03.03.2017 - 16:07
MADRID, 3 (EUROPA PRESS)
L’autobús de la plataforma d’Hazte Oír, en la carrosseria del qual pot llegir-se el missatge ‘Els nens tenen penis. Les nenes tenen vulva. Que no t’enganyin. Si neixes home, ets home. Si ets dona, seguiràs sent-ho’, no seria constitutiu d’un delicte tipificat en l’actual Codi Penal, segons l’opinió de diversos experts en Dret Penal i Constitucional, que descarten aquest extrem i defensen la llibertat d’expressió.
Així ho han exposat diversos juristes després que el Jutjat d’Instrucció número 42 de Madrid acordés la prohibició de circulació del vehicle fins que no retiri el missatge contra la transsexualitat. Per la seva banda, Hazte Oír ha engegat aquest divendres a Madrid una autocaravana amb un lema mínimament canviat, però la Policia Municipal l’ha denunciat per contravenir l’ordenança de publicitat.
Segons ha explicat José Carlos Cano, professor de Dret Constitucional de la Facultat de Dret de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), es tracta d’un tema “bastant complicat”. No obstant això, ha aclarit que la llibertat d’expressió és un dret fonamental emparat per la Constitució, del qual es poden prevaler tant “persones jurídiques, com és el cas d’Hazte Oír o qualsevol associació”, com persones físiques perquè “no és un dret personalíssim”.
Per a l’expert, consultat per Europa Press, la qüestió és fins a quin punt és possible emparar-se en aquest dret quan es fa ús de l’espai públic, que “matisa el dret a la llibertat d’expressió”. “No és el mateix la llibertat d’expressió en un diari o en un mitjà digital, que posar una pancarta a la Puerta del Sol”, ha advertit Cano.
Respecte a si constitueix o no un delicte d’odi contemplat en l’article 510 del Codi Penal, el professor de la UCM part de la premissa que “la llibertat d’expressió ha de ser d’una interpretació àmplia” ja que “és la manera que té la ciutadania de manifestar inquietuds o opinions”. Així, ha avisat que cal ser “molt prudent” en pensar “fins a on es pot arribar en la penalització d’una manifestació del dret a la llibertat d’expressió”.
Al seu judici, el tema de l’autobús d’Hazte Oír es pot considerar “més o menys desafortunat”, però no creu que pugui quedar afectat pel supòsit penal. “Una altra cosa és que, en l’exercici de les potestats reglamentàries de l’Ajuntament, perquè això té una connotació d’ús de l’espai públic d’una ciutat, eventualment podria entendre’s que hi hagi una sanció administrativa o reglamentària”, ha argumentat, per després afegir que “això es pot solucionar amb la retirada de l’autobús”.
Per la seva banda, Javier Gómez Lanz, professor de Dret Penal de la Facultat de Dret (ICADE), opina que no existeix delicte penal en el missatge de l’autobús. “Això és una opinió, però a mi em sembla difícil considerar que la publicitat d’aquest missatge suposa una incitació a l’odi, a l’hostilitat, a la discriminació o a la violència”, ha declarat, per després afegir que, en tot cas, “el més discutible” seria el cas de la discriminació.
Des del seu punt de vista, “ni tan sols discriminació, que és probablement el més lleu, es pot dir que sigui l’objecte del missatge”. Segons ha assenyalat a Europa Press Gómez Lanz, en aplicació de la llei de protecció integral contra la discriminació per diversitat sexual i de gènere de la Comunitat de Madrid, més coneguda com a ‘Llei contra la LGTBfobia’, podria donar lloc a la iniciació d’un procediment administratiu sancionador i a la imposició d’una multa.
“Jo crec que dir que aquest missatge incita la violència o incita l’odi, l’hostilitat o la discriminació és presentar la realitat de forma diferent a com és. És un missatge que, potser, es pot entendre que suposa un menyspreu respecte de les persones que tenen una identitat de gènere diferent de la qual expressen els seus òrgans sexuals”, ha apuntat.
Així mateix, el jurista ha advertit que el judici moral que es pugui formular respecte als comportaments dels altres “no implica necessàriament que calgui imposar una sanció penal”, cosa que ha d’estar reservat a les conductes greus. “Jo crec que aquesta conducta, al meu judici, no encaixa en l’article 510 del Codi Penal perquè no s’incita l’odi ni la violència ni la discriminació ni l’hostilitat”, ha reblat.
PROVAR QUE INCITEN LA DISCRIMINACIÓ
El catedràtic de Dret Penal de la Universitat d’Oviedo, José Manuel Paredes, i el professor titular de Dret Constitucional al mateix centre, Miguel Presno, també consideren que l’autobús d’Hazte Oír està emparat per la llibertat d’expressió i no creuen que encaixi en el supòsit d’un delicte d’odi.
A preguntes d’Europa Press sobre el cas en concret, Paredes Castañón apunta que per dirigir-se per la via penal contra Hazte Oír no n’hi ha prou que l’autobús reculli missatges discutibles, homòfobs o fins i tot disbarats. Perquè sigui delicte i encaixi en l’article 510 del Codi Penal, caldria provar que realment està “incitant” a comportaments discriminatoris.
Simplement amb el lema de l’autobús, no creu que pugui provar-se aquesta incitació a l’odi. En cas d’un judici, aquest catedràtic apostaria perquè s’absoldria Hazte Oír . “A mi el missatge em sembla un disbarat, però una cosa diferent és que provoqui accions d’odi”, ha assenyalat. Com a exemple d’un cas que sí que seria perseguible penalment ha posat el d’un grup violent que estigués mostrant-se disposat a apallissar homosexuals. Però opina que aquest cas hipotètic no és el mateix que el de l’autobús.
Ha explicat que existeixen missatges que s’escolten o es veuen en moltes ciutats espanyoles, en els quals demanen, per exemple, que els estrangers marxin fora, però ha insistit que la llibertat d’expressió és un dret fonamental, recollit en la Constitució i, per tant, per sobre del Codi Penal. Aquest dret empara també les idees molestes i les equivocades. “A mi em sembla perillós acusar algú per expressar idees; pot començar-se amb això i després fer el mateix amb qüestions independentistes, anuncis sexistes…”, ha advertit.
En una línia similar a la de Paredes s’ha manifestat el professor titular de Dret Constitucional de la Universitat d’Oviedo, Miguel Presno, qui tampoc veu justificades les mesures cautelars que han suposat la immobilització de l’autobús de la plataforma Hazte Oír .
Presno assenyala que Espanya és un “estat democràtic” que proclama la “llibertat” i el “pluralisme” i que la llibertat d’expressió no només empara les idees majoritàries i acceptades, sinó també les que xoquen i fins i tot “inquieten o ofenen” una fracció de la població. “De la lectura d’aquestes frases no resulta ineludible concloure que l’organització promotora fomenti l’odi, l’hostilitat, la discriminació ni, molt menys, la violència contra ningú”, afirma Presno.
