Fèlix Martí: elogi dels lluitadors elegants

Hi ha una classe de persones que travessen la història amb la dignitat de qui sap que el seu pas per aquest món té un sentit que els transcendeix. Són aquells qui han triat de no viure només per a si mateixos, sinó consagrar l’existència a la construcció d’un futur més just, més noble, més humà per a la seua societat i, si pot ser, per al món. No són, per entendre’ns, ni revolucionaris de barricada ni oradors d’esdeveniments tumultuosos, però en canvi solen ser els arquitectes silenciosos de transformacions profundes que s’operen des de la intel·ligència, la cultura i la convicció ètica.

Aquests lluitadors elegants –perquè elegant és la seua manera de combatre– no branden espases sinó idees, no alcen muralles sinó ponts, no es dediquen a destruir, sinó que construeixen pacientment les bases d’un futur millor. La seua arma més poderosa és la paraula meditada, rumiada en silenci, el diàleg honest, la perseverança intel·ligent i la constància. Lluiten durant dècades amb la serenitat de qui sap que les grans causes no es guanyen mai en dos dies, sinó que es conquereixen durant una vida sencera.

Són diplomàtics sense estat que representen causes universals, educadors que sembren futur en cada ment que toquen, promotors que preserven i projecten la identitat dels pobles, pacificadors que mantenen les mans obertes entre cultures i religions. La seua grandesa rau precisament en aquesta capacitat de combinar l’amor profund per la pròpia nació i l’obertura generosa cap al món sencer, d’arrelar-se fermament en la tradició pròpia alhora que s’obren als vents renovadors que bufen de qualsevol racó del planeta.

Per això el seu combat és, primer de tot, un combat intel·lectual i moral, sofisticat. Saben que les batalles decisives per al futur de la humanitat s’han lliurat sempre en el terreny de les idees, dels valors, de la consciència col·lectiva. I, conseqüentment, dediquen l’energia a intentar de crear institucions perdurables, a impulsar moviments internacionals, a teixir xarxes de solidaritat entre pobles que comparteixen els anhels de llibertat, de justícia i pau. De dignitat.

Aquests homes i dones exemplars sempre m’ha semblat que entenen que la seua lluita no és un acte heroic i aïllat, sinó un estil de vida que dura dècades, una manera, en definitiva, d’estar en el món. No cerquen la glòria immediata ni els reconeixements sorollosos, sinó que treballen amb la satisfacció íntima de qui sap que construeix una cosa que li sobreviurà i que farà més lliure i més digna la vida de les generacions que deixa, les dels fills i néts.

L’elegància d’aquesta gent resideix en la manera com combina la fermesa i la flexibilitat, la fidelitat als principis i la capacitat d’adaptar-se a les circumstàncies canviants, l’amor al seu poble i el respecte i la curiositat pels altres. No són, en definitiva, ni fanàtics ni dogmàtics, sinó persones que, sense abjurar mai la seua fidelitat bàsica, cerquen sempre el diàleg i el pont i són capaços d’aconseguir punts de trobada entre posicions aparentment irreconciliables.

La mort, ahir, de Fèlix Martí i Ambel ens priva d’un d’aquests lluitadors elegants que han dignificat amb la seua existència el bo i millor de l’esperit català i cosmopolita alhora. A vuitanta-set anys, se’n va un home que va saber fer de la seua vida una autèntica obra d’art cívica, una construcció pacient i sostinguda al servei dels més alts ideals de la pàtria i de la humanitat. I nosaltres, que ens mantenim ací, restem obligats pel seu exemple i deutors de la seua ambició. Agraïts infinitament per la fidelitat, el compromís, la tenacitat i la feina ben feta.

PS1. L’incident amb l’avió de la presidenta Von der Layen ha tornat a fer aflorar el complex concepte bèl·lic de “la zona grisa”. He fet aquesta Pissarreta per a explicar de què parlem.

PS2. L’Índia i la Xina tenen una relació complicada. Les dues nacions més poblades del món són adversaris regionals declarats, que han arribat a enfrontar-se militarment en una guerra fronterera. Però la situació geopolítica els ha acostat d’una manera inusual, cosa que pot marcar políticament el futur del nostre món i que s’ha posat en relleu aquests dies a Xangai. En parlen Alisha Sachdev i Dan Strumpf: “Després de dècades de rivalitat, la geopolítica condemna l’Índia i la Xina a entendre’s”.

PS3. Nuria Ruiz Tobarra, la jutgessa de Catarroja que investiga les responsabilitats de la gota freda, es troba amenaçada en la seua feina per la pressió del president Mazón, el seu entorn i el PP. Esperança Camps ens detalla ací els darrers episodis a què ha hagut de respondre: “L’enuig de la jutgessa Ruiz Tobarra contra aquells que la volen fora de la causa de la gota freda“.

PS4. És evident que el periodisme rigorosament verificat i independent de qualsevol mecanisme de pressió és avui més vital que mai. Amb la desinformació que es difon fàcilment i amb alguns dels polítics i empreses més poderoses del món promocionant-la, els mitjans creïbles som més necessaris que mai si volem mantenir-nos com una societat cohesionada. Donem valor a qualsevol ajuda, a qualsevol donació que vulgueu fer a VilaWeb, però fer-vos-en subscriptors, si encara no ho sou, és la millor manera d’ajudar-nos a créixer i de resistir junts la mentida, la manipulació i la desinformació. Ajudeu-nos si podeu i si esteu d’acord amb la posició de diari nacional dels Països Catalans que té VilaWeb. Ens hi va molt.