25.03.2026 - 19:52
|
Actualització: 25.03.2026 - 20:53
La Fiscalia espanyola ha conclòs que l’Ajuntament de Badalona (Barcelonès), governat pel popular Xavier García Albiol, va incomplir l’ordre judicial de desallotjament de l’institut B9 perquè no va oferir “ajuda efectiva” als immigrants expulsats del local: “Es van quedar al carrer malgrat les inclemències de l’oratge”.
Un escrit avançat per El País i consultat per EFE, exposa que la fiscalia ha comunicat al jutjat contenciós que no dona per completa la interlocutòria dictada el desembre passat, que autoritzava el desallotjament i exigia que es proporcionés “atenció adequada” a les persones sense llar que hi havia a l’edifici.
Manca d’alternatives residencials
El desallotjament del recinte, que era l’assentament d’immigrants sense papers més gran del Principat, va deixar desenes de persones al carrer. Part dels desallotjats es van instal·lar sota el pont de la C-31. El batlle va insistir que no mobilitzaria recursos municipals per oferir una alternativa residencial als afectats.
Arran d’això, la Fiscalia va reclamar al jutjat que aclarís de manera urgent si l’Ajuntament havia proporcionat l’atenció adequada i una alternativa residencial als immigrants desallotjats.
El jutjat contenciós va requerir al consistori que lliurés el protocol d’atenció a les persones sense llar. En una providència, va voler deixar clar que l’ordre judicial de desallotjament no estava condicionada a la provisió d’alternativa residencial als afectats.
Metodologia insuficient, segons la fiscalia
En la seva resposta, l’Ajuntament va afirmar que no disposava d’un protocol específic, però sí d’una “metodologia per a les situacions de persones sense llar, exclusió social i emergència residencial”, dividida en quatre fases: detecció i primera intervenció, valoració social i identificació de la vulnerabilitat, oferta de suport i derivació de recursos, i seguiment posterior.
Segons el document municipal: “En funció de la valoració i de la disponibilitat efectiva, s’ofereixen mesures de suport i es fan derivacions a recursos municipals o supramunicipals (allotjament d’emergència o temporal, recursos d’atenció social, serveis especialitzats o la xarxa d’entitats, així com mesures de cobertura de necessitats bàsiques quan escaigui)”.
Malgrat això, la Fiscalia considera que “el dia del desallotjament i els dies posteriors no es va dur a terme tal metodologia”, especialment pel que fa a l’oferta de suport, derivació a recursos i seguiment de les persones que restaven “en situació de vulnerabilitat social i emergència residencial”.
La majoria dels afectats, segons el ministeri públic, van quedar “en situació de carrer malgrat les inclemències de l’oratge, primer entorn de l’edifici i després sota el pont de la carretera C-31, sense cap actuació de suport ni ajuda efectiva per part del consistori”. Per tot això, la Fiscalia conclou que “no pot considerar-se complerta” la interlocutòria del jutjat que autoritzava el desallotjament “en els seus propis termes”.
