14.07.2025 - 21:40
|
Actualització: 14.07.2025 - 22:43
The Washington Post · Rebecca Tan, Frances Mangosing i Pei-Lin Wu
Manila, Filipines. La intensificació de les activitats militars de Pequín al Mar de la Xina Meridional han empès les Filipines als braços de Taiwan. Aquests darrers anys, Manila ha anat estrenyent, discretament però decidida, les seves relacions formals i informals amb Taipei, també en matèria de seguretat, segons que expliquen funcionaris del govern, analistes de defensa i diplomàtics filipins.
El reforçament dels vincles entre les Filipines i Taiwan és un canvi significatiu respecte de l’enfocament conservador que ha caracteritzat la posició tradicional de les Filipines envers Taiwan, i podria aplanar el camí perquè el país assumís un paper més actiu en la seguretat de la regió, especialment si la Xina compleix l’amenaça d’envair Taiwan.
“Qualsevol projecció de força de la Xina dins de la nostra zona és motiu d’extrema preocupació”, declarà la setmana passada el secretari de Defensa filipí, Gilbert Teodoro.
Tot i que Manila continua assumint el principi “d’una sola Xina”, pel qual reconeix una única entitat –la República Popular de la Xina– com a representant veritable del govern xinès, la posició del govern filipí és que els destins d’ambdós països van com més va més entrellaçats. “Dir que la seguretat de Taiwan no ens afecta no seria dir la veritat”, afegeix Teodoro.
Aquests darrers anys, les tensions entre la Xina i les Filipines a la mar de la Xina Meridional –una via navegable estratègica que la Xina reclama íntegrament a desgrat de les reivindicacions territorials de sis governs més, incloent-hi les Filipines i Taiwan– no han cessat d’augmentar. La presència de naus xineses en aigües adjacents a la costa occidental de Filipines ha crescut considerablement aquest darrer any, juntament amb els atacs cibernètics i més amenaces procedents de Pequín, segons el Consell de Seguretat Nacional de Filipines.
Teodoro considera que la situació que hi ha a la mar dóna a les Filipines el dret de reavaluar la seva relació amb Taiwan. Això, afegeix, podria malmetre les relacions amb la Xina, però els intents anteriors de Manila d’aplacar Pequín no han servit de res.
A l’abril el president filipí, Ferdinand Marcos Jr., suavitzà un seguit de restriccions vigents de feia dècades sobre les relacions entre funcionaris taiwanesos i filipins, i retirà també el requisit de visat als ciutadans taiwanesos que viatgin al país. Feia anys que Taiwan pressionava per obtenir aquestes dues mesures.
Oficialment, el govern filipí afirmà que l’objectiu de les mesures era impulsar la inversió i el turisme taiwanès al país. En declaracions a The Washington Post, tanmateix, els funcionaris afirmen que la retirada de les restriccions també servirà per a impulsar la cooperació entre ambdós governs en matèria de seguretat, que està més avançada que no s’ha revelat públicament.
Segons que expliquen assessors del govern filipí i taiwanès, que volen mantenir l’’anonimat per parlar d’informació confidencial, a començament d’any acadèmics filipins pròxims a l’establishment militar filipí participaren en fòrums a porta tancada amb generals taiwanesos d’alt rang per a familiaritzar-se amb l’estratègia de seguretat taiwanesa.
Aquests darrers mesos, la guàrdia costanera filipina ha fet exercicis de patrullatge conjunts amb la guàrdia costanera taiwanesa al canal de Bashi, la via navegable que separa ambdós països, segons que expliquen funcionaris i assessors filipins a The Washington Post. El mes passat, observadors de la marina taiwanesa van ser presents durant un exercici conjunt dirigit per la marina nord-americana i filipina davant les illes Batan, a l’extrem més septentrional de Filipines, situades a poc més de 200 quilòmetres de l’extrem sud de Taiwan. Segons les forces filipines, els exercicis no anaven adreçats a cap país, però els analistes de defensa coincideixen a assenyalar que el propòsit de l’exercici era assajar la resposta a una hipotètica invasió naval de Taiwan per part de la Xina.
Oficialment, Taiwan no aportà soldats a l’exercici, però sí que participà en la planificació teòrica i observà en temps real el desenvolupament de la cooperació entre els aliats dels Estats Units, segons que afirma un assessor del govern taiwanès. “La nostra cooperació en matèria de seguretat amb les Filipines serà cada vegada més va més estreta”, afegeix.
Els funcionaris xinesos han expressat repetidament la seva disconformitat per l’acostament entre les Filipines i Taiwan, segons funcionaris filipins i diplomàtics de països aliats dels Estats Units. A l’abril –quan el cap de l’estat major de les forces armades filipines, el general Romeo Brawner Jr., va ser captat ordenant a les seves tropes que es preparessin per a una invasió xinesa de Taiwan–, el Ministeri d’Afers Estrangers xinès advertí a les Filipines que no s’extralimités.
“La qüestió de Taiwan […] és fonamental per als interessos de la Xina”, diu el portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers xinès, Guo Jiakun. “Instem certes persones de les Filipines que s’abstinguin de fer provocacions i jugar amb foc amb la qüestió de Taiwan”, afegeix.
El portaveu del Ministeri de Defensa xinès, Zhang Xiaogang, afirmà fa poc, en resposta al desplegament de sistemes avançats de míssils nord-americans a les Filipines, que Manila “ha lligat el seu destí al dels Estats Units i s’ha convertit en còmplice de la desestabilització de la regió”.
Les autoritats filipines diuen que són conscients que alguns països del sud-est asiàtic –incloent-hi Malàisia, que exerceix la presidència de l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic– senten una certa incomoditat per les obertures de Manila cap a Taipei, que temen que arrosseguin la regió a una possible guerra entre els Estats Units i la Xina.
Això no obstant, els responsables polítics filipins, incloent-hi les faccions més prudents de l’establishment diplomàtic i militar, cada vegada coincideixen més en el fet que el país s’ha d’acostar tant sí com no a Taiwan. Ho explica així Don McLain Gill, analista geopolític i professor de la Universitat De La Salle de Manila.
A Taiwan, de fet, hi viuen més de 150.000 treballadors immigrants filipins que haurien de ser evacuats en cas d’invasió, juntament amb els ciutadans de més països que també fugirien cap a les Filipines. El tractat de defensa mútua entre les Filipines i els Estats Units implica que el país probablement es trobaria involucrat en qualsevol resposta militar nord-americana, segons que expliquen els analistes.
El 2023, els Estats Units s’asseguraren l’accés a quatre noves instal·lacions militars a les Filipines, tres de les quals a l’illa septentrional de Luzon. Les autoritats filipines no han aclarit si permetran que aquestes instal·lacions s’emprin com a base de suport per a una hipotètica operació de defensa de Taiwan.
Sovint, els estrategs xinesos consideren les Filipines un titella dels Estats Units, però les accions de Pequín són el factor que més ha influït en el canvi d’actitud de Manila envers Taipei. Ho explica Greg Poling, director de la Iniciativa de Transparència Marítima a l’Àsia del Center for Strategic and International Studies, un laboratori d’idees amb seu a Washington.
Aquests darrers mesos, els vaixells xinesos han envestit, envoltat i colpejat vaixells filipins en aigües de la costa occidental de Filipines. De fet, hi hagué un intens enfrontament el juny de l’any passat, quan personal xinès armat amb ganivets i matxets abordà vaixells filipins. Segons funcionaris filipins, aquest incident fou el detonant de la decisió de Manila d’augmentar la col·laboració militar i política amb Taiwan.
“No estic segur que Pequín preveiés que les seves accions conduirien a aquest punt”, diu Poling.
Tanmateix, els analistes i funcionaris reconeixen que l’equilibri és delicat. Un incident de fa poc il·lustra què hi ha en joc: a començament de juliol, un funcionari de la guàrdia costanera i un altre de la marina filipina van assistir a un fòrum sobre afers marítims a Taiwan i es van reunir amb dirigents polítics del país, incloent-hi el president Lai Ching-te, que ha promès de repel·lir l’agressió xinesa. La reunió fou molt mal rebuda a Pequín.
En una carta contundent, que no s’havia revelat abans, la ministra d’Afers Estrangers filipina, Theresa P. Lazaro, reprovà els homes i lamentà que no haguessin actuat amb més prudència.
“Aquestes accions causen greus complicacions diplomàtiques que podrien fer descarrilar els esforços actuals, dirigits pel president, per a estabilitzar les nostres relacions bilaterals amb la Xina”, escrigué en la carta, datada del 4 de juliol, adreçada als caps del Departament de Defensa i de la Guàrdia Costanera de Filipines, a la qual The Washington Post ha tingut accés.
La relació entre les Filipines i Taiwan presenta “inconveniències clares”, però el govern filipí té motius de pes per a aquestes obertures a Taipei. Ho diu Wang Ting-yu, diputat del Partit Democràtic Progressista taiwanès i membre de la comissió d’Afers Exteriors i Defensa del parlament de l’illa.
Ambdós governs, expliquen els funcionaris filipins, coincideixen en la necessitat d’acréixer la cooperació costanera, fins i tot mitjançant patrulles conjuntes. També volen augmentar l’intercanvi d’informació, especialment sobre l’activitat dels vaixells xinesos, com també sobre atacs cibernètics i l’espionatge xinès.
Fins fa poc, explica Wang, Taiwan i les Filipines eren dos països geogràficament pròxims, però diplomàticament distants. Però aquests darrers anys, això ha canviat. “Taiwan i les Filipines, antics desconeguts, han començat a saludar-se l’un a l’altre”, sentencia.
Wu informa de Kaohsiung (Taiwan) estant. Katrina Northrop, de Taipei estant, ha contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb