Extremadura, primera parada del cicle electoral amb què la dreta vol tombar Sánchez

Les eleccions d’avui a Extremadura arriben després d’un blocatge institucional, que ha impedit la governabilitat i l’aprovació del pressupost a la regió. Però la votació va molt més enllà de l’àmbit autonòmic: marca el començament d’un nou cicle electoral que la dreta vol aprofitar per desgastar el govern espanyol de Pedro Sánchez i reforçar el relat d’un canvi de rumb a l’estat.

Les darreres eleccions fetes a l’estat espanyol van ser les europees del juny del 2024. D’aleshores ençà, no hi ha hagut cap convocatòria a les urnes. Un any i mig més tard, Extremadura reobre el calendari electoral en un territori històricament marcat pel bipartidisme, on el resultat es llegeix com un torcebraç directe entre el PP i el PSOE.

Extremadura ha estat tradicionalment un feu socialista i, de fet, en les darreres eleccions el PSOE encara hi va ser la força més votada, tot i perdre el govern. El 2023, el PSOE i el PP van empatar a 28 escons, un resultat que va deixar la governabilitat en mans de Vox i va obrir la porta a un pacte amb el PP que, un any després, va trencar-se. Ara tots els indicis assenyalen que hi haurà una victòria del PP, amb María Guardiola al capdavant. La relació tensa amb Vox –i, sobretot, la incapacitat d’aprovar el pressupost– ha estat el detonant de l’avançament electoral.

Les enquestes atribueixen al PP uns 30 escons, i la majoria absoluta se situa en 33, cosa que torna a situar Vox com a actor determinant. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha admès durant la campanya que les majories absolutes són com més va més difícils, però ha fixat el llistó a superar el conjunt de l’esquerra i desblocar la governabilitat. En aquest cas, no caldria el vot favorable de Vox, sinó tan sols que s’abstingués. Un triomf clar permetria al PP d’intensificar la pressió sobre el govern espanyol en un moment de fragilitat parlamentària.

Per al PSOE, en canvi, la cita arriba en un moment especialment complicat. El partit i el govern espanyol es troben sotmesos a una pressió política, judicial i mediàtica creixent arran dels casos de corrupció que esquitxen l’entorn socialista, especialment, la investigació del cas Koldo, que ha implicat els ex-secretaris d’organització José Luis Ábalos i Santos Cerdán. A això, s’hi afegeixen unes quantes denúncies d’assetjament sexual que han afectat dirigents del partit i han contribuït a accentuar la crisi interna. A escala territorial, el cap de llista socialista, Miguel Ángel Gallardo, afronta la campanya marcat pel seu encausament judicial en el cas David Sánchez, germà del president espanyol. Aquest element ha centrat bona part del debat i ha estat explotat tant pel PP com per Vox. En aquest context, una derrota clara reforçaria el discurs de desgast de l’oposició i deixaria l’executiu espanyol en una posició més fràgil.

Vox i Podem, a l’ombra del bipartidisme però decisius

Tot i que el duel entre el PP i el PSOE centrarà el recompte i el relat de la jornada, Vox i Podem poden tornar a ser determinants en el desenllaç polític. A la dreta, Vox es manté com una peça clau però incòmoda. Les enquestes indiquen que podria obtenir més representació i condicionar, novament, la formació de govern. Aquesta dependència és especialment delicada per al PP extremeny, atès que el desacord amb Vox ha estat un dels factors que han precipitat l’avançament electoral i Guardiola ha estat un dels dirigents del PP que més s’ha oposat a aquesta mena de pactes.

Durant la campanya, Vox ha volgut reforçar un discurs de ruptura amb el bipartidisme, mentre que el PP ha provat de projectar una imatge de moderació i estabilitat institucional.

A l’esquerra del PSOE, l’espai d’Unides per Extremadura, encapçalat per Irene de Miguel (Podem), agrupa també Esquerra Unida i el sector de Sumar. La candidatura aspira a retenir representació en un context especialment advers, marcat per la fragmentació de l’esquerra en l’àmbit espanyol. Tot i haver aconseguit una llista unitària, el risc de retrocés és evident, i una davallada podria debilitar encara més aquest espai en un parlament dominat pels grans partits. En canvi, si juntament amb els socialistes superen el PP en escons, podrien obligar Guardiola a tornar a pactar amb Vox o, en un context més inesperat, aspirar a governar.

El factor regionalista: una coalició inèdita

En aquesta situació polaritzada, el regionalisme extremeny prova de recuperar espai després d’anys de marginalitat institucional. La principal proposta arriba amb una coalició inèdita, Junts per Extremadura – Levanta, que agrupa forces regionalistes i municipalistes que fins ara s’havien presentat separadament. La coalició integra formacions com Junts per Extremadura, Levanta Extremadura i Càceres Viva, amb l’objectiu declarat de superar el llindar del 5% i tornar a tenir veu pròpia a l’assemblea, una fita que no s’assoleix d’ençà de fa una dècada. Hi ha més opcions regionalistes que també concorren als comicis, però de manera fragmentada, cosa que en dificulta encara més l’entrada al parlament.

El discurs regionalista posa l’accent en el dèficit d’infrastructures, la dependència energètica, el despoblament i la necessitat d’un autogovern més assertiu amb Madrid. Tanmateix, el vot útil cap als grans partits i la polarització del debat fan que el seu paper continuï essent incert. Un eventual retorn amb grup propi alteraria els equilibris parlamentaris i afegiria una variable nova a la governabilitat. De fet, amb un sol diputat ja podria ser clau en un parlament altament polaritzat.

Un cicle que continua

Més enllà d’Extremadura, la dreta ja té la mirada posada en les següents cites electorals. Aragó, el 8 de febrer, i Castella i Lleó, el 15 de maig, apareixen en l’horitzó com a noves oportunitats per a consolidar un cicle favorable. Un bon resultat avui reforçaria la idea d’efecte dominó i permetria al PP i a Vox d’intensificar la pressió sobre Sánchez amb l’argument que els ciutadans li giren l’esquena successivament.

La campanya també ha estat marcada per debats de fons, com ara, el futur de la central nuclear d’Almaraz, amb un impacte directe sobre l’ocupació i el model energètic, i que ha afegit tensió a la relació entre la Junta i el govern espanyol. Tot plegat explica per què el resultat d’avui és seguit amb tanta atenció a Madrid. Sigui quin sigui el desenllaç de les eleccions, Extremadura inaugura una seqüència electoral que pot condicionar el torcebraç polític dels mesos vinents i l’estabilitat del govern espanyol.