30.09.2025 - 17:51
|
Actualització: 30.09.2025 - 18:51
La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona acusa l’ex-president del FC Barcelona Josep Maria Bartomeu d’administració deslleial continuada per haver “omès els deures de diligència i lleialtat en la gestió d’un patrimoni que li era aliè”. Segons el ministeri públic, va autoritzar el pagament d’uns 13 milions d’euros en comissions d’intermediació i despeses considerades irregulars. El jutge instructor eleva el perjudici total per al club a uns 30 milions.
A més de Bartomeu, són investigats l’exdirector general Òscar Grau, l’ex-cap dels serveis jurídics Roman Gómez Ponti i l’ex-vice-president Jordi Mestres, entre més ex-directius i col·laboradors. La fiscalia assenyala tres operacions concretes: la intermediació en el fitxatge del brasiler Malcom, l’abonament d’1,7 milions a un advocat en el cas Neymar i el pagament d’1,5 milions al Club Esportiu Laietà amb motiu de l’Espai Barça.
En el cas Malcom, fitxat del Girondins de Bordeus per 41 milions el 2018, el Barça hauria abonat 10 milions en comissions mitjançant un contracte signat a posteriori amb la societat Elenko Sports. També es van pagar 855.600 euros a la mateixa empresa, sense cap contracte previ, la qual cosa va obligar el club a presentar una declaració complementària a Hisenda i a abonar 2,9 milions en recàrrecs i interessos.
La segona operació es refereix al pagament a l’advocat José Ángel González Franco, que havia negociat un acord de conformitat amb la fiscalia en el cas Neymar. Segons la denúncia, l’abonament podria haver servit per cobrir les despeses de defensa personal de Bartomeu en aquella causa, malgrat que el lletrat no havia intervingut en la conformitat pactada.
La tercera té a veure amb el projecte Espai Barça. El club va pagar 1,5 milions al Club Esportiu Laietà per unes suposades afectacions de les obres, tot i que els terrenys no quedaven inclosos dins la modificació urbanística. La fiscalia considera que fou un “tracte injustificat de favor” avalat per Bartomeu.
La junta de Joan Laporta va presentar denúncia el gener del 2022, amb 108 documents que acreditaven, segons ells, les irregularitats. El juny del 2023, la fiscalia va formalitzar la querella contra 11 ex-directius, advocats i col·laboradors. El jutjat d’instrucció número 16 de Barcelona els ha citat a declarar entre l’octubre i el desembre d’enguany.
El relat fiscal recorda que la junta de Bartomeu havia fixat el 2017 que tots els contractes superiors a 200.000 euros necessitaven autorització col·legiada. Però uns mesos després es va crear un comitè que podia aprovar pagaments d’entre 200.000 i un milió, la qual cosa va permetre, segons l’acusació, que l’ex-president usurpés competències i actués sense control.
El jutge instructor també ha detectat irregularitats en altres operacions, com els pagaments a l’Atlètic de Madrid pel fitxatge d’Antoine Griezmann i alguns intercanvis de jugadors.
Bartomeu nega haver-se enriquit amb el Barça
Bartomeu ha reconegut que durant el seu mandat hi va poder haver “encerts i errors”, però ha negat rotundament haver obtingut cap benefici patrimonial personal de la seva gestió.
En un comunicat difós pel seu advocat, Josep Maria Fuster-Fabra, ha defensat que s’ha mantingut sempre disposat a “aclarir davant la justícia” les qüestions relacionades amb la seva etapa al capdavant del club.
Bartomeu ha recordat que ja va comparèixer en causes anteriors com el cas Neymar 2, en què va ser absolt, el Barçagate, on va quedar en llibertat després de ser detingut pels Mossos l’1 de març del 2021, i el cas Negreira, en què va declarar el març del 2023.
