Recurs contundent de la fiscalia contra l’absolució d’Alves: diu que s’ha condemnat moralment la jove

La fiscalia ha presentat un recurs contra l’absolució del futbolista Dani Alves al Tribunal Suprem espanyol. Considera que la sentència que el va exculpar del delicte d’agressió sexual ha “condemnat moralment” la víctima, perquè en qüestiona la fiabilitat amb una interpretació “cruel i arbitrària” d’una prova biològica clau. També diu que s’ha fet una valoració no racional ni total de la prova practicada al judici.

El recurs de la fiscalia critica la interpretació del TSJC, que va assumir l’existència d’una fel·lació a partir d’una declaració extrapolada del pèrit de defensa. També diu que un tribunal no pot introduir fets nous sense suport provatori científic clar, ni desqualificar la fiabilitat d’una víctima basant-se en interpretacions errònies de la prova. En concret, la fiscalia considera que la conclusió del TSJC que, molt probablement, va existir una fel·lació –cosa que la primera sentència no donava per provada i que la jove va negar–, contradiu la prova pericial, i per tant és arbitrària. El recurs diu que l’anàlisi de les mostres bucals descarta l’existència de secreció seminal i que l’ADN d’Alves a la boca de la jove pot tenir altres orígens, com ara la saliva.

“Una condemna moral”

“Atribuir aquest indici, en contra de la conclusió científica, a la jove denunciant, i deduir-ne que hi va haver una fel·lació i, per tant, que mentia i no és capaç de dir la veritat, és una mena de condemna moral. Justament, la mena de censura que temia quan la van haver d’encoratjar a denunciar l’agressió sexual”, diu la fiscalia. “El qüestionament de la fiabilitat de la testimoni i la introducció, contra qualsevol principi científic, de la suposada necessitat de penetració del penis a la boca pel simple fet d’haver-hi esmegma, és una decisió completament arbitrària i cruel. Una condemna moral que la desacredita i la presenta com una testimoni no fiable.”

Quant a la credibilitat de la víctima, la fiscalia ha recordat que les contradiccions menors no afecten la persistència ni a la veracitat del seu testimoni, quan aquest és subratllat per proves mèdiques, psicològiques i videogràfiques. L’escrit també considera que el TSJC va valorar que la noia anés voluntàriament al lavabo com un element contra la seva credibilitat, i ho critica. “No pot racionalment interpretar-se com una acceptació voluntària de qualsevol pràctica sexual que es produís a dins, seria retrocedir segles en la valoració del consentiment”, diu.

Amb tot, la fiscalia demana que es condemni Alves a nou anys de presó o que es retorni la causa al TSJC perquè uns altres magistrats la revisin.

Condemnat inicialment a quatre anys

La secció d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha absolt Dani Alves del delicte d’agressió sexual el març. El futbolista va ser condemnat a quatre anys i mig de presó per l’Audiència de Barcelona per haver violat una noia a la discoteca Sutton de Barcelona el desembre del 2022.

El ple de la secció d’apel·lacions del TSJC, format per Maria Àngels Vivas (ponent), Roser Bach, María Jesús Manzano i el magistrat Manuel Álvarez, va considerar que la versió de la víctima no s’havia contrastat prou amb més proves per sostenir la condemna. El TSJC compartia la visió del consentiment de la primera sentència, però, entre més, deia que el contrast entre allò que va dir la denunciant i allò que es veia a les imatges comprometia la fiabilitat del relat sencer. El Suprem tindrà l’última paraula sobre els fets.