Fragment: ‘Galvany i el Cavaller Verd’, un clàssic de la literatura artúrica

  • La medievalista Lola Badia signa la traducció i el postfaci d’aquest conte artúric editat per Cal Carré · Us n’oferim el començament

VilaWeb
La medievalista Lola Badia, traductora de l'obra.
Redacció
09.07.2022 - 21:40

Entre les novetats d’aquest primer semestre de la jove editorial Cal Carré, capitanejada per l’escriptora Antònia Carré-Pons, hi ha la curiosa història de Galvany i el Cavaller Verd, un conte artúric anònim, que ha traduït de l’anglès antic la destacada medievalista Lola Badia.

Dins la literatura artúrica, Galvany i el Cavaller Verd s’inscriu en la tradició de l’anomenada matèria de Bretanya. Això és, la narrativa medieval que parla de les aventures del mític rei Artús i dels cavallers de la Taula Rodona. Són històries que s’escriuen en vers narratiu. Tal com explica una nota editorial al començament d’aquesta edició, “l’original d’aquest conte anglès del segle XIV és un poema anònim, un clàssic de les lletres angleses antigues que va fascinar J.R.R. Tolkien. Lola Badia n’ha fet una versió en prosa catalana que, mantenint la numeració de les estrofes, fa l’ullet a la bella forma antiga lost in translation”.

Llegiu el començament de Galvany i el Cavaller Verd, anònim, traduït per Lola Badia (Cal Carré):

En el postfaci, Lola Badia assegura amb rotunditat que Galvany i el Cavaller Verd és una petita obra mestra, una de les millors històries artúriques medievals, a l’altura de les del gran Chrétien de Troyes, que escrivia en octosíl·labs francesos al segle XII, el creador del personatge de Lançalot i l’iniciador dels inacabables embolics de Perceval i el Sant Graal, un conte famós on Gauvain/Galvany/Gawain també hi té un paper destacat. Dins del cànon anglosaxó, Galvany i el Cavaller Verd és avui un clàssic medieval de prestigi, punt de referència obligat de totes les històries de la literatura”.

Lola Badia destaca l’enginyós tractament de la qüestió central de la literatura de ficció artúrica, que és la incompatibilitat entre la fina amor i l’amor cortès i la fidelitat conjugal. També destaca la finor de les observacions psicològiques; la “famosa” descripció del passar ràpid de les estacions en les estrofes 22 i 23; i demana parar atenció a les tres partides de caça, la de cérvols i daines, la del porc ferotge i solitari i la de la guilla artera. Realment impressionants.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any