Repunt fort i sorprenent de les exportacions catalanes al juny

Han estat una vertadera sorpresa les dades del creixement de les exportacions catalanes de béns del mes de juny que aquest matí ha fet públiques el Ministeri d’Economia espanyol. El 7,2% registrat contrasta amb les baixades dels mesos d’abril i maig, que van ser del -4,6% i del -3,4%, respectivament. Amb el poc detall per comunitat autònoma que aporten les dades del ministeri, és difícil de treure conclusions de què ha passat, però sí que es pot intuir que dos sectors han portat el pes de la millora. Per una banda, l’alimentari, i, per l’altra, el químic, sobretot pels medicaments. Amb un tercer sector, que hi ha estat molt a prop, que és el de la maquinària.

I això passa en uns moments de molta convulsió en el comerç internacional, per l’embolic creat pels aranzels de Donald Trump i que ha castigat a la resta de països europeus. Segons que apunta el Ministeri d’Economia, les exportacions de mercaderies espanyoles, el mes de juny, van mostrar un comportament més bo que no algunes de les principals economies de la Unió Europea, com ara Alemanya (0,1%) i França (-1,1%), encara que també destaca el creixement d’Itàlia (4,9%). Fora de la UE, les exportacions dels Estats Units van créixer d’un 3,4% interanual i les de la Xina d’un 7,2% interanual, i, en canvi, les del Regne Unit van disminuir d’un -10,2% interanual i les del Japó, d’un -0,5% interanual. En vista d’aquestes dades, no em direu que el 7,2% de Catalunya no és sorprenent.

Segons el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, “aquestes dades confirmen el bon moment i la solidesa de l’economia catalana, amb un sector exportador que continua obrint mercats per als productes catalans malgrat el context de complexitat global”. El conseller feia aquest comentari referint-se al primer semestre i que en el període gener-juny les vendes de les empreses catalanes a l’exterior havien encapçalat les exportacions de tot l’estat espanyol, amb el 25,9% del total. D’un punt de vista sectorial, entre el gener i el juny destaquen les exportacions de productes químics, amb un creixement interanual del 3,5%; dels béns d’equip, amb un 11,4%, i de l’alimentació i begudes, amb el 7,7%.

En el cas del sector químic, a Catalunya el creixement interanual ha estat del 31,2%. En vista d’això que ha passat a tot l’estat espanyol, ens adonem que l’epígraf que més ha pujat és el dels medicaments, d’un 25%, de què es pot deduir que a casa nostra ha passat igual, sobretot tenint en compte que aquest mes el sector químic català ha representat la meitat de les exportacions de l’estat espanyol. Probablement, la situació d’espera en què es troben els medicaments, en la qüestió dels aranzels, pot suggerir la hipòtesi que hi ha hagut un avançament de vendes, amb vista a què pugui passar.

Però cal un comentari especial sobre el sector alimentari. El cap de l’Àrea de Coneixement i Estratègia de Prodeca, Marc Oliveras, em comenta: “El valor de les exportacions agroalimentàries continua batent rècords, mes a mes, amb un creixement elevat però sostingut, i demostra una fortalesa del sector en moments difícils. Aquest mes de juny, el sector ha crescut d’un 10,9% respecte del mateix mes del 2024. El sector continua essent un motor econòmic clau de l’economia catalana i representa el 16,4% de les exportacions totals de béns en el primer semestre.”

Com a motius dels bons resultats, em diu que l’estratègia de diversificació de mercats de destinació de les exportacions d’alimentació i begudes continua essent un factor molt important per a les empreses i afegeix que tota la tasca d’internacionalització que fan les empreses i entitats de suport al sector es tradueix en més empreses que comencen a exportar i més empreses que consoliden l’exportació enguany, un factor que juga a favor del resultat total i a futur. I me’n posa un exemple: “Aquests primers sis mesos ja s’han consolidat com a exportadores regulars més de tres mil empreses agroalimentàries. Són empreses que destaquen en la gestió i en la capacitat de respondre de manera eficaç a les necessitats i demandes dels compradors en aquests moments de reptes globals a què ens enfrontem.”

Les dades a què porta l’esforç de la diversificació són molt significatives. Així, durant el primer semestre de l’any, Catalunya ja ha exportat aliments i begudes a 185 mercats mundials. Les exportacions a la UE (62,3% del total) creixen pràcticament d’un 3,7%, mentre els mercats tercers representen un 37,3% de la destinació d’exportacions i amb un creixement destacat del 15,5%. Creixen totes les regions, si bé destaquen el Llevant (+48,8%) i l’Àsia (+22,4%). Mentre l’Àfrica (+16,7%), l’Amèrica del Nord (+7,9%) i l’Amèrica Llatina (+5,33%) creixen, però menys. “Aquest comportament no només incrementa la competitivitat de les empreses catalanes, sinó que també diversifica els mercats de destinació i redueix la dependència del consum intern”, conclou Oliveras.

Per la seva banda, Joan Tristany, director general de l’AMEC, considera: “La diversificació sectorial i la forta vocació internacional de la indústria catalana han permès que Catalunya mantingui el 25,9% de les exportacions espanyoles i hagi tingut un bon comportament en les vendes als Estats Units, amb un augment de l’1,2% respecte del primer semestre del 2024, en contrast amb el descens del 5,1% registrat pel conjunt de les exportacions espanyoles al mateix mercat. A l’Associació, valorem molt positivament les dinàmiques de diversificació de mercats, que apunten fermament cap a una internacionalització més sòlida i menys vulnerable a les tensions entre blocs.”

Malgrat tot, comenta que el primer semestre del 2025 confirma la desacceleració de les exportacions i apunta cap a un nou mapa comercial internacional. Creu que el creixement futur es desplaçarà cap a unes altres regions i accelerarà l’estratègia de diversificació de mercats engegada durant la crisi de subministraments. I afegeix: “Les dinàmiques globals confirmen la pèrdua de pes de la UE i dels Estats Units com a destinacions clau, mentre que mercats com la Xina, l’Índia o l’Aràbia Saudita guanyen protagonisme i reconfiguren el mapa del comerç internacional.”

És interessant de comprovar com afecta el garbuix dels aranzels de les exportacions als Estats Units. Malauradament, encara no tenim les dades detallades per a Catalunya i les referències són solament de l’estat espanyol. Doncs bé, ja es veu clar que la seva quota dins el total exportador espanyol va minvant, atès que representa un 4,4% de les comandes –el primer semestre del 2024 representava el 4,7%–, i això és pràcticament la meitat que Portugal o Itàlia. I encara molt menys si es compara amb França (14,6%) o Alemanya (10,3%), capdavanters indiscutibles, malgrat que tots dos països van comprar menys productes espanyols que ara fa un any. Els EUA se situen també per sota del Regne Unit. I si la tendència continua, pot veure’s superat pels Països Baixos, cap a on els enviaments repunten amb força.

Ja veurem com continuaran les vendes de béns a l’exterior el juliol. I si la sorpresa del juny haurà estat solament un miratge a causa d’algun sector específic i del joc temporal que imposa la poca consistència de les decisions en els aranzels dels EUA. Però, ara com ara, cal fruir de les dades del juny i de l’esforç que fa el sector exportador català.