Tot i l’ajornament de les Falles de València fins al juliol per a evitar l’expansió de la Covid-19, la preocupació general del gremi d’artistes fallers vers una notícia que ha arribat quan moltes falles ja estaven mig plantades i els vuit milions d’euros de possibles pèrdues econòmiques, hi ha una activitat que ha aconseguit resistir. 

Jesús Peris: ‘Ara hi ha un Patrimoni Immaterial que té un problema greu’

L’esperit faller encara es pot trobar viu al Centre Cultural del Carme. Aquests dies, hi ha l’exposició ‘Falles experimentals. Història d’una dissidència’, que traça un recorregut per les falles experimentals, trenta anys d’innovació i trencament de les estructures més tradicionals d’aquesta festivitat. Els seus autors no són els artistes fallers de tota la vida, sinó dissenyadors, arquitectes i escultors que van decidir començar uns canvis formals rotunds per a desconstruir el concepte de l’univers faller, el qual consideraven profundament jerarquitzat i religiós. 

Les seves obres es caracteritzen per fer servir solament material sostenible, amb l’objectiu d’evitar l’impacte ambiental que crea la combustió de materials contaminants de les falles. Per aquest motiu, refusen d’utilitzar el suro blanc i recuperen elements com la fusta i el cartó. També es caracteritzen per proposar una relació més complexa amb l’espai on es planten, prenent un to que recorda molt més una instal·lació d’art contemporani. A banda d’aquest trencament formal, les falles experimentals continuen conservant la sàtira que defineix aquesta festivitat. 

L’exposició s’estructura en quatre capítols. El primer, anomenat ‘Antecedents’, mostra algunes de les propostes dels pioners a obrir camí en aquesta renovació, com Ricardo Rubert, Vicente Luna o Alfredo Ruiz. El segon capítol es dedica als creadors de les ‘Falles I+E’ (Innovació i experimentalitat), en les quals els seus artistes incorporen noves tecnologies i noves formes de relació amb l’espai, creant falles transitables. El tercer apartat es correspon a l’apropiació de l’espai públic mitjançant la participació col·lectiva, recuperant l’esperit de ‘l’estoreta velleta’. Per últim, el quart capítol és una zona de documentació acadèmica, revistes i catàlegs que analitzen la festa valenciana més popular.