07.01.2026 - 17:57
|
Actualització: 07.01.2026 - 18:14
Un informe del Fons Monetari Internacional (FMI) diu que l’accés a l’habitatge s’ha convertit en “una preocupació social i econòmica” de primer ordre a Andorra. Constata que el cost de l’habitatge és especialment elevat per a les llars amb rendes baixes, els treballadors poc qualificats i les persones de fora. Així, destaca que prop del 13,9% de la població ha de destinar més del 40% dels ingressos a l’habitatge, una taxa d’esforç superior a la mitjana europea. A més, l’oferta d’habitatges assequibles és insuficient i el mercat presenta una fluïdesa escassa, amb una permanència cada vegada més llarga dels inquilins als mateixos pisos.
Segons l’FMI, aquesta situació dificulta sobretot l’accés a l’habitatge de treballadors estacionals i de nous residents i pot acabar afectant la capacitat del país d’atreure mà d’obra i inversions. L’augment de la població, els canvis demogràfics i el creixement de la inversió estrangera en béns immobles –sovint per a usos no residencials– agreugen l’escassetat i fan pujar-ne els preus. Entre el 2015 i el 2022, el preu de l’habitatge a Andorra va augmentar d’un 61%, per sobre del 48% registrat de mitjana a la Unió Europea.
En aquest context, l’FMI considera que Andorra necessita una estratègia integral i a mitjà termini per a reequilibrar el mercat i fer-lo més assequible. Entre les mesures proposades hi ha la mobilització d’habitatges buits, l’estímul a la construcció d’habitatge assequible, la revisió dels incentius fiscals i el foment de la col·laboració público-privada. L’organisme també recomana de revisar la política de control de lloguers que, tot i oferir un alleujament temporal, pot distorsionar el mercat i limitar l’oferta.