14.12.2025 - 15:02
|
Actualització: 14.12.2025 - 22:46
Representants de diferents sensibilitats polítiques s’han aplegat al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona, en un acte impulsat per Poble Lliure, amb el missatge “Fem foc nou a l’independentisme d’esquerres”. Segons que han informat, la trobada ha palesat la necessitat d’impulsar un congrés o conferència de l’independentisme d’esquerres “que serveixi per a bastir una nova eina que respongui a la voluntat majoritària de la societat catalana”.
Roser Valverde, portaveu de Poble Lliure, ha fet una crida a la mobilització i ha lamentat la manca de lideratge que viu l’independentisme d’esquerres. La campanya “Fem foc nou” va néixer amb la voluntat d’obrir una nova etapa en aquest espai “que pugui revertir la situació de desànim col·lectiu”. “Ens referim, doncs, a aquesta necessitat en la renovació de les formes, de les eines de les quals disposem, dels discursos que teixim i, sobretot, de creació de nous lideratges capaços de fer front a aquesta etapa que es va obrir a final del 2019 i que ens situa en l’atzucac en el qual ens trobem”, ha dit. Ha apuntat que aquesta dinàmica s’ha vist agreujada per la normalització política de l’extrema dreta i ha instat a arraconar el partit Aliança Catalana.
La cita ha comptat també amb les intervencions d’Adrià Aragonès, professor i ex-militant del SEPC; Martí Claret, sindicalista i ex-secretari nacional de l’ANC; Berta Calvera, activista feminista i portaveu de la Forja; i Ortésia Cabrera-Espuny, escriptora i artista multidisciplinària i activista pels drets de les persones LGTBIAQ+ i neurodivergents. Núria Alcaraz, sociòloga especialitzada en polítiques de gènere i ex-secretària nacional de la CUP, ha estat l’encarregada de presentar l’acte.
“Ara és l’hora d’organitzar-se, de refundar-nos, de tornar a lluitar per vèncer”, ha afirmat Cabrera-Espuny. Ha assenyalat que sense la independència “mai podrem aplicar polítiques socials, ni sense competències ni sense els diners que ens foten cada dia Espanya i França”. Per aquest motiu, ha defensat que cal un aplegament de l’independentisme d’esquerres, perquè sense l’alliberament dels Països Catalans “mai no podrem aprovar lleis revolucionàries sense ser aixafades pel 155 o el Constitucional de torn; no podrem tenir cura de la gent del país sense eines de país”.
Per part seva, Claret ha reivindicat que la unitat del moviment polític independentista d’esquerres ha d’anar acompanyada d’una referència sindical. “La lluita per la millora de les condicions salarials i de vida dels treballadors de Catalunya no ens arribarà des de fora. Cal continuar treballant la consciència de classe de la nostra gent i implementar-nos al territori: ser un moviment sindical, nacional i de classe”, ha insistit.
Vertebrar un veritable moviment conjunt de defensa de la llengua
“Des de Poble Lliure emplacem el conjunt de forces polítiques, socials i culturals del país a vertebrar un veritable moviment en defensa de la llengua, que tingui en la mobilització l’element fonamental, i ens permeti deixar d’estar a la defensiva i amb mobilitzacions reactives per passar a l’ofensiva. No s’hi val quedar-se a casa, defensar la llengua és defensar el país i avançar cap al seu alliberament”, ha explicitat Aragonès.
Al Pati Llimona, Poble Lliure ha fet dues propostes de treball com a un repte de país. Per una banda, un dia l’any de mobilització de país a Barcelona, tot vestint una xarxa territorial de difusió les setmanes prèvies que permeti de marcar nous objectius cap als quals avançar. Valoren que aquesta proposta cal fer-la extensiva a Palma, Perpinyà i València, perquè la llengua és atacada a tots els territoris. Per una altra banda, instar el conjunt de la ciutadania conscienciada en la defensa del català a treballar en la constitució de grups de defensa de la llengua arreu del país. “Grups que s’encarreguin d’una defensa activa i política del català, assenyalant i denunciant les administracions i grans empreses i cadenes que cometen agressions lingüístiques”, ha proposat.
La formació ha alertat del creixement d’un perillós discurs xenòfob que assenyala els nouvinguts com a culpables dels problemes del català. Per contra, consideren que el catalanisme té el deure i l’oportunitat de treballar per obrir-se a les persones arribades d’arreu del món mitjançant la llengua, i sumar-les “per continuar combatent el genocidi cultural que busquen perpetrar l’estat espanyol i el francès”.
