Feijóo predica duresa contra la immigració amb Vox desbocant-se

El PP diu que Catalunya és l’exemple icònic del fracàs de Pedro Sánchez en política migratòria, i per això Alberto Núñez Feijóo va presentar ahir a Barcelona el seu programa per posar-hi remei. Feijóo s’afegia així a l’agitació populista i racista de l’extrema dreta perquè tem que l’onada li passi per damunt. En realitat, fa dies que el PP exposa per fascicles les seves propostes per a endurir els requisits per a obtenir la nacionalitat espanyola, imposar un visat per punts per als qui arribin a l’estat espanyol amb un contracte de treball o amb el compromís d’aconseguir una feina temporalment i forçar a anar-se’n els qui no trobin feina. L’acte d’ahir era solament la darrera escenificació. Feijóo propugna mà de ferro, la retallada dels ajuts socials a la immigració i la unificació de les competències en aquest àmbit en una sola autoritat de l’estat, per evitar que hi hagi cinc ministeris amb competències repartides. I tot això es deu, sobretot, a una tendència que darrerament recullen les enquestes publicades: les expectatives electorals de Vox a l’estat espanyol s’han enfilat i el PP en podria ser el principal perjudicat.

Perquè si creix el suport a Santiago Abascal, les projeccions electorals del PP es frenen. I una cosa sembla clara: els dos partits podrien arribar a la majoria absoluta que se’ls va escapar fa dos anys, però el PP es trobaria fortament condicionat per Abascal, des de dins del govern o des de fora. Feijóo ho ha d’aturar com sigui i el pla que ha desplegat fa dies consisteix a endurir el discurs i alimentar polèmiques amb un fort component ideològic, com el de l’avortament. És a dir, abanderar propostes arrenglerades amb l’ala dura del partit i més pròximes a l’electorat de Vox. Feijóo sembla decidit a aplicar la recepta que tan bé ha anat fins ara a la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que fa dos anys va aconseguir la majoria absoluta i va fer retrocedir el partit d’Abascal. Una altra cosa és que sigui una estratègia adient per a tot l’estat espanyol, diferent de l’electorat madrileny. Abans no es pugui dirimir si l’etern dilema entre l’original i la còpia es compleix i perjudica o beneficia el PP, el PP ja haurà obert una autopista perquè el discurs anti-immigració continuï avançant a tota velocitat en el debat públic.

Ignacio Garriga, secretari general de Vox, reivindicava l’original. “L’estafa permanent del PP ja la coneixen, els espanyols, que saben que només Vox té la capacitat de revertir la greu crisi d’inseguretat i identitat”, va declarar. Pedro Sánchez va dir en una entrevista a la Cadena SER: “Totes les falsedats que planteja la ultradreta equiparant immigració i delinqüència són una fal·làcia.” La portaveu del govern espanyol, la ministra Pilar Alegría, va denunciar un “tuf xenòfob preocupant”. “Feijóo oblida el país on vivim i la seva història”, va dir. També ahir, amb unes expectatives gens afalagadores als sondatges –exceptuant el CIS–, Sánchez va reiterar que exhauriria la legislatura i que es tornaria a presentar a les eleccions. Però abans d’això presentarà el pressupost.

En realitat, no hi ha res que pugui beneficiar més Sánchez que la deriva del PP. Si el PSOE té cap esperança de reactivar-se electoralment serà gràcies a la polarització: com més extrem sigui el discurs del PP, més hi encaixarà la crida a aglutinar el vot contra la dreta i l’extrema dreta. Dit d’una altra manera: el votant d’esquerres que se’n podria anar a l’abstenció pels casos de corrupció que envolten el PSOE s’ho pot pensar dues vegades si es convenç que el resultat de no votar els socialistes és que governaran de bracet Feijóo i Abascal. I encara millor si enmig de tot això Donald Trump es va recordant de Sánchez i de la polèmica per la contribució en despesa militar del 5% del PIB com a membre de l’OTAN. Perquè els socialistes espanyols també podran dir que la croada contra l’extrema dreta es bat a escala mundial.

En l’espiral del discurs extrem, Feijóo va comparar Abascal amb EH Bildu perquè no era a la tribuna de la desfilada militar del dia de la hispanitat amb el rei espanyol. Vox no vol coincidir amb el govern espanyol en llocs on no pugui fer el seu discurs, com ara el congrés. I a Feijóo ja feia dies que Ayuso l’havia avançat per la dreta quan es va negar a fer la llista dels facultatius objectors amb l’avortament requerida per la llei espanyola d’interrupció de l’embaràs. Una “llista negra”, segons ella. Feijóo va negar que la presidenta de la comunitat madrilenya hagués encès una rebel·lió i, en qualsevol cas, va prometre que si governava faria una llista a la inversa perquè creu que la cosa important per a les dones és saber quins metges el practiquen. En una intervenció al parlament madrileny, Ayuso va convidar les dones a avortar en un altre lloc perquè considerava excessiu el nombre anual d’interrupcions de l’embaràs; creu que es podrien evitar. No és un debat qualsevol perquè, justament, al PP li costa d’arribar al votant jove, l’electorat predilecte de Vox.

El consell de ministres espanyol va començar ahir els tràmits per a impulsar la reforma de l’article 45 de la constitució i introduir-hi el dret d’interrupció voluntària de l’embaràs. Asseguren que volen blindar-lo arran de l’amenaça que significaria un govern reaccionari. També van fer un requeriment a Ayuso perquè compleixi l’elaboració de la llista del personal sanitari objector. El PSOE reacciona amb rapidesa a la deriva del PP perquè, malgrat tot, sembla que se li atansa la tempesta perfecta.