11.02.2026 - 10:06
|
Actualització: 11.02.2026 - 10:50
La fiscalia espanyola i l’advocacia de l’estat han presentat un escrit d’al·legacions al Tribunal Constitucional espanyol per a donar suport a l’amnistia del president Carles Puigdemont i dels consellers exiliats Toni Comín i Lluís Puig, per a denunciar la vulneració del seu dret a la tutela judicial efectiva. Ho recullen els escrits avançats per El Español i confirmats per l’ACN, en el recurs de Puigdemont contra el Tribunal Suprem espanyol.
Tots dos organismes acusen el Suprem d’haver aplicat de manera “desraonada” i “arbitrària” la llei per a refusar d’amnistiar Puigdemont pel delicte de malversació. Sostenen que la llei d’amnistia té l’objectiu de perdonar tots els delictes vinculats al procés, llevat dels casos d’enriquiment personal.
En aquest sentit, les al·legacions remarquen que no consta cap prova d’enriquiment personal patrimonial de Puigdemont. Per això, l’advocacia de l’estat considera que la decisió del Suprem representa “una interpretació no motivada i ni raonable de la llei d’amnistia”. Segons la fiscalia, “els raonaments en què el Tribunal Suprem basa la seva interpretació no s’ajusten al dret a una resolució jurídicament fundada, exempta d’error evident, irracionalitat i arbitrarietat”.
Si el Tribunal Constitucional accepta aquest criteri, Puigdemont podria ser més a prop de tornar a Catalunya sense cap causa pendent. De tota manera, l’empara del Constitucional hauria de concretar-la encara el Tribunal Suprem espanyol, que en té la competència.
La interpretació de la malversació
L’advocacia de l’estat es refereix al “propòsit clar” de la llei d’amnistiar el delicte de malversació, i recorda que el congrés espanyol va introduir una esmena perquè només en restessin fora els casos d’enriquiment personal patrimonial. Però el Suprem s’agafa a la seva interpretació de considerar benefici patrimonial no tan sols el fet d’augmentar el patrimoni, sinó també d’evitar que disminueixi perquè s’assumeixen obligacions personals amb fons públics.
És per aquest motiu que la sala d’apel·lació del Suprem acusa els investigats, entre ells, Puigdemont, d’haver-se beneficiat patrimonialment “per haver impulsat el projecte polític il·legal i carregar les despeses a l’administració autonòmica, sense que respongués a cap interès públic”.
L’única interpretació raonable, segons l’advocacia, és que el benefici orientat a impulsar l’independentisme català és justament el que la llei vol amnistiar, de manera que se n’exclouen únicament desviacions cap a supòsits de corrupció personal. L’advocacia de l’estat remarca que tant la sentència del Suprem pel cas del procés com la resta de proves no aporten cap indici d’enriquiment personal en els condemnats per malversació.
Un criteri que la norma no sosté
L’advocacia de l’estat afegeix que la interpretació del Suprem “no és previsible” perquè l’exigència d’enriquiment personal “no és la sostinguda per la norma”. La fiscalia, per la seva banda, apunta que el criteri del Suprem “no pot en cap cas qualificar-se de raonable ni coherent amb la norma que justifica la institució”. Insisteix que la llei d’amnistia “no pot ser interpretada ni aplicada partint de l’error evident que suposa prescindir del seu fonament, explicitat en el preàmbul, i de la seva finalitat”, que és pal·liar els efectes del procés i afavorir la pau ciutadana mitjançant la reducció de sancions.
El ministeri públic espanyol critica que “reduir a l’àmbit privat l’actuació de Puigdemont sota l’empara del seu càrrec de president de la Generalitat” és “una negació de la naturalesa mateixa de la llei” i “de la realitat, als efectes del codi civil”. Considera que la construcció argumental per a no aplicar l’amnistia “nega i refusa expressament el seu tenor literal”. El fiscal es demana “quin sentit té esperar que els membres d’un govern paguin de la seva butxaca una actuació que només era possible per l’exercici del seu càrrec”.
Manca de lògica i previsibilitat
La fiscalia considera il·lògic obviar “la dimensió pública, política, social, de (greu) transcendència constitucional” per a defensar que l’objectiu dels condemnats era l’enriquiment personal, “com si haguessin carregat al pressupost públic les despeses d’un casament”. “No cal defensar raonablement que, per primera vegada d’ençà del 1977, el legislador hagi dictat una llei d’amnistia per a desactivar la responsabilitat penal d’una col·lecta”, afegeix. La fiscalia recorda que hi ha una “obligació” d’interpretació favorable al processat, i cita l’article 25.1 de la constitució espanyola, que obliga a no ultrapassar els límits que el legislador marca en el càstig penal.
També denuncia que la previsibilitat de la norma ha quedat compromesa, i que una “reconstrucció sofisticada” ha fet que, malgrat l’amnistia, es mantingui la persecució penal per disposició il·lícita de fons públics pel finançament del referèndum del primer d’octubre de 2017. Critica que el Suprem no ha justificat la ratificació de mesures cautelars, com ara, l’ordre de detenció de Puigdemont, més enllà de l’automatisme de negar-li l’amnistia. Finalment, també recorda que el Suprem no ha donat resposta a les reiterades invocacions de dret a l’exercici de càrrecs de representació política, que “indubtablement queden afectats per l’actuació del Suprem”.
