemblea Nacional francesa repartits en circumscripcions que cobreixen tot el món (per exemple, una per a l’Europa meridional, una altra per a l’Amèrica Llatina, etc.). A més, onze senadors representen els residents a l’estranger. En aquest cas, els senadors no són elegits per sufragi directe sinó per un col·legi electoral format per consellers consulars i representants d’associacions de francesos a l’exterior. El vot es pot fer en persona als consolats, per correu i, en alguns comicis, per via electrònica.
A les legislatives del 2022, les darreres que s’han fet, les dotze circumscripcions de francesos a l’estranger van donar resultats variats. El partit del president Emmanuel Macron (Renaixement) va guanyar en bona part d’Europa i Amèrica del Nord, mentre que la NUPES (coalició de l’esquerra) es va imposar en zones com l’Amèrica Llatina. També hi va haver espai per a independents i forces petites, cosa que mostra la diversitat política de la diàspora.
Itàlia: la circumscripció “Estero”
La reforma constitucional del 2001 va crear la Circumscripció de l’Estranger (“Estero” en italià), que elegeix dotze diputats i sis senadors. Els electors són tots els italians inscrits a l’AIRE, el registre dels italians resident a l’estranger. El vot és exclusivament per correu: els consolats envien la papereta i l’elector la retorna per via postal. Els escons es reparteixen en quatre grans zones: Europa, Amèrica Meridional, Amèrica Septentrional i Central, i resta del món. Aquesta representació ha estat decisiva en algunes legislatures i ha ocasionat polèmiques sobre possibles fraus i sobre el pes polític dels expatriats.
A les eleccions del 2022, els dotze diputats i sis senadors de l’exterior es van repartir entre unes quantes forces, amb victòries importants del Partit Demòcrata a Europa i d’Unió dels Italians a l’Estranger (USEI), entre més llistes vinculades a la diàspora a Amèrica. El vot exterior ha estat decisiu en més d’una legislatura: el 2006, per exemple, la majoria de Romano Prodi va dependre directament dels escons guanyats a la circumscripció “Estero”. Aquesta influència recurrent ha alimentat el debat a Itàlia sobre si la diàspora té un pes excessiu en la política estatal.
Portugal: quatre escons repartits pel món
Els portuguesos residents fora que estiguin inscrits als consolats poden votar en les eleccions legislatives. Hi ha dues circumscripcions específiques: Europa i la resta del món, amb dos diputats cadascuna (quatre en total) a l’Assemblea de la República. El vot es pot fer en persona als consolats o per correu. Aquesta representació és fixa, independent del nivell de participació.
El 2022, els dos diputats de la circumscripció d’Europa van anar al Partit Socialista i els dos de la resta del món, al Partit Social Demòcrata. Tot i que el nombre d’escons és reduït (quatre de 230), en alguns parlaments molt fragmentats han estat determinants per a reforçar majories o facilitar governs. El vot exterior és un dels més disputats, atès que el repartiment és fix i les comunitats portugueses a Suïssa, Luxemburg, França i Brasil tenen molt de pes.
Croàcia: escons variables segons la participació
Els croats de l’exterior, especialment les comunitats de Bòsnia-Hercegovina, tenen una circumscripció pròpia. L’anomenada “XI circumscripció” elegeix entre tres diputats i dotze, segons el nombre de votants registrats, tot i que a la pràctica d’ençà del 2010 se n’hi assignen tres. El vot es fa presencialment als consolats i a punts habilitats. Aquest model ha estat molt influït per la forta diàspora croata a l’antiga Iugoslàvia i a països com Alemanya o el Canadà.
A les legislatives del 2020 i del 2024, la circumscripció de l’exterior va mantenir els tres diputats habituals, tots vinculats a la Unió Democràtica Croata (HDZ), el partit conservador dominant. A la pràctica, el vot exterior és monopolitzat per la diàspora croata de Bòsnia-Hercegovina, que vota massivament el partit HDZ. Això ha estat clau per a consolidar majories parlamentàries i, sovint, és motiu de polèmica dins Croàcia, on alguns critiquen que expatriats sense residència al país decideixin equilibris interns.
