El 85% dels films estrenats en català el 2025 no han arribat als cinemes del País Valencià, les Illes ni Andorra

Un 85% dels films estrenats en català durant el 2025 no s’han pogut veure pas als cinemes del País Valencià, les Illes ni Andorra. Aquesta és una de les conclusions principals d’un informe elaborat per la Plataforma per la Llengua a partir de dades del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i d’informació facilitada per distribuïdores i exhibidors.

Entre el 3 de gener i el 25 de desembre de 2025, es van estrenar 114 films i documentaris en versió original, doblada o subtitulada en català dins el circuit comercial. Tots van arribar a Catalunya, però tan sols 20 es van projectar al País Valencià (17,5%), 17 a Andorra (14,9%) i 16 a les Illes (14%). Únicament dos títols –Wolfgang i Mar i cel– es van poder veure als cinemes dels quatre territoris, i no sempre de manera simultània. L’estudi evidencia una distribució molt desigual i una oferta extremament limitada fora de Catalunya, sovint reduïda a una sala o dues i amb poques sessions. Al País Valencià, cap film doblat en català no s’ha estrenat en més d’un cinema, i la major part de projeccions s’han concentrat als Multicinemes Sucre de Vila-real (Plana Baixa). A les Illes, gairebé totes les estrenes s’han vist sols a Palma, principalment al CineCiutat, amb una presència testimonial a la resta d’illes. A Andorra, en canvi, les còpies doblades han estat majoritàries, cosa que ha permès d’oferir alguns dels títols més reeixits de l’any.

L’informe també constata que, fora de Catalunya, la presència del cinema en català es basa sobretot en versions originals en aquesta llengua, mentre que el doblatge –clau per a arribar a públics amplis– hi és residual. Al País Valencià, de les vint estrenes en català, dotze ho van ser en versió original i sols vuit doblades, cap amb presència en més d’una sala. A les Illes, deu estrenes de les setze van ser en versió original i concentrades gairebé exclusivament a Palma.

Una llei que s’incompleix de fa més de quinze anys

La Plataforma per la Llengua recorda que la llei del cinema de Catalunya fixa quotes mínimes de presència del català a les sales, però denuncia que fa més de quinze anys que s’incompleix de manera sistemàtica. La manca de desplegament reglamentari i de sancions n’ha impedit l’efectivitat. A la resta de territoris, l’absència de regulació deixa l’oferta en català en mans de la voluntat de distribuïdores i exhibidors. Fins i tot quan els films arriben doblats o subtitulats, sovint es programen amb poques sessions, en horaris de baixa afluència, durant pocs dies i sense promoció. Aquesta invisibilitat dificulta que el públic consolidi l’hàbit d’anar al cinema en català.

Segons l’entitat, el problema no és la manca de públic sinó la manca d’oferta. Recorda l’èxit recent de films rodats en català com Alcarràs, Casa en flames, El 47 o Wolfgang i reclama més ajuts al doblatge i a la subtitulació, que els ajuts públics condicionin la promoció efectiva de les versions en català i que es faci complir la legislació vigent. També proposa incentius a les sales –com ara, subvencions vinculades al temps de permanència en cartellera– i la creació d’un Dia del Cinema en català amb preus reduïts. Per a l’entitat, anar al cinema en català hauria de ser una opció normalitzada i accessible, no pas un acte d’activisme. Si l’oferta no s’amplia des del primer dia, amb més sessions, millors horaris i més difusió, adverteix, el català continuarà relegat a una presència residual a les sales.