12.01.2026 - 21:40
Bloomberg · Gerry Doyle
La invasió russa d’Ucraïna i la perspectiva de la retirada del suport militar dels Estats Units ha fet saltar les alarmes entre els ministeris de Defensa europeus, que aquests darrers anys han esmerçat centenars de milers de milions d’euros a comprar armament, munició i tecnologia de defensa avançada. Trobar i entrenar una nova generació de soldats per defensar el continent de futurs conflictes serà tan important o més, i molt més complicat.
Han passat més de vuitanta anys d’ençà de l’últim conflicte a gran escala a l’Europa occidental, i tres dècades d’ençà que l’esfondrament de l’URSS eliminà l’amenaça geopolítica més immediata per al continent. Aquestes darreres dècades, de fet, els dirigents militars europeus han deixat de fer plans per la possibilitat d’un conflicte entre dues nacions en territori europeu i s’han centrat en operacions més reduïdes de manteniment de la pau i en missions expedicionàries a uns altres continents. Molts governs europeus han reduït la despesa en defensa i han tancat grans arsenals; moltes peces d’artilleria, tancs i vehicles blindats han estat desballestats o emmagatzemats.
La xifra total de soldats en actiu als estats membres de la Unió Europea s’ha reduït gairebé a la meitat d’ençà del pic de 3,7 milions registrat el 1995, segons dades de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics (IISS). Al Regne Unit i França, els dos únics exèrcits europeus que encara poden projectar una força global a gran escala, el nombre de soldats permanents es troba al nivell més baix d’ençà de la primera meitat del segle XIX.
Rússia, per contra, ha modernitzat l’arsenal i ha ampliat i professionalitzat l’exèrcit d’ençà que la guerra del 2008 contra Geòrgia evidencià les mancances de les forces armades del país. Després d’unes quantes onades de mobilització i reclutament, Rússia disposa ara de prop d’1,1 milions d’efectius en actiu, segons l’IISS, tot i haver tingut prop d’un milió de baixes a la guerra d’Ucraïna.
“Les noves tecnologies militars han tingut un impacte veritablement transformador, però no poden substituir un exèrcit convencional”, diu Franz-Stefan Gady, investigador adjunt del Centre per a una Nova Seguretat Americana, un laboratori d’idees de Washington.
Les retallades pressupostàries han deixat les forces armades europees al límit, un problema agreujat per les dificultats a l’hora de reclutar i retenir efectius. El març de l’any passat, un informe del govern alemany sobre l’estat de l’exèrcit revelà que un 28% dels càrrecs de reclutes i el 20% dels càrrecs d’oficials estaven vacants. Al Regne Unit, l’exèrcit regular ha passat de 110.000 efectius l’any 2010 a uns 73.000 avui; els generals britànics sovint han recorregut a empreses privades de reclutament per a ajudar a mantenir les xifres d’efectius.
Un dels grans problemes a l’hora de reclutar soldats és que la feina sol ser més mal pagada que no pas feines civils que demanen el mateix nivell de qualificació. La majoria de soldats, a més, no ho podran ser tota la vida.
Què pretenen fer els països europeus per reclutar més soldats?
Els exèrcits es poden expandir per dues vies: el reclutament (la via voluntària) i el servei militar (la via obligatòria).
Els governs poden atreure més reclutes amb màrqueting, apujant els salaris o bé fent més prestacions. Totes aquestes mesures, tanmateix, solen ser costoses, o bé poden trigar temps a fer efecte.
Els civils també poden ser reclutats com a reservistes; és a dir, com a soldats i especialistes a temps parcial disposats a allistar-se en cas de conflicte, però que no poden –o no volen– comprometre’s amb una carrera militar completa. Els reservistes poden exercir funcions diverses, com ara servir en la infanteria, encarregar-se de la logística o bé especialitzar-se en medicina militar o tecnologia, per exemple, dues ocupacions que solen ser molt més ben remunerades al món civil.
L’altra opció, per als governs europeus, és reintroduir el servei militar obligatori, en què s’oferiria un nivell bàsic de formació al gruix de la població durant un període breu de servei actiu, que sol durar entre sis mesos i divuit. Després, aquest personal passaria a la reserva, tot i que podria ser cridat a files en el futur i, en cas d’un conflicte, probablement rendiria més bé que no si fos reclutat sense formació prèvia.
Finlàndia, un país que comparteix una llarga frontera terrestre amb Rússia, compta amb un sistema de reclutament eficient i consolidat que exigeix a tots els homes de més de divuit anys que facin el servei militar obligatori. Una volta fet el servei, els reclutes poden ser tornats a cridar fins que tenen seixanta anys per a fer cursos de formació, respondre a catàstrofes o bé servir en conflictes. El resultat és un exèrcit amb tan sols 17.000 efectius en actiu, però amb una reserva de 900.000, gairebé una sisena part de la població total de Finlàndia.
A Europa li calen més soldats?
D’ençà del final de la Guerra Freda, la majoria dels governs occidentals han assumit que qualsevol conflicte futur seria contra actors no estatals, com ara grups terroristes, o bé que acabaria ben de pressa. Les guerres del golf Pèrsic, tant als anys noranta com a començament dels 2000, van reforçar aquesta idea, perquè l’exèrcit nord-americà aconseguí d’imposar-se amb facilitat a una força iraquiana molt més nombrosa en tots dos casos, i posà fi a les hostilitats en qüestió de setmanes. Els grans exèrcits, les trinxeres i les lluites pel territori semblaven cosa del passat.
Però aleshores, l’any 2022, Rússia envaí Ucraïna. Ambdós bàndols no trigaren a aprendre que pilotar avions massa prop de la línia del front era un error, sovint mortal. L’artilleria escassejava i els canons s’havien de complementar amb drons. Amb grans masses d’efectius d’infanteria lluitant pel control de petites franges de territori a un cost enorme, ambdós països van començar a mobilitzar reserves.
Gady explica que els exèrcits europeus encara no estan prou ben preparats per als conflictes territorials tradicionals, per bé que les coses canvien a poc a poc.
“En darrera instància, les guerres es guanyen per les reserves: no tan sols per la quantitat d’efectius en actiu, sinó per la capacitat de regenerar la força de combat amb forces de reserva que es poden mobilitzar i mantenir”, explica. “Els exèrcits basats en el servei militar obligatori, i amb forces de reserva sòlides, proporcionen la flexibilitat organitzativa i la massa crítica que cal perquè un exèrcit pugui aguantar un conflicte prolongat.”
La guerra d’Ucraïna i la possibilitat de la retirada militar nord-americana d’Europa han obligat els governs de la regió a posar fi a la pràctica de retallar els pressuposts de defensa per a finançar unes altres prioritats. Però la idea d’abandonar l’status quo en l’era post-Guerra Freda continua essent controvertida. Per una altra banda, l’envelliment de la població europea promet de continuar augmentant la pressió sobre els pressuposts dels països del continent, cosa que dificultaria grans inversions en defensa. També podria costar de convèncer la població de països estables i pròspers de la necessitat de preparar-se per a un hipotètic conflicte futur. Països que eliminaren el servei militar obligatori, com ara Alemanya, podrien tenir dificultats per a restaurar-lo. El mes passat, els estudiants alemanys organitzaren vagues per a protestar contra la idea de recuperar el servei militar obligatori.
Amb el conflicte d’Ucraïna en curs, el consens a Europa sobre la necessitat de fer créixer la despesa militar és ampli; entre el 2022 i el 2024, de fet, augmentaren els pressupostos de defensa de gairebé tots els països europeus. Els membres de l’OTAN s’han compromès a invertir un 5% del PIB en defensa, i es calcula que l’any passat hi invertiren més de 1.500 milions de dòlars, un 50% més que no el 2014.
Encara s’ha de veure quants soldats compromesos i capaços es podran contractar amb tota aquesta despesa addicional: una cosa és que un jove italià o danès aprengui a apuntar i disparar un rifle d’assalt com a reservista, i una altra cosa és que els governs dels països respectius estiguin disposats a enviar-los a lluitar, i potencialment a morir, en defensa d’un membre de l’OTAN com Estònia.
A més, qualsevol eventual alto-el-foc o treva a Ucraïna podria posar bastons a les rodes a la campanya per a augmentar les xifres de reclutament d’Europa.
“Si s’aconsegueix un acord de pau a Ucraïna, aquesta percepció d’una amenaça militar imminent contra el continent podria disminuir, i reclutar nous soldats es podria complicar més –diu Connelly–. Dependrà tant de l’actualitat geopolítica com de la voluntat dels governs.”
Michael Nienaber, Donato Paolo Mancini, Laura Alviz, Sam Dodge, Nayla Razzouk, Thomas Gualtieri i Andrea Palasciano han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
