09.01.2026 - 21:40
|
Actualització: 09.01.2026 - 22:02
Quatre generacions de la família Oller, i un mateix nom, Ferran Oller (Soler, Diví, Sales i Dolcet), han fet de la Farmàcia Antiga de les Corts un referent al barri en la cura de la salut.
El besavi, Ferran Oller Soler, havia nascut a Igualada, però ja s’havia establert a les Corts quan va obrir la farmàcia, l’any 1860. “Haver treballat d’aprenent en una altra farmàcia, en arribar a Barcelona, li va fer venir l’interès per aquests estudis, i es va llicenciar en farmàcia”, explica el besnet, Ferran Oller Dolcet.
Aquella farmàcia va aixecar la persiana per primera volta a final del XIX a les Corts, la majoria de les vendes que s’hi feien eren preparats amb formulacions, i tan sols hi despatxaven algun producte ja fet en sèrie per la indústria farmacèutica, aleshores incipient. Amb el pas dels anys, el mercat global, a tot Europa, va anar augmentant l’oferta de medicaments, fins a arribar al moment actual, en què, tal com precisa en Ferran, únicament es fan les composicions que no són al mercat. “Res d’allò que es formula actualment no pot estar comercialitzat ja al mercat”, diu.

El besavi la va batejar com a Farmàcia Antiga de les Corts i cap de les següents generacions no li ha canviat el nom, ni tan sols quan, l’any 2001, van fer una gran reforma de la botiga. Van fer-la nova tot mantenint l’estil original del disseny del mobiliari, el rètol de l’exterior i l’aparador, una traça que harmonitza amb allò que els Oller també han sabut conservar bé: una atenció humanitzada i molt compromesa amb la salut i el benestar dels clients. Conèixer-se mútuament, clients i farmacèutics, generació rere generació, ha ajudat a establir aquest vincle de proximitat i confiança. Saben que els uns i els altres es necessiten. “Tenim un model de farmàcia comunitària molt proper, i jo sempre dic que no l’hauríem de canviar, és molt més bo que no ens pensem”, exposa el farmacèutic. El client habitual en aquesta farmàcia de les Corts és, en un 80%, el client i pacient del dia a dia, els ja coneguts.
Per la relació tan directa amb la salut de les farmàcies, com a pota de la sanitat, el model de negoci i les dinàmiques amb el veïnat no ha canviat, cosa que sí que ha passat en molts altres tipus de comerç. En Ferran ens dóna la clau d’aquesta conservació: aquí, el capital, la propietat de les farmàcies, no és d’un inversor, sinó d’un professional llicenciat en farmàcia. “Hi ha molta vocació darrere. Això t’ha d’agradar, perquè demana moltes hores i molta feina de gestió”, explica.
En Ferran i la seva germana, Helena, també farmacèutica però ara dedicada a la docència, van créixer a la farmàcia dels pares. “Quan sortíem de l’escola, ja veníem cap aquí i, de seguida que vam poder, vam començar a treballar-hi, els dissabtes”, rememora. Al costat de la mare, anava aprenent i incorporant aquesta manera d’atendre els clients i, sobretot, “la manera de tractar-hi la confidència. La confiança és el bé més important que els pots oferir”, detalla. Després vénen els consells, l’assessorament o la recomanació de consultar el metge, quan toca.
En aquestes dates que acabem de passar, de tantes celebracions amb grans àpats i llargues sobretaules, moltes persones han acabat baixant a la farmàcia a demanar solucions a determinats problemes, “sobretot per a les digestions pesades, pel típic empatx”, diu el propietari, que afegeix: “N’hi ha molts que també han vingut a buscar alguna cosa per a recuperar la freqüència per a anar de ventre, perquè els canvis d’hàbits en temps de festes fan alterar-ne els ritmes.” I enguany també s’hi ha afegit la gran passa de “grip, que ha estat especialment forta”, puntualitza en Ferran.
Grips, refredats, mals de panxa i dolors de tota mena d’unes quantes generacions de veïns del barri de les Corts s’han superat amb la confiança en aquesta família de farmacèutics, que han tingut sempre el costum d’organitzar els seus clients habituals, els qui els tenen com a farmàcia de capçalera, amb fitxes per unitats familiars. Aquest coneixement de cada situació els ajuda a afinar més els consells i l’assessorament, i a identificar tothom en el seu context, com a part d’aquest triangle que estableix el nostre sistema sanitari, entre el farmacèutic, el pacient i el metge. I cadascú el seu rol. “Que et conegui el metge és bo. Sobretot, a partir de certa edat, és millor que no entrar per urgències i que no tinguin res teu”, considera el farmacèutic, que ara fa divuit anys que atén darrere del taulell.
Del seu besavi, la botiga va passar al seu avi, Ferran Oller Diví. Tenien el laboratori a la rebotiga per preparar-hi totes les fórmules magistrals que els demanaven. “Ara encara en preparem alguna, però molt poques”, diu Ferran Oller Dolcet. Els seus pares es van conèixer a la universitat, estudiant farmàcia, i van passar a treballar junts a la farmàcia de la família Oller. Ella, Maria Helena Dolcet, de cara al públic. Ell, Ferran Oller Sales, es va especialitzar en anàlisi clínica i feia les seves analítiques al laboratori que tenia a la rebotiga. Del besavi, n’han conservat pots de tintures i extractes que ara es poden veure exposats al pis de dalt dels prestatges que cobreixen les parets de la farmàcia. I, a la vitrina del taulell, hi veiem medicaments antics, en vidre o en capsa, com si formessin part d’una col·lecció de museu. Són elements que ens recorden que som en un establiment antic, un negoci amb arrels, memòria i molta història. De fet, aquesta farmàcia forma part del catàleg del patrimoni arquitectònic dels establiments emblemàtics de Barcelona, que en reconeix el valor històric i patrimonial. De fet, aquesta farmàcia és l’únic establiment emblemàtic del barri de les Corts. A la pàgina web de la farmàcia, hi ha fotografies antigues de productes que havien preparat i venut a la botiga, la història de la qual queda recollida en una auca que també es mostra en la web.
A en Ferran, com a la seva mare, atendre el públic li agrada més que no pas les múltiples tasques de despatx que també requereix aquest ofici de farmacèutic, i que ell també ha de resoldre.
“Despatxar és molt agraït. Bé, és un win-win. Clients, pacients i farmacèutics ens necessitem mútuament. Jo estic content de veure els clients i ells també de veure’m a mi, o a qui s’han acostumat que els atengui. Sempre hi ha aquest punt d’intimitat que fa el vincle més especial que no el que puguis tenir a la cafeteria on t’agrada anar a fer el cafè i esmorzar cada matí”, explica en Ferran, que representa aquesta quarta generació de farmacèutics Oller. El gruix de la clientela de la farmàcia és gent del barri, “i que continuï”, demana, perquè això voldrà dir que les generacions que segueixen encara podran continuar vivint al barri, si ho volen, cosa que en uns altres barris de Barcelona, com els de Ciutat Vella, ja no passa.
En Ferran, a més de farmàcia, va fer un màster d’ortopèdia i compagina l’atenció als clients a la farmàcia amb els d’una ortopèdia que va obrir ben a prop, també al barri.
Evolució en el consum farmacèutic
Fent una mica de balanç general, des d’aquelles formulacions magistrals del besavi i l’avi, passant per les analítiques que feia el seu pare, en la farmàcia actual sobretot ha pres protagonisme l’assentament dels medicaments genèrics. També els suplements vitamínics marquen una tendència ara. “Aquest ha estat un gran canvi, que indica que ara ens cuidem més preventivament. Complements com el col·lagen, el magnesi i les proteïnes es coneixen i es demanen molt”, explica en Ferran.
Ansiolítics i antidepressius i complements vitamínics, diu, és el que més despatxen. L’avenç en la investigació de la salut mental ha portat a un augment de diagnosis i medicació en casos que, temps enrere, simplement, s’entomaven com es podia.
Un altre servei que ofereixen a la farmàcia és l’assessorament sobre l’estat de la pell. És un servei gratuït i, segons allò que els diu el dermoanalitzador –l’aparell que analitza el tipus de pell i com es troba–, poden aconsellar algun producte de dermofarmàcia. Mirar la pressió i un servei personalitzat de dosificació de la medicació dels pacients polimedicats, per facilitar-ne l’organització de les preses, especialment útil per a les persones grans, és una de les atencions que donen.
Aquesta farmàcia de les Corts, a més, està adherida al projecte comunitari Radars, que va ser impulsat pel departament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona per pal·liar els efectes de la soledat no volguda i prevenir situacions de risc de les persones grans. Hi poden col·laborar comerços, entitats i particulars, i tots junts fan una gran xarxa d’observació i estan atents a possibles canvis en les dinàmiques d’aquestes persones grans que facin sospitar d’algun problema. Els centres de salut dels barris també hi estan implicats. Aquesta participació acaba de consolidar encara més la funció de referent veïnal de la farmàcia, que ja va néixer, fa cent seixanta-sis anys, com a servei i compromís amb la salut i benestar del barri.
