Incertesa i expectació per la situació del president Pujol, hores abans de començar el judici

El primer dia del judici històric contra la família Pujol Ferrusola comença amb una incògnita de primer ordre: què passarà amb el president Jordi Pujol. És previst que Pujol s’hagi d’asseure al banc dels acusats amb els seus set fills –Jordi, Marta, Josep, Pere, Oriol, Mireia i Oleguer–, la seva ex-jove –Mercè Gironès– i una desena d’empresaris afins a l’extinta Convergència Democràtica de Catalunya –entre els quals Carles Sumarroca, Luis Delso i Carles Vilarrubí. Tanmateix, l’estat de salut del president és tan fràgil que el tribunal encara ha de decidir si pot declarar de casa estant, si el judici se suspèn per a ell i continua per a la resta, o, fins i tot, si l’aparta directament del procés.

Abans d’obrir el judici amb les qüestions prèvies, l’Audiència espanyola ha convocat el president –per videoconferència–, el seu advocat, Cristóbal Martell, els metges forenses que n’han avaluat l’estat i la resta de parts. A primera hora valoraran la situació i prendran una decisió. Tothom té coll avall que Pujol no haurà d’anar fins a Madrid per a declarar, però ara fins i tot són damunt la taula opcions de més abast. De fet, Martell va demanar dijous que no fos jutjat, atès que els metges han conclòs que Pujol té un deteriorament cognitiu moderat, de manera que no està en condicions físiques ni cognitives de comparèixer en un judici i no té capacitat processal per a defensar-se.

No seria gaire novetat: la seva dona, Marta Ferrusola, que tenia Alzheimer, ja fou apartada de la causa per les mateixes raons abans de morir l’any passat. El judici continuaria malgrat que Pujol en fos apartat, perquè encara haurien de ser jutjats la resta d’encausats, però en canviaria considerablement el pes polític. De fet, l’allargament del procés –més d’una dècada– ha contribuït a l’evolució de la imatge pública de Pujol, la presència política del qual s’ha anat restaurant. El president Salvador Illa el va rebre fa pocs mesos al Palau de la Generalitat.

El president Pujol és acusat d’haver aprofitat la seva posició política “per teixir una xarxa de clientelisme” a fi d’enriquir-se ell, la seva família i uns quants empresaris afins a Convergència. Segons l’escrit d’acusació de la fiscalia anticorrupció espanyola, els diners que la família atribueix a la deixa són, en realitat, els beneficis d’unes comissions que cobraven en canvi de concedir concursos públics a empreses de confiança. L’escrit indica que, presumptament, el president i la seva dona dirigien “les operacions d’ocultació i aflorament”; que el fill gran, Jordi, la seva dona, Mercè Gironès, i el segon germà, Josep, “gestionaven els beneficis”; i la resta de fills i els empresaris se’n beneficiaven de manera “directa i conscient.”

Segons la fiscalia, doncs, els diners s’emblanquien a còpia de crear múltiples societats domiciliades en paradisos fiscals, comptes oberts a nom de terceres persones i nombroses transferències i ingressos en efectiu. Tot plegat “va permetre a la família Pujol Ferrusola de repartir els fons il·lícits i de disposar-ne mitjançant els comptes a Andorra”. Els empresaris, al seu torn, són acusats de cooperació necessària en l’emblanquiment de capitals perquè, per tancar el cercle, van falsejar –suposadament– documents mercantils.

La família, al seu torn, ha admès que va tenir diners no declarats a l’estranger. Un dels fills, Oriol, ex-secretari general de Convergència, va dir l’altre dia en una entrevista que ho considerava vergonyós. Tanmateix, segons la tesi de la seva defensa, la fortuna de la deixa va créixer no pas amb comissions i maniobres fraudulentes, sinó amb inversions que es feien per mantenir els diners en circulació. Unes quantes vegades, a més a més, els fills han argumentat que el motor del procés judicial ha estat la voluntat de “matar Pujol” políticament, com una part de l’operació Catalunya.

La llista de delictes imputats és contundent: associació il·lícita, emblanquiment de capital, falsificació de document mercantil, delicte contra la hisenda pública i frustració de l’execució.