Ex-addictes al fentanil per recepta mèdica trenquen el silenci: “No n’érem conscients”

Albert Puñet i Inma Fernández es van enganxar al fentanil, un opioide molt potent, sense ser-ne conscients perquè els el va receptar el metge. Van començar a prendre’n per tal de pal·liar el dolor i van acabar fent-se addictes a una substància usada com a analgèsic en l’àmbit hospitalari. La dependència els va obligar a ingressar en un centre de desintoxicació per deixar d’estar “col·locats tot el dia”, com diuen ells mateixos.

Puñet, de 41 anys, va tenir un accident de moto el 2018 quan sortia de la feina, i en va resultar una lesió medul·lar cervical alta amb tetraplegia incompleta que li causà un dolor neuropàtic crònic i greu. Després de provar sistemes diversos per a contenir el dolor, el 2019 li van receptar fentanil d’absorció ràpida en forma de xumet amb gust de maduixa. “Em vaig prendre el primer i el dolor va desaparèixer del tot. Vaig pensar que els metges havien trobat finalment la solució, però en cap moment no em van dir que prenia fentanil”, recorda Puñet.

Més endavant, l’equip mèdic li va prescriure pegats d’alliberament prolongat de fentanil cada tres dies. En aquest cas, sí que l’havien informat, però l’efecte de la substància va començar a disminuir i calgué anar-ne augmentant la dosi.

El consum d’aquests xumets de maduixa era a demanda, sense un seguiment mèdic regular. Els metges li havien assegurat que, tenint en compte les seves característiques, aquest tractament no li ocasionaria cap dependència. “Jo estava col·locat tot el dia sense adonar-me’n”, diu Puñet.

Símptomes d’abstinència

Durant la pandèmia, Puñet va tenir episodis de sudoració, calfreds i febre baixa. Inicialment, es pensava que era covid, però després de proves repetides va comprendre que el que vivia era abstinència. “El malestar desapareixia minuts després de consumir una piruleta. Allà vaig entendre que depenia de la medicació”, relata.

Temorós que li restringissin l’accés a les piruletes i de tornar a un dolor insuportable, va optar per no demanar ajuda. Però un dia, estirat al llit i pensant en les seves filles, va veure que no tenia futur si continuava així.

L’octubre del 2021 va ingressar a la Unitat de Conductes Addictives de l’hospital de Sant Pau de Barcelona i, després de quinze dies, es va desenganxar del fentanil. Ara viu amb una invalidesa absoluta, un 40% de discapacitat, i segueix un tractament amb morfina per controlar el dolor.

Pensaments suïcides

Inma Fernández, de 47 anys, també va passar per la unitat de Sant Pau per tractar l’addicció al fentanil i al tramadol. Els medicaments li havien estat prescrits per a combatre un dolor lumbar molt intens, conseqüència d’un limfoma de Hodgkin diagnosticat el 2011.

Sis anys més tard, l’hematòleg li va receptar pegats de fentanil. Inicialment, segons que explica a EFE, “eren oli en un llum”: ja no es cansava i sentia felicitat. Tanmateix, amb el pas del temps la tolerància va augmentar i la dosi també: de 25 micrograms va passar a 800 cada dos dies, a més de 21 pastilles diàries d’una barreja de tramadol i paracetamol.

La dependència es va fer evident l’agost del 2023, quan la doctora li va retirar els pegats. Va tenir una abstinència dura, amb suors, fred intens, vòmits i ansietat. “Era com si tingués una llosa d’una tona al pit que no em deixava respirar”, diu. Un dia va arribar a pensar de llançar-se per la finestra. El seu pare la va portar a l’hospital. “Només sabia dir: ‘Em falta fentanil.’ Una infermera, en veure tots els pegats que duia, es va espantar i llavors em posaren en contacte amb el Centre d’Atenció a les Drogodependències de l’hospital Joan XXIII de Tarragona”, afegeix.

Hi va estar en seguiment, fins que la van derivar a l’hospital de Sant Pau, després de mig any en llista d’espera durant el qual va disposar de fentanil sense cap control. Va restar-hi ingressada nou dies i el procés va ser dur perquè va refusar el tractament amb metadona i ho va deixar de manera sobtada. Tot just sortir del centre, va tornar a prendre tramadol. El maig del 2024 hi va tornar a ingressar una setmana, amb què va poder desenganxar-se’n definitivament.

De l’addicció, li han quedat seqüeles: pèrdua de memòria i de concentració, mareigs, i necessita una injecció mensual de buprenorfina. Continua amb la baixa mèdica.

Més control mèdic

Fernández i Puñet reclamen més control mèdic dels opioides per evitar situacions com les que han viscut. Ahmed Fabelo, psiquiatre del Centre d’Atenció a les Drogodependències de Tarragona, explica a EFE que “el fentanil és un fàrmac efectiu en casos de dolor intens i incapacitant, però ha de ser supervisat i controlat bé i prescrit per especialistes”.

Fabelo comenta que alguns addictes presenten, a més del dolor, trastorns psicopatològics que també cal tractar. “Són situacions complexes que requereixen una atenció integral i personalitzada”, afegeix.

El fentanil, un opioide sintètic amb una potència superior a la morfina, té característiques semblants a l’heroïna i, en certes variants químiques que circulen al mercat il·legal, pot ser fins a cinquanta vegades més fort. Darrerament, ha substituït l’heroïna en molts casos d’addicció.