Les martingales del govern de Sánchez i la pèrdua de control de la sentència contra el català

El govern espanyol intenta ara de passar la responsabilitat de l'execució de la sentència que imposa el 25% al TSJC

Josep Casulleras Nualart
31.03.2022 - 05:08
Actualització: 31.03.2022 - 07:08
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El govern espanyol fa veure que no té cap responsabilitat en la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa un mínim del 25% de castellà a les escoles. Però n’hi té. Tant en els anys previs a la sentència, com a part demandant contra el sistema d’immersió lingüística en català, com ara, com a única part en el procediment que, en principi, podria demanar l’execució de la sentència. El termini de dos mesos que va donar el TSJC a la Generalitat per a augmentar les hores de castellà va vèncer divendres i, just abans que s’acabés, el Departament d’Educació va respondre al tribunal que la proposta de reforma de la llei de política lingüística permetia de complir la sentència. Ara correspon a la part demandant, és a dir, el govern espanyol, de prendre una decisió sobre què caldria fer. Però manté el silenci i prova de rentar-se’n les mans.

Perquè fins ara no hi ha hagut declaracions públiques ni formals de cap responsable del govern espanyol que digui si pensen demanar l’execució forçosa de la sentència, o bé si estan satisfets amb la resposta que ha donat la Generalitat, és a dir, si en tenen prou amb l’anunci d’una reforma legal que inclou per primera vegada de manera explícita el castellà com a llengua d’ús en l’escolarització, més enllà de les assignatures de llengua i de literatura.

De moment el Ministeri d’Educació espanyol no es pensa moure, malgrat ser la part a qui correspondria. I fa córrer entre els mitjans de comunicació la posició de mantenir distància, de no pronunciar-s’hi, i traspassa la responsabilitat al Tribunal Superior de Justícia. Però fonts del tribunal recorden a VilaWeb que el TSJC no actuarà d’ofici, que només ho pot fer a petició de part, ja sigui de l’única part demandant en aquesta causa (el govern espanyol) o bé de tercers que el tribunal pugui considerar parts afectades. Hi ha algunes entitats unionistes que ho pretenen, i que han presentat escrits al TSJC per a demanar l’execució de la sentència, com ara l’associació de guàrdies civils Jucil, que vol que els fills dels agents destinats a Catalunya siguin escolaritzats en castellà. Les fonts jurídiques consultades per VilaWeb consideren inadmissibles com a part afectada aquestes entitats. Però la darrera paraula la tindrà el tribunal.

Precisament el govern espanyol pretén delegar la responsabilitat en el tribunal, però qui ha tingut i té més marge d’actuació és l’advocacia de l’estat, en representació del Ministeri d’Educació. És qui hauria pogut desistir de les actuacions en qualsevol moment abans de la sentència, el desembre del 2020. Però no ho va fer. I no ho va fer malgrat que la demanda fou interposada el 2015, quan Mariano Rajoy era a la Moncloa i quan José Ignacio Wert era al capdavant del Ministeri d’Educació. Amb aquella demanda, el govern espanyol pretenia dinamitar tot el sistema d’immersió, després d’uns quants anys de sentències, tant del TSJC com del Suprem, de casos particulars en diverses escoles en què s’havia anat imposant un percentatge més alt d’hores de castellà.

Quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa, gràcies a la moció de censura votada també pels partits independentistes a Madrid, el seu govern va passar a ser el responsable d’aquell procediment. El Ministeri d’Educació, mitjançant l’advocacia de l’estat, continuava essent la part demandant, i el procediment continuava fent camí. Però en aquell moment no es va posar pas com a condició per a rebre els vots favorables a la moció de censura el compromís de retirada d’aquella demanda que volia ser un míssil a la línia de flotació de la immersió. I passades les següents eleccions espanyoles, les del novembre del 2019, ERC tampoc no va arrencar aquest compromís del govern de Sánchez en canvi d’estabilitat parlamentària.

Ni ho va fer en canvi del suport a la nova llei d’educació espanyola, la llei Celáa. De fet, la sentència del TSJC que resolia el recurs i que imposava el mínim del 25% de castellà i la negociació política sobre la llei Celáa van coincidir, a final del 2020. Si ERC negociava amb el PSOE l’aprovació de la nova llei, va demanar que es retirés el recurs com a condició? O ho va fer el Departament d’Educació, que era la part afectada i demandada en el litigi contenciós? VilaWeb no ha rebut mai una resposta ni dels uns ni dels altres sobre aquesta qüestió.

El fet és que el govern espanyol no ho va fer. La llei Celáa es va aprovar al congrés espanyol el 19 de novembre de 2020, i la sentència del TSJC va sortir el 17 de desembre. Mesos més tard, la inadmissió per part del Tribunal Suprem del recurs que hi va presentar el govern espanyol va convertir la sentència en ferma, i el TSJC va comunicar-la a la Generalitat a començament d’enguany perquè l’apliqués. La responsabilitat del govern espanyol, del govern de Pedro Sánchez, és clara en el manteniment d’aquest recurs, en el fet de no desistir-hi en cap moment. Ara se’n desentén, quan en gran manera tot dependrà del moviment que faci el seu govern. Es podria donar per satisfet amb la reforma de la llei de política lingüística, que el PSC ha acordat amb ERC, Junts i els comuns.

Però quan la sentència és en fase d’execució, hi pot haver un punt de descontrol; perquè el criteri en qüestions nacionals i de llengua del TSJC pot portar-lo a acceptar com a parts afectades entitats o particulars espanyolistes que rebentin el càlcul de distanciament que fa l’executiu de Sánchez, que forcin una reacció del tribunal –amb l’exigència de percentatges de castellà i l’amenaça de responsabilitats en cas de no fer-ho– que el govern espanyol, que és qui va començar tot això, sigui ara incapaç de controlar.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes