05.03.2017 - 10:46
Ceuta, Melilla, Madrid, Barcelona i la zona del Llevant es mantenen com a ‘punts calents’, augmentant la inquietud al País Basc
MADRID, 5 (EUROPA PRESS)
El perfil del gihadista a Espanya ha evolucionat des de la creació al juny de 2014 de l’autoproclamat Califat de l’Estat Islàmic (Daesh) fins a consolidar-se la tendència d’espanyols convertits a l’islam cada vegada més joves i radicalitzats dins del país, sense passar abans per zones de conflicte. També continua guanyant pes el paper de la dona en l’entramat terrorista.
“Veiem amb certa preocupació que cada vegada més el perfil dels radicalitzats varia cap a convertits, cap a conversos cristians”, ha explicat en declaracions a Europa Press el tinent coronel Francisco José Vázquez, cap dels Serveis d’Informació de la Guàrdia Civil al capdavant de la unitat contra el terrorisme internacional.
“És una tendència cada vegada més notable encara que no són encara molts”, comenta a continuació aquest comandament de l’Institut Armat, qui afegeix que és habitual que aquest tipus de gihadista accedeixi a informació a través d’Internet, a més de mantenir contactes amb algun captador que el guiï en el seu procés de transformació per abraçar la gihad.
Des de l’atemptat contra el Museu Jueu de Brussel·les el juliol de 2014 es va detectar que la principal amenaça la representaven els ‘foreign fighters’ (retornats). Es tractava d’una evolució de l’amenaça des de les cèl·lules tradicionals que operaven en Occident i que, posteriorment, van esdevenir en els actors solitaris.
“Avui és més perillós des del punt de vista de la detecció aquella persona que s’està radicalitzant al teu país de manera silenciosa i que no són estrangers”, explica el tinent coronel Vázquez, que qualifica a aquest perfil de terrorista com a ‘homegrown’.
Aquest expert antiterrorista destaca la preponderància de nacionalitzats originaris del Marroc entre els investigats per la Guàrdia Civil, encara que subratllant a continuació l’excel·lent col·laboració amb Rabat, “similar” a la que es va forjar amb França per derrotar ETA.
En el ‘mapa’ de la radicalització, assenyala a Ceuta i Melilla com a punts calents al costat de Madrid, Barcelona i la zona del Llevant. “També veiem amb inquietud”, afegeix, “altres àrees que tradicionalment no presentaven els indicadors de radicalització, com és el cas del País Basc”.
15.000 CONTINGUTS RETIRATS DE LA XARXA
El paper cada vegada més protagonista de la dona en l’entramat terrorista és un altre dels elements d’anàlisi de la Guàrdia Civil. “El rol de la dona evoluciona cada vegada més cap a l’acció terrorista i la seva presència en combat és cada vegada major”, comenta el tinent coronel Vázquez, subratllant que es tracta d’una evolució sobre el rol original de la dona, que es limitava a “contribuir en la colonització per natalitat”.
Davant la progressiva reculada de l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq, aquest comandament de la Guàrdia Civil posa el focus en la “intel·ligència compartida” amb altres països per deslegitimar el relat dels terroristes. “Pretenem que no hi hagi una factoria del terror per al futur però no sé si estem preparats per absorbir la tornada. El problema del postconflicte és important”, alerta.
El tinent coronel es deté sobre la relació entre terrorisme i les màfies que controlen la immigració irregular. “La relació amb el crim organitzat de vegades es porta a un extrem que no és l’adequat”, comenta Francisco José Vázquez. “Com avui entres a Grècia per 500 o 600 euros, el terrorista s’aprofita de les xarxes d’immigració il·legal per entrar a l’espai europeu, però això no vol dir que les xarxes d’immigració irregular estiguin de connivència amb el terrorisme”, afegeix.
En aquest sentit, el tinent coronel subratlla la importància que els països europeus contribueixin a través d’Europol a la retirada d’Internet de continguts propagandístics. Les dades fins a octubre de 2016 llancen una xifra de 15.421 referències d’aquest tipus de continguts, dels quals el 88,9% han estat ja retirats, d’acord a l’últim informe de la Unitat de Notificació de Continguts d’Internet creada al juliol de 2015.
UNIFORMAR LLEIS A EUROPA
El tinent coronel Francisco José Vázquez reflexiona sobre les reformes de 2015 amb les quals es van introduir en la legislació espanyola noves tipologies de delictes relacionats amb el terrorisme. “Queden un parell d’anys per veure si aquesta legislació mereix ser reinterpretada o si els policies l’estem utilitzant bé”, comenta.
“Des del punt de vista processal sempre es pot millorar i en la part operativa no és tant la burocràcia sinó implementar eines com l’agent encobert virtual”, sosté Vázquez abans de defensar que la clau és que les proves després tinguin validesa a l’àmbit judicial.
La seva visió sobre la situació a Europa llança un balanç desigual. “La informació flueix però les legislacions segueixen descompensades a Europa”, indica el tinent coronel, que alerta de la necessitat d'”arribar a un estàndard mínim per saber què és un delicte de terrorisme, quin d’adoctrinament o com tractar a un retornat”.
En aquest sentit, Francisco José Vázquez defensa el model espanyol centrat en “tallar la radicalització” a través de campanyes que considera reeixides com Stop Radicalismes, des de la qual es poden obrir investigacions a partir de les denúncies ciutadanes.
“A ningú se’l deté per ficar-se tres dies en una pàgina o haver-se baixat quatre vídeos. La càrrega de la prova a Espanya és prou concloent per anar a la presó”, sosté aquest comandament, que també recalca la rellevància de projectes liderats per la Guàrdia Civil per desplegar efectius en el Sahel per formar a policies locals. “Si no hi ha participació d’Occident”, assegura, “difícilment sortiran de l’encallador”.
