08.03.2017 - 14:17
MADRID/BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)
L’escriptor David Foenkinos torna a l’humor amb la seva novel·la ‘La biblioteca dels llibres rebutjats’ (Alfaguara, en castellà, i Edicions 62, en català), en la qual reflexiona sobre l’èxit literari i la impossibilitat d’aconseguir-ho “únicament amb màrqueting”.
Foenkinos, que aquest dijous presentarà l’obra a Barcelona, abandona el to seriós de la seva anterior obra ‘Charlotte’ per abordar un fet imaginat “però que no seria desgavellat” que pogués succeir en l’actualitat.
El pizzer Henri Pick mor, deixant com a llegat la novel·la ‘Les últimes hores d’una història d’amor’, un llibre que acabarà convertit en best seller gràcies a la tasca de la jove editora Delphine.
El més curiós d’aquest èxit pòstum és que Pick no va llegir cap llibre en la seva vida i haurà de ser la seva vídua Madeleine la que doni la cara per defensar la seva obra davant les sospites que finalment el pizzer no fos l’autor d’aquesta obra mestra.
La història recorda altres llibres que van aconseguir fama i vendes per circumstàncies semblants, especialment ‘La conjura dels necis’ de John Kennedy Toole, que apareix a les pàgines de la novel·la: “Són històries que es repeteixen en el temps, no solament de la nostra època: als lectors els ha interessat sempre la història que hi ha darrere dels llibres”, ha indicat.
Foenkinos ha destacat en una trobada amb periodistes que la figura que va inspirar aquest treball va ser la de la fotògrafa Vivian Maier, una cuidadora de nens que va fotografiar milers de persones i mai va tenir el reconeixement artístic fins que van passar anys després de la seva mort.
“Vivim en un món en el qual sembla que un hagi de ser conegut, sortir a la llum… Quan preguntes a un adolescent què vol ser de gran, et diu que famós, però és que això no és una professió. En veure l’obra de Maier, et diu que era una fotògrafa extraordinària i mai va intentar exposar la seva obra: la creació ha de ser una necessitat personal”, ha lamentat.
LITERATURA I VIDA
Foenkinos ha escrit aquest llibre tenint en compte que “mai” li han rebutjat cap manuscrit, la qual cosa suposa que parlar de rebutjos editorials per a ell sigui “com escriure sobre la felicitat en l’amor quan un és desgraciat”.
“Fins als 16 anys no vaig tenir cap contacte amb la literatura i, arran d’una greu malaltia, vaig començar a interessar-me. Sis anys després, Gallimard acceptava el meu primer manuscrit”, ha explicat.
En qualsevol cas, l’escriptor francès va tenir clar arran d’aquesta malaltia que els llibres no són “l’única cosa important en la vida” i, per tant, no és l’èxit el que més li preocupa. “Vius millor amb l’èxit que amb el fracàs, és clar, però la literatura és menys important que la vida. Prefereixo els meus fills que la literatura, per exemple”, ha defensat.
MENJANT UNA PIZZA
Encara així, l’autor sí que té alguna obra que li ha “canviat la vida”, com va ocórrer amb Charlotte Salomon, inspiració del seu anterior llibre. “Vaig treballar de forma obsessiva durant deu anys en aquesta artista oblidada i els meus llibres abans de ‘Charlotte’ eren diferents. Ara volia una mica més lleuger i durant un any vaig pensar que anava a ser el meu últim llibre, però un dia menjant una pizza tot va tornar a funcionar”, ha bromejat.
Igual que amb ‘La delicadesa’, aquesta novel·la tindrà la seva adaptació en la gran pantalla, però no comptarà amb la participació del propi Foenkinos com en l’anterior. Preguntat per la seva biblioteca, l’autor ha admès que té “milers” d’exemplars, dels quals molts “mai seran llegits” per ell. “Quan un és jove vol conèixer-ho tot, però és una ambició impossible. Ara llegeixo menys i rellegeixo les coses que m’agraden”, ha conclòs.
