“Sembla que no t’hagi de passar mai, però arriba un moment que passa. Qui està acompanyat no ho entén. Fins que no t’hi trobes, no saps què és estar tot sol.” Així s’expressa Jordi Marginet, veí de Gironella (Berguedà) que participa en la iniciativa “Entaula’t, dinem plegats”, impulsada per l’ajuntament per combatre la solitud no volguda de la gent gran del municipi. S’ofereixen dinars saludables tres voltes la setmana per nou euros. S’hi poden apuntar persones més grans de seixanta anys, sobretot en situació de vulnerabilitat o dependència. Dinen plegats al Casal Cívic la Llar.

La treballadora social de l’ajuntament, Montse Pont, explica que el projecte “no només vol donar un àpat, sinó entaular-se, fer conversa, grup i xarxa”. La majoria d’usuaris de la iniciativa tenen una situació de solitud no volguda amb poca xarxa familiar o veïnal.

El projecte va començar a mitjans d’octubre i, en el seu primer mes de funcionament, ha tingut una rebuda molt bona. Per això, explica Pont, preveuen que a començament de l’any entrant es pugui fer tots els dies laborables de la setmana, de dilluns a divendres.

A banda del dinar, també s’ofereix un servei de transport gratuït per a les persones que no puguin desplaçar-se per si mateixes fins al casal. Un servei pensat, sobretot, per als qui que viuen en àrees més allunyades del nucli, com ara, les colònies industrials.

Una població envellida

Gironella, com tota la comarca del Berguedà, té una població sobreenvellida. Moltes d’aquestes persones, la majoria dones, es troben en una situació de solitud no desitjada. Per això l’Ajuntament de Gironella va voler oferir als veïns un espai on relacionar-se i fer xarxa.

A més del dinar, s’hi sol organitzar alguna activitat, dinamitzada per les tècniques del casal. És el cas d’Esther Corrales, que explica que les persones que acudeixen als dinars tenen perfils molt variats, cosa que aporta riquesa a la iniciativa. “Són persones molt diferents que en unes altres circumstàncies no quedarien per dinar plegades”, diu. Segons que explica  Corrales, sempre hi ha una persona que dinamitza el dinar, guia la conversa i organitza alguna activitat quan s’ha acabat l’àpat: bingos, lectures, passeigs… “Fins i tot, s’han creat rols de cures. Hi ha persones que s’aixequen a escalfar el menjar dels altres, algú que para taula…”, ha detallat.

“Menjar tot sol és molt trist. Aquí estic acompanyat”

La Camila és una veïna de Gironella que cada dijous va als dinars compartits. Té setanta anys, viu tota sola i lamenta que a certa edat és difícil trobar persones per a compartir-hi moments. “La veritat és que cada setmana desitjo que arribi el dijous perquè dino acompanyada”, explica. I afegeix que hi ha un ambient molt agradable: “És una iniciativa de deu.” Qui també és repetidor és Josep Maria Teixidor. Ell va als dinars acompanyat de la seva dona. Els agrada anar-hi perquè passen una bona estona amb molt bona companyia.

Jordi Marginet, de vuitanta anys, també valora molt positivament la iniciativa. Després de la mort de la seva germana, ha quedat tot sol i té poca xarxa familiar i d’amistats. “Menjar tot sol és molt trist i aquí estic acompanyat. No és el dinar i prou, sinó poder conversar i fer amistats”, destaca Marginet.