25.01.2017 - 17:30
SANT SEBASTIÀ, 25 (EUROPA PRESS)
Expresses d’ETA que han sigut mares a la presó han exigit este dimecres l’excarceració de la reclusa de la banda Sara Majarenas perquè puga estar amb la seua filla Izar, que es troba ingressada a l’Hospital La Fe de València com a conseqüència de l’agressió sofrida a mans del seu pare, tot i que la menuda “està millorant molt”.
En una roda de premsa celebrada a la Casa de les Dones a Sant Sebastià, Anabel Prieto i Maitane Sagastume, en nom d’este col·lectiu i acompanyades d’altres expresses, han denunciat la “cruel i menyspreable” agressió contra Izar, així com l’assassinat de Blanca Esther Marqués per part de qui era la seua parella, que responen “a la lògica del patriarcat” que cal “combatre enèrgicament”.
Després de mostrar el seu “afecte i solidaritat” a Majarenas, així com a la seua filla i els seus familiars, han explicat que totes elles han sigut mares en presons com Carabanchel, Yeserías, Granada, Picassent, Pau, Dueñas, Aranjuez, Fleury, Soto del Real o Teixeiro, en les que van tindre al seu costat als seus fills fins als tres anys, en el cas de les presons de l’Estat, i fins a 18 mesos en les franceses.
A més, han recordat que hi ha quaranta xiquets fills de preses d’ETA que han nascut a la presó, l’última la setmana passada a València, i en este moment quatre d’ells viuen encara amb les seues mares a la presó, en concret a Picassent (València) on complix condemna Majarenas i 20 seguixen tenint a les seues progenitores a la presó.
Prieto i Sagastume han relatat que a les presons espanyoles van estar en els anomenats ‘mòduls penitenciaris de mares’ i en les franceses en mòduls normals, “per no haver cap habilitat per a estes circumstàncies”, i han denunciat que tant uns com altres “no tenen en compte les necessitats dels nens, i per tant, són estos els que s’han d’adaptar a les circumstàncies del centre i no al revés”.
En este sentit, han subratllat que van intentar “cobrir estes carències” a través del suport de les seues famílies que “havien de recórrer 400, 600 i 800 quilòmetres” per a veure i passejar a estos xiquets nascuts a la presó”.
Tot i això, han afirmat que “els moments més delicats i difícils per a estos xiquets no han sigut els que van passar a la presó, sinó els posteriors a la separació de les seues mares”, ja que elles els oferixen “tranquil·litat, assossec, seguretat i equilibri” i, per tant, la seua separació “els produïx falta de seguretat i una gran ansietat”.
LES FERIDES D’HISSAR
D’altra banda, han assenyalat que Izar “té unes ferides molt profundes”, tant “físiques” com “psicològiques” i, per tant, quan isca de l’hospital “és la seua mare qui millor li pot ajudar a sanar estes ferides”, ja que és ella “qui li proporciona tranquil·litat, seguretat i equilibri”. “Sara és la peça clau en la recuperació tant física com psicològica de la nena”, han sostingut.
Sobre esta qüestió, han apuntat que els metges que atenen esta xiqueta “van sol·licitar a la presó que Sara poguera estar el màxim temps possible amb Izar”, ja que, “gràcies als estímuls de la seua mare, havia començat a respondre positivament”.
A això han afegit que Majarenas “fa més de dos anys que va complir les tres quartes parts de la condemna” i, per tant, “tant ella com la menuda haurien d’haver estat al carrer des que Izar tenia cinc mesos”. “Esta xiqueta hauria d’haver viscut en llibertat des d’aleshores si s’haguera aplicat la Llei, si no haguera lleis d’excepció”, han incidit.
Finalment, han indicat que Izar complirà tres anys el pròxim març i no podrà seguir vivint amb la seua mare a la presó per la qual cosa esta “ha de ser excarcerada”, tant “per justícia, per principis ètics” com per “la salut” de la menuda.
