15.12.2025 - 09:59
|
Actualització: 15.12.2025 - 10:42
La fiscalia de Barcelona ha demanat al Col·legi Notarial de Catalunya i a les entitats bancàries que col·laborin més en la detecció de possibles casos d’estafes i despatrimonialització de persones grans. En aquest sentit, ha demanat que tant els notaris com els treballadors bancaris no autoritzin certes operacions si sospiten que poden ser una estafa per a gent gran o vulnerable, i que comuniquin a la fiscalia les sospites per si hi hagués un possible delicte, darrere l’actuació d’individus que, teòricament, volen ajudar els afectats però que, en realitat, se n’aprofiten econòmicament. Els fiscals són conscients que alguns casos són delicats i difícils de detectar, per això demanen més prevenció i aplicar el sentit comú.
La fiscal encarregada de la tutela i protecció de víctimes en el procés penal, Silvia Armero, i el fiscal delegat per a mesures de suport a persones grans i amb discapacitat, Antonio Torres, tenen un conveni intern per a traspassar-se informació quan els arriben informacions sobre possibles abusos econòmics a persones vulnerables. Normalment, els arriben els avisos de serveis socials o persones properes als afectats, però creuen que podrien detectar més casos si els bancs i els notaris fossin més proactius a l’hora de no autoritzar certes operacions i alertar el ministeri públic de les sospites.
Quan els arriba un cas, investiguen els béns, ingressos i despeses de l’afectat, i demanen a un jutge que designi un defensor judicial, normalment una fundació, perquè faci un inventari del patrimoni i supervisi totes les operacions econòmiques de la víctima, i se sol·liciten mesures cautelars per a blocar determinades activitats econòmiques.
La fiscalia també ha detectat casos de companyies de subministraments que han abusat de la vulnerabilitat d’alguns ancians per fer-los contractar serveis més cars o que no necessiten.
Per tot això, els fiscals demanen als notaris que estiguin alerta quan es trobin persones grans o vulnerables, fins i tot amb principis de demència, que arriben acompanyades a la notaria i que signen documents difícils d’entendre i que cedeixen bona part del seu patrimoni, o tot, a una tercera persona de qui es refien. El ministeri públic admet que els notaris no poden fer de psicòlegs per a determinar la capacitat cognitiva de la suposada víctima, però sí que els demanen que apliquin el sentit comú i extremar les precaucions quan hi hagi signatures de contractes de compra-venda, préstecs o poders notarials. Aquests darrers dos anys, la fiscalia de Barcelona tan sols ha rebut dos casos de notaris que han sospitat d’una “influència indeguda” o una possible manipulació de l’afectat per una altra persona.
Requerits per la fiscalia, alguns notaris al·leguen que, si la persona afectada no signa amb ells, signarà en una altra notaria. Per això, el ministeri públic proposa que els notaris puguin demanar un informe forense per a determinar la capacitat de l’afectat. També proposa que els fiscals puguin accedir a la xarxa telemàtica dels notaris per accelerar algunes investigacions.
De moment, en alguna reunió, la fiscalia ja ha demanat als notaris que en els documents de cessió de poders es concreti en quin moment la persona afectada ha perdut les capacitats perquè la gestió del seu patrimoni passi a una altra persona.