Floridura, ratolins i aules inundades: la situació límit de l’institut escola Mas Rampinyo

“L’IES Mas Rampinyo té cascades dins les classes”, denuncia un cartell escrit a mà que presideix la porta d’entrada. “Menys goteres a l’escola”, diu un altre. “Invertir en educació és invertir en el futur del país”, recorda encara un altre, decorat amb dibuixos de bitllets de color verd. La situació de l’institut escola Mas Rampinyo, de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), ha arribat a un límit insostenible per a alumnes, professors i famílies. 

Hi ha problemes estructurals que s’arrosseguen de fa temps, però la manca crònica d’inversions i reformes ha acabat explotant aquest curs. Unes quantes parets del centre tenen floridura i, a més, cada vegada que plou hi ha aules que són inutilitzades perquè s’omplen d’aigua. Fa deu anys que no es repara la teulada, ni s’hi fa manteniment, i per això sempre que plou –i aquest hivern ha plogut amb ganes– s’inunden unes quantes aules i els alumnes han de treure’n l’aigua amb galledes abans de poder fer classe.

“Fa més de deu anys que tenim goteres. Al principi no era gaire gros, el problema: queien quatre gotes i prou, però com que no s’hi ha fet cap mena de manteniment tots aquests anys, la cosa ha empitjorat, sobretot els darrers dos anys”, explica Raquel Fiol, presidenta de l’AFA de l’institut escola Mas Rampinyo. Sense anar més lluny, explica que el grup de la seva filla va haver-se de canviar d’aula durant uns quants dies aquest hivern perquè l’aigua l’havia inundada. 

Joan Josep Nuet, professor de secundària del centre, també denuncia el nyap que van fer els constructors a la teulada: “Una obra pública que es va fer fa deu anys no pot ser que ja tingui goteres. Continuem sense teulada per problemes burocràtics. Això no pot ser”, es queixa. 

Aquest és el segon curs que Nuet fa de professor a l’IES Mas Rampinyo. Explica que els docents han començat tot de reclamacions i protestes perquè estan farts d’aquesta situació, que diu que és molt feixuga. “Ja és prou difícil fer una classe amb trenta nanos quan ens manquen recursos i cadascun té els seus problemes, perquè, a sobre, arribis a primera hora a l’aula i hi tinguis dos o tres dits d’aigua.” I adverteix: “Hi ha aules amb ordinadors, impressores, on hi ha electricitat… i per sort no s’han mullat mai, però si hi arriba a caure aigua, podria ser perillós.”

La tercera és la bona? 

En vista d’aquesta situació límit, les famílies dels alumnes també s’han organitzat per aconseguir millores efectives. Després de molts mesos batallant, justament hores abans que VilaWeb s’entrevistés amb l’AFA, els van notificar que finalment els havien assignat una constructora per a adobar la teulada. Però ningú no se’n fia gaire, de la promesa: és la tercera empresa que els diuen que els repararà el teulat. Les dues que havien guanyat la licitació pública abans, van tenir dificultats a darrera hora i no se’n van fer càrrec. En el cas de la segona constructora, l’error va ser burocràtic: els faltava un paper de seguretat i salut que no van portar i no van poder començar les obres. “Com que aquí anem subcontractant, al final això es converteix en una pilota molt grossa, perquè per moure un peu has de demanar permís a deu persones per sobre teu”, diu Fiol. 

A banda, l’AFA lamenta que, tot i que fa mesos que s’han posat en contacte directament amb el Departament d’Educació i amb Infrastructures, encara no n’han obtingut cap resposta. L’anunci que, en teoria, enviaran una nova constructora per reparar el teulat ha arribat ara a la direcció del centre, que ho ha comunicat a les famílies. 

Ara com ara, fins que no adobin el teulat, l’escola ha optat per pintar les parets i mirar de dissimular les goteres i els fongs de les parets. Però Fiol recorda que els problemes de fons no s’han pas acabat: “Han pintat les parets, però els problemes de fons continuen. Hi ha nens amb pneumònia, i no pot ser que hi hagi fongs a les parets!”, denuncia. “Posar-hi pintura és una mesura provisional. Ara que ha de tornar a ploure, veurem que els problemes de fons no s’han resolt i pot ser que dilluns entrem a l’escola i no puguem començar classes perquè algunes aules s’hagin inundat”, lamenta Nuet.  

La setmana passada hi hagué la jornada de portes obertes al centre, i la direcció havia de ser transparent amb les famílies que, inevitablement, veien algunes parets amb floridura, o bufades per l’aigua, o bé danys de pintura a causa de les goteres. Els responsables del centre van explicar que encara esperaven que arribés una empresa que posi fil a l’agulla per resoldre tots aquests problemes, després d’anys de reclamacions.

Material rosegat i excrements de ratolins

Però les goteres i la floridura no són els únics problemes de l’IES Mas Rampinyo. Fa anys que denuncien que s’han trobat excrements de ratolins i material escolar rosegat a tot el centre. “S’han trobat joguines dels nens mossegades, i hem de rentar-les bé perquè si ho toquen és perillós”, alerta Nuet. Sembla que aquest és un problema generalitzat a uns certs barris de Montcada i Reixac. L’ajuntament han promès que, aprofitant les vacances de Setmana Santa, enviaran una empresa de professionals a eradicar la plaga de ratolins: “L’actuació gran s’ha de fer en un període en què no hi hagi alumnes a les aules durant uns quants dies. S’havia d’haver fet per Nadal, però no va ser possible perquè l’ajuntament va rescindir el contracte amb l’empresa encarregada d’eradicar els ratolins, i el procés va haver de tornar a començar”, detalla Fiol. 

Un altre problema que tenen a Mas Rampinyo és que l’edifici no té prou capacitat per a absorbir els gairebé set-cents alumnes que hi assisteixen. “Tenim un pati molt reduït per a tanta gent. L’ajuntament va cedir terreny per a una ampliació de terrenys i es van fer obres al pati, però, tot i que hauria d’haver estat llest al setembre, avui dia els nens encara no se’n poden servir”, lamenta Fiol. Nuet reitera que és una pena disposar d’un pati nou gairebé enllestit i no poder-lo estrenar a causa de traves burocràtiques: “Ara sembla que les obres del pati estan pràcticament enllestides, però novament, per problemes burocràtics, veiem davant nostre un pati que no es pot fer servir, i els pares s’emprenyen perquè el veuen cada dia inutilitzat”, diu. 

El futur de Mas Rampinyo

Mas Rampinyo, al començament, tan sols oferia educació fins a primària, però fa sis anys que es va ampliar amb l’educació secundària obligatòria. Amb dues classes per curs, això equival a un augment de més de 200 alumnes, que s’han hagut d’encabir en el mateix espai que tenien fins llavors. De fet, els alumnes de tercer i quart d’ESO han de fer classes en mòduls pre-fabricats que, tot i que són efectius i els alumnes hi estan a gust, no tenen les mateixes comoditats que tenen les aules de l’edifici principal.

Per això reclamen un nou edifici, a més d’una ampliació urgent del menjador i del gimnàs. Però el cas és que aquesta proposta no s’ha inclòs en el pressupost de la Generalitat. “És veritat que s’han fet algunes ampliacions, però no n’hi ha prou. És a dir, l’alumnat està bé i no hi ha ningú fent classes al passadís, però sí que ens falten cosetes que creiem que són mínimes”, diu Fiol. 

Nuet, alhora, reitera que l’ampliació de l’edifici no és la mesura més urgent, però reclama saber els terminis prevists: “Estem disposats a acceptar-ho quasi tot, però volem que s’hi posi data, ni que sigui sobre quan es farà la planificació per a la construcció del nou edifici”, subratlla.  

El conjunt de coses que no funcionen és allò que erosiona dia rere dia la paciència dels professors i les famílies a Mas Rampinyo. “Ja no demanem grans millores a curt termini, a banda les goteres, però més que res necessitem respostes a llarg termini. Necessitem poder-nos planificar el curs, perquè la incertesa ens genera aquesta angoixa constant”, explica Nuet. Amb tot, confien que la pressió de professors i famílies aconsegueixi canvis, d’una vegada per totes: “No és fins ara que ens hem ajuntat moltes famílies i hem començat a fer pressió, que es comencen a moure les coses”, diu Fiol.