01.02.2026 - 09:41
|
Actualització: 01.02.2026 - 09:42
Albert Puñet i Inma Fernández es van enganxar al fentanil, un opioide molt potent, sense ser-ne conscients perquè els el va receptar el seu metge. Van començar a prendre’n per tal de pal·liar els seus dolors i acaben fent-se addictes a una substància usada com a analgèsic en l’àmbit hospitalari. La dependència els va obligar a ingressar en un centre de desintoxicació per deixar d’estar “col·locats tot el dia”, com diuen ells mateixos.
Puñet, de 41 anys, va patir un accident de moto el 2018 en sortir de la feina, i en va resultar una lesió medul·lar cervical alta amb tetraplegia incompleta que li causà un dolor neuropàtic crònic i greu. Després de provar sistemes diversos per contenir el dolor, el 2019 li van receptar fentanil d’absorció ràpida en forma de xumet amb gust de maduixa. “Em vaig prendre el primer i el dolor va desaparèixer per complet. Vaig pensar que els metges havien trobat finalment la solució, però en cap moment em van dir que estava prenent fentanil”, recorda Puñet.
Més endavant, l’equip mèdic li va prescriure pegats d’alliberament prolongat de fentanil cada tres dies. En aquest cas, sí que l’havien informat, però l’efecte de la substància va començar a disminuir i calgué anar-ne augmentant la dosi.
El consum d’aquests xumets de maduixa era a demanda, sense un seguiment mèdic regular. Els metges li havien assegurat que, tenint en compte les seves característiques, aquest tractament no li ocasionaria cap dependència. “Jo estava col·locat tot el dia sense adonar-me’n”, diu Puñet.
Símptomes d’abstinència
Durant la pandèmia, Puñet va patir episodis de sudoració, calfreds i febre baixa. Inicialment, es pensava infectat per la covid, però després de proves repetides va comprendre que el que vivia era abstinència. “El malestar desapareixia minuts després de consumir una piruleta. Allà vaig entendre que depenia de la medicació”, relata.
Temorós que li restringissin l’accés a les piruletes i de tornar a un dolor insuportable, va optar per no demanar ajuda. Però un dia, estirat al llit i pensant en les seves filles, va veure que “no tenia futur així”.
L’octubre de 2021 va ingressar a la Unitat de Conductes Addictives de l’hospital de Sant Pau de Barcelona i, després de quinze dies, es va desenganxar del fentanil. Ara viu amb una invalidesa absoluta, un 40% de discapacitat, i segueix un tractament amb morfina per controlar el dolor.
Pensaments suïcides
Inma Fernández, de 47 anys, també va passar per la unitat de Sant Pau per tractar l’addicció al fentanil i tramadol. Els medicaments li havien estat prescrits per combatre un dolor lumbar molt intens, conseqüència d’un limfoma de Hodgkin diagnosticat el 2011.
Sis anys més tard, l’hematòleg li va receptar pegats de fentanil. Inicialment, segons explica a EFE, “eren oli en un llum”: ja no es cansava i notava felicitat. Amb el pas del temps, però, la tolerància va augmentar i la dosi també: de 25 micrograms va passar a 800 cada dos dies, a més de 21 pastilles diàries d’una barreja de tramadol i paracetamol.
La seva dependència es va fer evident l’agost de 2023, quan la doctora li va retirar els pegats i va patir una abstinència dura, amb suors, fred intens, vòmits i ansietat. “Era com si tingués una llosa d’una tona al pit que no em deixava respirar”, diu. Un dia va arribar a pensar de tirar-se per la finestra. El seu pare la va portar a l’hospital. “Només sabia dir ‘em falta fentanil’. Una infermera, en veure tots els pegats que duia, es va espantar i llavors em posaren en contacte amb el Centre d’Atenció a les Drogodependències de l’hospital Joan XXIII de Tarragona”, afegeix.
Hi va estar en seguiment, fins que la van derivar finalment a l’hospital Sant Pau, després de mig any en llista d’espera durant el qual va disposar de fentanil sense cap control. Va restar ingressada nou dies i el procés va ser dur perquè va refusar el tractament amb metadona i ho va deixar de manera sobtada. Tot just sortir del centre, va tornar a prendre tramadol. El maig de 2024 va fer un nou ingrés, d’una setmana, amb què va poder desenganxar-se definitivament.
De l’addicció, li han quedat seqüeles: pèrdua de memòria i de concentració, mareigs, i necessita una injecció mensual de buprenorfina. Continua de baixa.
Més control mèdic
Fernández i Puñet reclamen més control mèdic dels opioides per a evitar situacions com les que han viscut. Ahmed Fabelo, psiquiatre del Centre d’Atenció a les Drogodependències de Tarragona, explica a EFE que “el fentanil és un fàrmac efectiu en casos de dolor intens i incapacitant, però ha de ser supervisat i controlat bé i prescrit per especialistes”.
Fabelo comenta que alguns addictes presenten, a més del dolor, altres trastorns psicopatològics que també cal tractar. “Són situacions complexes que requereixen una atenció integral i personalitzada”, afegeix.
El fentanil, un opioide sintètic amb una potència superior a la morfina, té característiques semblants a l’heroïna i, en certes variants químiques que circulen al mercat il·legal, pot ser fins a 50 vegades més fort que aquesta darrera. Darrerament, ha substituït l’heroïna en molts casos d’addicció.