L’ex-secretari de Presidència assegura que no sabia on era Mazón el dia de la gota freda

  • Cayetano García Ramírez ha dit que el 29 d'octubre de 2024 va treballar autònomament, sense rebre instruccions

VilaWeb
15.12.2025 - 19:01
Actualització: 15.12.2025 - 19:34

Avui ha estat l’últim dia de compareixences a la comissió d’investigació de la gota freda al congrés espanyol del 2025: s’ha tancat amb Cayetano García Ramírez, ex-secretari de Presidència. Era un dels membres de l’equip més pròxim a l’ex-president Carlos Mazón, tot i que el seu nom no era gaire conegut, i l’únic que Juanfran Pérez Llorca ha recol·locat al seu executiu, com a secretari d’Economia. La compareixença ha estat marcada per un to amable i tranquil i ha mostrat disposició a col·laborar amb la comissió. Amb tot, tampoc no s’ha desmarcat de la gestió de Mazón i ha assegurat que no sabia on era l’ex-president el 29 d’octubre de 2024.

En primer lloc, en resposta a una pregunta de la diputada Àgueda Micó, ha explicat que les seues funcions com a secretari de Presidència eren, fonamentalment, de coordinació administrativa entre les àrees del govern, però ha assegurat que no va tenir cap paper en l’emergència ni va assessorar Mazón. No tenia competències en emergències, ha dit.

García ha confirmat que va portar amb cotxe José Manuel Cuenca, l’ex-cap de gabinet de Mazón, a Benigànim (Vall d’Albaida), i que després va tornar al Palau de la Generalitat, cap a les 16.30. Ha argumentat que es prenia un medicament que inhibia la gana i que no gastaria el temps per a dinar. Llavors, “com a company de treball”, es va oferir a portar-lo. Ha dit que ningú no el va informar de la convocatòria del CECOPI i que no va anar-hi. Quan va tornar al palau, segons que ha dit, va començar a treballar en un esborrany d’un decret d’ajuts per a la zona d’Utiel.

Al registre telefònic de l’ex-consellera Salomé Pradas –que ha comparegut avui al matí–, hi constaven cinc trucades amb ell perquè Cuenca li va dir que truqués a l’ex-secretari quan es proposava de confinar la població. García ha explicat que la va derivar a l’advocacia de la Generalitat perquè l’assessoraren.

Quant a Mazón, ha dit que no sabia on era perquè no parlaven cada dia, sinó que ell hi acudia quan se’l requeria per a reunions. García ha portat la factura del seu telèfon i ha dit que no tenia inconvenient a mostrar les trucades d’aquell dia amb Pradas, Cuenca i Mazón. Així, ha assegurat que no va tenir cap comunicació telefònica amb l’ex-president, però sí que li va enviar per WhatsApp l’esborrany que havia preparat sobre els ajuts. L’ha llegit i ha detallat que els missatges els va enviar entre les 19.20 i les 19.28. A les 20.13, Mazón li va respondre: “Ben preparat, després ho mirem.” Després, García li va dir que havia vist l’alerta que havien enviat als mòbils i li preguntava si volia que anara a algun lloc. L’ex-president li va respondre que no.

Tot i que la seua tasca era coordinar el funcionament entre les àrees del govern, els diputats li han retret que semblava que ell no haguera tingut cap responsabilitat aquell dia. Ell ha respost que mai se li acudiria de donar ordres a un conseller, menys encara al president, perquè té un rang inferior, i que la seua “única obsessió” era el decret d’ajuts. Així, ha insistit que no parlava cada dia amb Mazón i que aquell dia va treballar autònomament, sense rebre instruccions.

El diputat Alberto Ibáñez li ha preguntat si tenia por que l’ex-consellera poguera publicar missatges amb ell i li ha respost que no. El diputat li ha recordat que tant Pradas com Cuenca van dir que ell va ser qui va desaconsellar el confinament perquè era “un embolic jurídic”. García ha assegurat que no ho va dir amb aquelles paraules i ha explicat que va derivar la qüestió als serveis jurídics de la Generalitat i que només va matisar que s’havia de fer una limitació de moviment de 2,5 milions de persones, i que això requeria “una necessitat política”. Per tant, ha assegurat que no va interferir en cap decisió. García ha dit que estava orgullós de la seua feina i que no parlaria en nom de ningú més. Amb tot, ha considerat que Mazón –amb qui assegura que només té una relació cordial i professional– “ha assumit la responsabilitat política més gran que es pot concedir a qualsevol valencià”.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor